Suchergebnisse

. ; Presentación del primer documento del Estado español, formalizado en el Parlament de Calalunya, el 15 de julio de 2001, que desarrolla las bases políticas para buscar el camino de la integración de personas inmigradas. Ante el interrogantee de por qué hablamos de innovación y de perspectiva de futuro utilizando conceptos sin un ejercicio real de acciones, el artículo analiza cuál es y cuál ha sido la política migraroria en nuestro país, ligada al Estado Español y, también a las acciones y actuaciones de la Unión Europea. Atendiendo a un postulado básico de antropología, según el cual cualquier comportamiento responde a una situación determinada, es obvio que los cambios y las adaptaciones sociales a la nueva realidad exige nuevos planteamientos ; Presentation of the first document by the Spanish state formalised in the Parliament of Catalonia in July 15 2001, developing the political bases to search for a way to bring about the integration of immigrants. Faced with the question of why we talk about innovation and future outlook using concepts, without really being able to act, the article analyses migratory policies past and present in our country, linked to the Spanish State and also to European Union-driven actions and activities. From a purely anthropology standpoint, according to which any behaviour stems from a given situation, it is obvious that social changes and adaptations to the new reality require new approaches.

Actualment, el sistema de serveis socials a Itàlia encara és complex i incomplet i no és sostenible políticament ni econòmicament. Els drets universals han deixat de ser l'objectiu essencial de les seves accions. La crisi econòmica i les tensions relacionades amb els problemes de seguretat i inclusió social generen incertesa sobre el futur i una pèrdua d'identitat, donant lloc a noves exigències de control social i unes expectatives d'inclusió limitades. ; Still today, the Italian social services system is complex and incomplete, and no longer sustainable either politically or economically. The universality of rights is no longer the underlying objective that its actions must pursue. The economic crisis and the tensions concerning the issues of security and social inclusion generate fears about the future and a loss of identity, giving rise to new demands for social control and reduced prospects of inclusion. ; Actualmente, el sistema de servicios sociales en Italia todavía es complejo e incompleto y no es sostenible política ni económicamente. Los derechos universales han dejado de ser el objetivo esencial de sus acciones. La crisis económica y las tensiones relacionadas con los problemas de seguridad e inclusión social generan incertidumbre sobre el futuro y una pérdida de identidad, dando lugar a nuevas exigencias de control social y a unas expectativas de inclusión limitadas.

A finals de febrer de 2011, el govern va anunciar un conjunt de mesures encaminades a reduir el consum de gasolina. Les seves previsions eren que aquest caigués en un 15%. Un estudi a partir d'informació públicament disponible ha detectat que aquestes mesures (reducció dels preus dels trens de rodalies, límits més estrictes de velocitat i inclusió de biofuel en el carburant) van obtenir un efecte inferior al previst pel govern a causa del seu caràcter temporal. ; A finales de febrero de 2011, el gobierno anunció un conjunto de medidas encaminadas a reducir el consumo de gasolina. Sus previsiones eran que éste cayera en un 15%. Un estudio a partir de información públicamente disponible ha detectado que dichas medidas (reducción de los precios de los trenes de cercanías, límites más estrictos de velocidad e inclusión de biofuel en el carburante) obtuvieron un efecto inferior al previsto por el gobierno debido a su carácter temporal. ; In late February 2011, the government announced a set of measures to reduce fuel consumption. His forecast was that it fell by 15%. A study based on publicly available information detected that these measures (reduction of prices of train tickets, stricter speed limits and inclusion of biofuel) had a lower effect than those predicted by the government due to their temporary character.

