Ressenya: Pilar Godayol i Annarita Taronna, eds. 2018. Foreign Women Authors under Fascism and Francoism. Gender, Translation and Censorship. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, 217 p.
Discurs de presentació a la signatura del conveni Generalitat-universitats per a víctimes de violència de gènere, pronunciat pel rector de la UOC, Josep A. Planell al Palau de la Generalitat, Barcelona. ; Discurso de presentación en la firma del convenio Generalitat-universidades para víctimas de violencia de género, pronunciado por el rector de la UOC, Josep A. Planell en el Palau de la Generalitat, Barcelona. ; Opening speech of the UOC at the signing of the Government of Catalonia¿Universities agreement for the victims of gender-based violence, held by the president, Josep A. Planell at Palau de la Generalitat, Barcelona.
Les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren que, des de 2011, hi ha una forta estabilitat en la xifra de divorcis -situada al voltant dels 100 mil anuals, en la meitat dels quals hi ha fills/es menors d'edat-, mentre que es dóna un notable increment de la custòdia compartida, en detriment del paradigma anterior de custòdia exclusiva de la mare amb un règim de visites pel pare. Entre 2011 i 2016, la custòdia compartida ha passat del 12% al 28% dels divorcis amb fills/es menors. Aquest creixement, liderat per les comunitats autònomes que tenen una legislació favorable, reflecteix canvis socials de més llarg abast relacionats amb la igualtat de gènere dins i fora de la llar. L'anàlisi de les sèries de l'INE, sumat a la inèdita explotació de totes les sentències de divorci i ruptures de parelles de fet dels jutjats de família de la ciutat de Barcelona de l'any 2014 -5.894 sentències-, mostren que la custòdia compartida pactada significa, si més no sobre el paper, equitat entre el pare i la mare, tant pel que fa a la residència alternada dels infants com a la participació en les seves despeses. Vist això, ens podem preguntar si seria útil atorgar per defecte la custòdia compartida dels fills després de la separació dels progenitors. La resposta no pot ser més clara: No. La custòdia compartida hauria de provenir d'un pacte que reflectís una pràctica anterior de coparentalitat en equitat, que a dia d'avui encara no és pas majoritària. ; Los datos publicados por el Instituto Nacional de Estadística (INE) indican que desde 2011 ha habido una gran estabilidad en la cifra de divorcios: en torno a los 100 mil anuales, la mitad de los cuales con hijos/as menores de edad. Sin embargo, en el mismo período se ha producido un notable incremento de la custodia compartida en detrimento del paradigma anterior de custodia exclusiva de la madre con un régimen de visitas para el padre. Así, entre 2011 y 2016, la custodia compartida ha pasado del 12% al 28% de los divorcios con hijos/as menores. Este crecimiento, liderado por las comunidades autónomas que tienen una legislación favorable al respecto, refleja cambios sociales de mayor alcance relacionados con la igualdad de género dentro y fuera del hogar. El análisis de las series del INE, sumado a un estudio inédito de todas las sentencias de divorcio y también de las rupturas de parejas de hecho no incluidas en las estadísticas del INE de los juzgados de familia de la ciudad de Barcelona del año 2014 -5.894 sentencias-, ilustran que la custodia compartida pactada significa, al menos sobre el papel, equidad entre el padre y la madre, tanto en el cuidado de los niños/as (residencia alternada) como en la participación en sus gastos. A partir de estos resultados, cabe preguntarse si sería adecuado tras la separación de los progenitores otorgar por defecto la custodia compartida de los hijos/as. La respuesta no puede ser más clara: No. La custodia compartida debería ser la secuencia lógica de un pacto que reflejara una práctica anterior a la ruptura de coparentalidad en equidad, la cual a día de hoy todavía no es mayoritaria. ; Data published by the National Statistics Institute (INE in the Spanish acronym) show that, since 2011, the figures for divorces are remarkably stable at around 100,000 every year with half of them involving offspring who are still minors. However, there has been a notable spike in shared custody to the detriment of the earlier paradigm of the mother having exclusive custody and the father visitation rights. Between 2011 and 2016 the figure for joint custody rose from 12% to 28% of divorces where minors are involved. This increase, led by the autonomous regions of Spain with favourable legislation, reflects social changes of a broader scope embracing gender equality within and outside the home. Analysis of the INE series, in addition to work on all 5,894 never-previously-explored divorce and separation (for de facto couples) settlements from the family courts of the city of Barcelona, shows that shared custody means, at least on paper, equity between father and mother, both with regard to alternating residence of the children and also sharing child-related costs. Given this situation, one might ask whether it might be a good idea to grant joint custody by default after the parents have separated. The answer is a resounding no. Joint custody should be the result of an agreement that reflects prior co-parenting practice in equality, and this is far from being a majority situation nowadays.
En els últims anys han aparegut a Catalunya i Espanya legislacions específiques per a garantir i reconèixer els drets de les dones. Aquestes novetats legislatives tenen com a objectiu transformar les relacions de gènere en les nostres societats. Des d'aquest punt de vista, podem preguntar-nos en quina mesura cal que el dret a la seguretat sigui abordat també des d'una perspectiva antidiscriminatòria, des d'una perspectiva de gènere. ; In the last years, some specific legislation has appeared in Catalonia and Spain in order to assure and recognize women's rights. These legislative novelties aim at transforming gender relationship. From this point of view, we can ask ourselves to what extend the right to security also needs to be tackled from an antidiscrimination perspective, from a gender perspective. ; En los últimos años han aparecido en Cataluña y en España legislaciones específicas para garantizar y reconocer los derechos de las mujeres. Estas novedades legislativas tienen como objetivo transformar las relaciones de género en nuestras sociedades. Desde esta perspectiva, nos podemos preguntar en qué medida el derecho a la seguridad necesita que se le aborde también desde una perspectiva antidiscriminatoria, desde una perspectiva de género.
Las entradas de reinas a ciudades fueron un campo primordial de acción política y construcción ideológica durante la Edad Moderna española. Conjugadas como uno de los grandes eventos públicos de la monarquía, proporcionaron a ésta muchas ocasiones de glorificación y justificación a la vez que se soslayaban los puntos más débiles de la autoridad regia. Desde el punto de vista cultural, fueron ámbito para el desarrollo de complejos programas iconográficos y caóticos conjuntos decorativos, a la vez que escenarios en los que las relaciones de género se visualizaban en el entorno urbano. El presente artículo traza una panorámica de este género de fiestas en el siglo xvi español, a través de las relaciones contemporáneas ; The gender of pageants. Court, city and queenship in 16thcentury Spain. Queens' entries into cities became a focal point for political and ideological discourse in early modern Spain. Construed as some of the monarchy's greatest public events, they provided numerous occasions for kingship glorification and legitimization, while overlooking its shortcomings and flaws. From a cultural perspective, they allowed for the development of complex iconographic programmes and chaotic decorative ensembles, visually staging gender relationships in the urban environment. This essay offers an overview for this type of pageantry in Spanish 16th century, through remaining literary accounts.
Leave the violence is possible by gender perspectives, ie by working with myself and those around us, work based on the legacy of decades and decades of thoughts and practices of women who were sensitive, and at the same time demands, to the individual and collective experiences of social domination and subjugation that women have suffered only by the fact of being. These women whisper to us like sirens and make us question the more unquestionable than ever we have raised in our everyday lives, and so often we have believed and followed blindly, without reason or sense
Zugriffsoptionen:
Die folgenden Links führen aus den jeweiligen lokalen Bibliotheken zum Volltext:
Objectiu: es fa un estudi exploratori que analitza la concessió dels Premis Nacionals d'Investigació a Espanya, des de la seva creació (1982) fins al 2019 i des de la perspectiva de gènere, amb la finalitat d'identificar possibles diferències i similituds entre els guardons a homes i dones. Metodologia: aquest estudi descriptiu-comparatiu considera els indicadors següents relacionats amb els premis: denominació, àrea, premiat o premiada, sexe i quantia econòmica. Aquesta anàlisi de contingut es complementa amb l'estudi de la presència a Google Acadèmic d'aquelles persones que han rebut els premis per conèixer-ne l'abast, la visibilitat i la repercussió, mitjançant els indicadors següents: presència, citacions, índex h i índex i10 a Google Scholar. Resultat: els resultats demostren el manteniment d'una bretxa de gènere molt acusada en ambdues dimensions al llarg del temps. Dels 113 premis concedits, 102 (92,3 %) han anat a parar a homes, mentre que 11 (9,7 %) ho han fet a dones. Es comptabilitzen 1.340.649 citacions totals (4,7 % dones). Els resultats apunten cap a una infrarepresentació de les dones en el repartiment històric dels premis, encara que, en relacionar les dades amb la visibilitat a Google Scholar, s'obtenen dades esperançadores pel que fa a la difusió de la investigació feta per dones. ; Objetivo: se realiza un estudio exploratorio que analiza la concesión de los Premios Nacionales de Investigación en España, desde su creación (1982) hasta 2019 y desde la perspectiva de género, con el fin de identificar posibles diferencias y similitudes entre los galardones a hombres y mujeres. Metodología: este estudio descriptivo-comparativo considera los siguientes indicadores relacionados con los premios: denominación, área, premiado o premiada, sexo y cuantía económica. Dicho análisis de contenido se complementa con el estudio de la presencia en Google Académico de quienes han recibido los premios para conocer su alcance, visibilidad y repercusión, mediante los siguientes indicadores: presencia, citas, índice h e índice i10 en Google Scholar. Resultado: los resultados demuestran el mantenimiento de una brecha de género muy acusada en ambas dimensiones, a lo largo del tiempo. De los 113 premios concedidos, 102 (92,3 %) han ido a parar a hombres, mientras que 11 (9,7 %) a mujeres. Se contabilizan 1.340.649 citas totales (4,7 % mujeres). Los resultados apuntan a una infrarrepresentación de las mujeres en el reparto histórico de los premios, si bien, al relacionar los datos con la visibilidad en Google Scholar, se obtienen datos esperanzadores en lo que a la difusión de la investigación realizada por mujeres se refiere. ; Objective. This study analyses the history of the "Premios Nacionales de Investigación", a suite of awards for scientific research organised by the Spanish government, from the creation of the first awards in 1982 to 2019 and from the perspective of gender, in order to identify differences and similarities between the awards given to men and to women. Methodology. The study describes and compares the awards using the five indicators award name, area of research, recipient, recipient gender and award money. To determine the scope, visibility and impact of the awards, the study also examines the award winners' presence in Google Scholar using the four indicators presence, citations, h-index and i10-index. Results. The overall results reveal a persistent and pronounced gender gap. Of the 113 awards granted in the period under study, 102 (92.3%) went to men, and of the 1,340,649 citations counted in Google Scholar, only 4.7% were of women authors. The study concludes that women are clearly under-represented in Spain's national awards for scientific research, although when the data are related to visibility in Google Scholar, the results regarding the dissemination of research by women is more promising.
Agnès Hubert porta molts anys treballant a la Comissió Europea, els darrers dins l'òrgan que assessora al president. Es va graduar en Econòmiques i Ciència Política a la Universitat de Paris. Ha treballat de periodista. És experta en gènere, polítiques d'ocupació i drets fonamentals. Ha vingut per a participar a la trobada d'EGERA. ; Agnès Hubert lleva muchos años trabajando en la Comisión Europea, los últimos en el órgano que asesora al presidente. Se graduó en Económicas y Ciencia Política en la Universidad de Paris. Ha trabajado de periodista. Es experta en género, políticas de empleo y derechos fundamentales. Ha venido para participar en un encuentro de EGERA. ; Agnès Hubert has worked for many years in the European Commission, most recently in the president's advisory body. She graduated in Economics and Political Science from the University of Paris. She has worked as a journalist. She is an expert in gender, employment policy and fundamental rights. She had been in the UAB to participate at EGERA meeting.
El rol que desenvolupa la dona en ficcions policíaques televisives construeix els marcs mentals d'una imatge real. La percepció resultant constata el conservadorisme de, especialment, les televisions privades (1990-2010) i es pot analitzar en clau de gènere juntament amb altres capes que hi actuen de manera transversal, relacionant-lo també amb el color polític dels diferents governs en el moment d'emissió de les sèries analitzades. ; El rol que desempeña la mujer en ficciones policíacas televisivas construye los marcos mentales de una imagen real. La percepción resultante constata el conservadurismo de, especialmente, las televisiones privadas (1990-2010) y se puede analizar en clave de género junto con otras capas que actúan de manera transversal, relacionádolo también con el color político de los distintos gobiernos en el momento de emisión de las series analizadas. ; The role played by women in TV police fictions constructs the mental frameworks of a real image. The resulting perception confirms the conservatism of, especially, the private channels (1990-2010) and can be analysed in terms of gender, together with other layers acting in a transversal way, putting it into relation to the political colour of the several governments when these TV series were broadcasted.
L'article presenta una síntesi de les principals conclusions sobre Menors Migrants No Acompanyats, les seves característiques, els perfils existents i la invisibilitat social que els afecta no només com immigrants sinó també com a menors d'edat. Conclusions extretes de la investigació estatal realitzada sobre aquests i aquestes menors pel Grup d'Investigació IFAM (Infància i Família en Ambients Multiculturals). D'aquesta manera s'aporta informació descriptiva sobre aquest fenomen migratori, però també apunts per a la reflexió. S'inclou la perspectiva de gènere com a via per visibilitzar les menors de les quals menys coneixement es disposa al món acadèmic i a la societat en general. ; The article contains a synthesis of the main conclusions reached on Unaccompanied Migrant Minors, their characteristics, profiles and invisibility on a social level that affect them, not only as immigrants, but also because they are minors. The conclusions have been taken from government research into these minors carried out by the IFAM (Childhood and Family in Multicultural Environments) research group1 . The research provides information describing this phenomenon of immigration, also some points to consider. It includes the point of view of gender as a way of making female minors, about whom least is known by academics and society as a whole, more visible. ; El artículo presenta una síntesis de las principales conclusiones sobre Menores Migrantes No Acompañados, sus características, los perfiles existentes y la invisibilidad social que les afecta no sólo como inmigrantes sino también como menores de edad. Conclusiones extraídas de la investigación estatal realizada sobre estos y estas menores por el Grupo de Investigación IFAM (Infancia y Familia en Ambientes Multiculturales). De esta manera se aporta información descriptiva sobre este fenómeno migratorio, pero también apuntes para la reflexión. Se incluye la perspectiva de género como vía para visibilizar las menores de las cuales menos conocimiento se dispone en el mundoacadémico y en la sociedad en general.
Bakgrunn: Tillit som en del av sosial kapital er et viktig fundament for et helsefremmende og velfungerende samfunn. Til tross for at det i Norge generelt er høye nivåer av tillit og relativt små sosiale ulikheter i befolkningen, er det tidligere funnet forskjeller mellom ulike sosioøkonomiske grupper i grad av tillit. Det er derfor behov for mer kunnskap om nivået av tillit hos befolkningen, og hvordan tilliten fordeler seg. Formål: Å undersøke både grad av tillit til institusjoner (vertikal tillit) og generell tillit (horisontal tillit) i et utvalg av befolkningen i Østfold. Videre var et mål å undersøke om demografiske og sosioøkonomiske faktorer var assosiert med grad av tillit. Metode: Det ble benyttet data fra tverrsnittstudien "Oss i Øsfold 2019" utført av Østfold fylkeskommune, med et representativt utvalg (n=16 558) av befolkningen i Østfold i alderen 18-79 år. Assosiasjonen mellom de sosiodemografiske variablene kjønn, alder, utdanning og opplevd økonomisk situasjon, og grad av tillit, ble undersøkt ved hjelp av logistiske regresjonsanalyser. Institusjonene som ble undersøkt var helsevesenet, skolevesenet, NAV, kommunestyret, politiet, rettsvesenet og massemedia. Forskjeller mellom gruppene ble oppgitt ved odds ratio (OR). Resultater: For utvalget som helhet var helsevesenet den institusjonen flest hadde høy tillit til (83.0 %), mens færrest hadde høy tillit til massemedia (42.9 %). Det var 65.9 % av utvalget som oppga at de generelt hadde høy tillit til andre mennesker. Funnene viste at det var klare sosiodemografiske forskjeller i grad av tillit. Kvinner hadde høyere tillit til institusjoner og høyere generell tillit enn menn. Den generelle tilliten økte med alderen. Funnene viste også at utdanningsnivå og opplevd økonomisk situasjon var positivt assosiert med grad av både institusjonell- og generell tillit. Konklusjon: Det ble funnet en klar sosial gradient i forekomst av både vertikal og horisontal tillit. Dette er viktig å ta på alvor, da økende grad av mistillit kan føre til en utvikling som undergraver demokratiske verdier, og svekker den generelle viljen i samfunnet til å slutte opp om kollektive velferdsordninger. I Østfold kan det være behov for å ha et bevisst forhold til tillitsbyggende arbeid, for å generere sosial kapital som en viktig ressurs i samfunnet. Det bør fokuseres på strategier som sikrer høy sysselsetting, rettferdig inntektsfordeling og gode velferdsordninger. I tillegg, kan det være behov for målrettede tiltak mot grupper med lav sosioøkonomisk posisjon. ; Background: Trust as a part of social capital is an important foundation for a healthpromoting and well-functioning society. Even though there are generally high levels of trust in Norway and relatively small social inequalities in the population, differences between socio-economic groups in levels of trust have been found in previous research. There is therefore a need for more knowledge about the levels of trust among the population, and how trust is distributed. Aim: To study the levels of trust in public institutions (vertical trust) and general trust (horizontal trust) within a representative sample of the population in Østfold aged 18-79 years. Furthermore, examine whether demographic (gender and age) and socioeconomic (education level and economic situation) factors are associated with levels of trust. Method: Data from the cross-sectional study "Oss i Østfold 2019", conducted by the county municipality Østfold was used, with a representative sample (n=16 558) of the population of Østfold. Logistic regression analyses were used to examine whether the sociodemographic variables gender, age, education and perceived economic self-sufficiency were associated with levels of trust. The institutions examined were the healthcare system, the school system, NAV (Social Security office), the municipal council, the police, the legal system and the media. Differences between the groups were measured using odds ratio (OR). Results: Overall, the majority in the sample had high levels of trust in the healthcare system (83.0 %). Fewest in the analysed sample had high levels of trust in the media (42.9 %). 65.9 % of the sample reported high levels of general trust in other people. The findings showed significant sociodemographic factors in terms of trust. The women in the study had higher institutional and general trust, than the male participants. Horizontal trust increased with the age. Education level and perceived economic self-sufficiency were positively associated with the degree of both institutional trust and general trust. Conclusion: A clear social gradient was found in the incidence of both vertical and horizontal trust. It is important to take this seriously, as an increase of distrust can lead to a development that undermines democratic values and reduces the general will in society to support collective welfare schemes. In Østfold there may be a need for a conscious approach to trustbuilding work, in order to generate social capital as an important resource in society. Strategies that focus on high employment, economic equality and good welfare schemes should be in focus. In addition, these findings may imply that targeted measures to build trust in low socio-economic groups are needed. ; M-FOL
El 60 per cent dels municipis espanyols tenia a 1 de gener de 2016, menys de 1.001 habitants, ocupava el 40 per cent de la superfície i amb prou feines concentrava el 3,1 per cent de la població. Les dades d' Eurostat referents a 2015, situaven a 19 províncies espanyoles entre les menys denses de la Unió Europea. Aquest notable desequilibri entre població i territori constitueix el problema fonamental d'una vasta superfície del centre i nord peninsular, caracteritzada per l'envelliment, una relativa escassetat de dones producte d'una forta emigració diferencial per sexes, i una immigració de pas que no ha pogut tancar les pèrdues demogràfiques que afecten aquests llocs des de mitjan segle XX. La sostenibilitat demogràfica d'aquest conjunt heterogeni de municipis rurals penja d'un fil i planteja un repte demogràfic de primer ordre que ha de tenir en compte, a l'hora d'aplicar polítiques públiques, la seva gran diversitat. ; El 60 por ciento de los municipios españoles tenía a 1 de enero de 2016 menos de 1.001 habitantes, ocupaba el 40 por ciento de la superficie y apenas concentraba el 3,1 por ciento de la población. Los datos de Eurostat situaban a 19 provincias españolas entre las menos densas de la Unión Europea en 2015. Este notable desequilibrio entre población y territorio constituye el problema fundamental de una vasta superficie del centro y norte peninsular caracterizada por: el envejecimiento, una relativa escasez de mujeres producto de una fuerte emigración diferencial por sexos y una inmigración de paso que no ha podido restañar las pérdidas demográficas que afectan a estos lugares desde mediados del siglo XX. La sostenibilidad demográfica de este conjunto heterogéneo de municipios rurales pende de un hilo y plantea un reto demográfico de primer orden que debe tener en cuenta, a la hora de aplicar políticas públicas, su gran diversidad. ; On 1 January 2016, 60 per cent of Spanish municipalities had fewer than 1,001 inhabitants, occupied 40% of the country's surface and concentrated barely 3.1% of the population. Eurostat data situate 19 Spanish provinces among the least dense of the European Union in 2015. This notable imbalance between population and territory, the basic problem of a vast area in the north and centre of the Iberian peninsula, is characterized by ageing, a relative scarcity of women because of large-scale differential emigration based on gender, and transitory immigration that has been unable to compensate for the demographic outflow which has affected these places since the middle of the twentieth century. The demographic sustainability of this heterogeneous set of municipalities is hanging in the balance. This situation constitutes a major challenge and, moreover, the great diversity of these towns should be borne in mind when it comes to applying public policies.