Sant Feliu de Llobregat és una ciutat de I' area metropolitana de Barcelona amb 42.000 habitants, que es dedica a la indústria i al sector serveis, i esta compromesa amb la plena ciutadania i la inclusió social. La plena ciutadania és el concepte que dóna el pas de la democracia representativa (eleccions) a la democracia partic ipativa: debatre i de liberar obertament i sense restriccions: dec idir de forma compartida i implicar-se en I'execució i el control de les decisions preses. La ciutadania entén com a model deciutat més habitable aquella que es basa en la in tervenció de polítiques urbanístiques, socials, culturals i en la importancia de la convivencia. ; Sant Feliu de L10bregat es una ciudad del área metropolitana de Barcelona con 42.000 habitantes, que se dedica a la industria y al sector se rvicios, y está comprometida con la plena ciudadanía y la inclusión social. La plena ciudadanía es el concepto que da el paso de la democracia representati va (e lecc iones) a la democ racia participativa: debatir y deliberar abiertamente y sin restricciones; decidirde forma compartida e implicarse en la ejecuc ión y el control de las deci siones tomadas. La ciudadanía entiende como modelo de ciudad más habitable aque lla que se basa en la intervención de políticas urbanísticas, sociales, culturales y en la importancia de la convivencia. ; Sant Feliu de Llobregat is a city within the metropolitan area of Barcelona with some 42.000 inhabitants. Its main activities include industrie industry and the services sector. It is committed to acchieving full citizenship and social inclusion. Full citizenship is a concept that leads from representative democracy (elections) to participative democracy. The latter takes the form of open and an unrestricted debate and deliberation; shared decision-making, and involvement in the execution and monitoring of the decision. For the citizenship, the most habitable model for cities is one based on the intervention of urban, or social and cultural policies, and the importance of cohabitation.

La evolución legislativa que ha habido en España en materia de discapacidad debería indicar que la vida con apoyo puede ser una realidad para muchas personas con discapacidad intelectual, garantizando así los derechos a la vida independiente y a la participación comunitaria. Los profesionales de apoyo juegan un papel fundamental a la hora de ayudar a las personas con discapacidad a avanzar en sus proyectos de vida en contextos de inclusión social. Este estudio tiene como objetivo conocer la visión y opinión de los profesionales sobre la vida con apoyo desde lo que ofrece el Programa de apoyo a la autonomía en el propio hogar. Se han entrevistado a treinta y cinco profesionales vinculados al apoyo a la vida independiente para valorar el programa, que, en estos momentos, es el recurso que ofrece a las personas con discapacidad intelectual la posibilidad de recibir apoyos personalizados para desarrollar el programa su proyecto de vida deseado en su casa y en la comunidad. Las perspectivas de los profesionales nos aportan datos sobre las fortalezas del programa, así como los aspectos a mejorar para garantizar a las personas beneficiarias avanzar en su derecho a la vida independiente ; L'evolució legislativa que hi ha hagut a l'Estat espanyol en matèria de discapacitat hauria d'indicar que la vida amb suport pot ser una realitat per a moltes persones amb discapacitat intel·lectual, garantint així els drets a la vida independent i a la participació comunitària. Els professionals de suport juguen un paper fonamental a l'hora d'ajudar les persones amb discapacitat a avançar en els seus projectes de vida en contextos d'inclusió social. Aquest estudi té com a objectiu conèixer la visió i opinió del professionals sobre la vida amb suport des del que ofereix el Programa de suport a l'autonomia a la pròpia llar. S'han entrevistat trenta-cinc professionals vinculats al suport a la vida independent per tal de valorar el programa, que, en aquests moments, és el recurs que ofereix a les persones amb discapacitat intel·lectual la ...

La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari. ; The EU is about to enter into an expansion that will mean the incorporation of 10 new official languages, many of which have a lesser demographic dimension and cultural vitality than Catalan. This article comments that the current situation of Catalan in the EU is unjustifiable, scandalous even, and will be even more so following amplification. The foreseeable modification of the EU's linguistic regime will tend towards the reduction of the working languages for reasons of efficiency, but the amplification of its official languages should permit the inclusion of languages like Catalan, which are official in their own territories. Nor is there any reason why Catalan should be excluded from European linguistic programs which are participated in even by the languages of countries outside the EU. Linguistic communities with legislative powers should be able to regulate the public use of languages in their territory just as states do; furthermore, the EU itself indicates that only political independence guarantees equal treatment. ; La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari.