No només els polítics, també els ciutadans tenen una doble vara de mesurar a l'hora de jutjar la gravetat de casos de corrupció: un experiment mostra que som més tolerants quan la corrupció afecta als polítics del partit amb el qual simpatitzem. Les dades també mostren que aquesta doble rasadora és més important en els simpatitzants del PP que en els simpatitzants del PSOE. Per últim, s'ha pogut observar que la doble rasadora desapareix quan els ciutadans tenen nivells alts de coneixement polític. ; No solo los políticos, también los ciudadanos tienen un doble rasero a la hora de juzgar la gravedad de casos de corrupción: un experimento muestra que somos más tolerantes cuando la corrupción afecta a los políticos del partido con el que simpatizamos. Los datos muestran que este doble rasero es más importante en los simpatizantes del PP que en los simpatizantes del PSOE. Por último, se ha podido observar que el doble rasero desaparece cuando los ciudadanos tienen niveles altos de conocimiento político. ; Not only politicians, but also citizens have double standards when judging the severity of corruption: an experiment shows that individuals are more tolerant when corruption affects politicians from the party they sympathise with. Data shows that this perceptual partisan bias is more important among Spain's Popular Party (PP) supporters than among supporters of the Spanish Workers' Socialist Party (PSOE). Finally, it has been observed that the bias disappears when citizens have high levels of political knowledge.
Les droits culturels permettent de comprendre, de façon théorique et pratique, la place fondamentale des facteurs culturels pour un développement libre et équilibré. Un tel développement ne peut que se fonder sur ce qui devrait être considéré comme ses premières ressources: les ressources culturelles, humaines et non humaines. Les droits culturels garantissent l'accès des personnes, des groupes et des communautés à la diversité des savoirs qui sont nécessaires pour utiliser, développer, créer les capacités de développement personnel et social. Pas de développement social sans une culture des liens ; pas de développement économique sans une culture adaptée des choix et des échanges ; pas de développement écologique sans un accroissement des savoirs sur les écosystèmes. Les facteurs culturels ne viennent pas après comme un quatrième pilier, ils sont les facteurs et les leviers fondamentaux, transversaux et permanents de tout développement fondé sur les capacités des personnes et de leurs écosystèmes culturels. Ils sont comme une grammaire de tout développement démocratique, dans la mesure où leur réalisation permet de garantir que le choix des objectifs et des moyens est issu d'un débat largement participatif et instruit, de façon à repérer et favoriser les meilleures connexions entre les ressources, et donc aussi la meilleure économie. Des indicateurs de connexions adéquates apparaissent alors comme des outils très pertinents d'évaluation. ; Los derechos culturales permiten entender, de manera tanto teórica como práctica, el lugar fundamental de los factores culturales para un desarrollo libre y equilibrado. Dicho desarrollo sólo puede basarse en lo que se deberían considerar sus primeros recursos: los recursos culturales humanos y no humanos. Los derechos culturales garantizan el acceso de las personas, de los grupos y de las comunidades a la diversidad de conocimientos necesarios para utilizar, desarrollar y crear las capacidades de desarrollo personal y social. No hay desarrollo social sin una cultura de conexiones; no hay desarrollo económico sin una cultura adaptada a los cambios y a los intercambios; no hay desarrollo ecológico sin una expansión del saber sobre los ecosistemas. Los factores culturales no son un cuarto pilar, son factores y engranajes fundamentales, transversales y permanentes de todo desarrollo cimentado sobre las capacidades de las personas y de sus ecosistemas culturales. Son como una gramática de todo desarrollo democrático en la medida en que su realización permite garantizar que la elección de objetivos y medios ha surgido de un debate ampliamente participativo e instruido para percibir y favorecer las mejores conexiones entre los recursos y, por tanto, también la mejor economía. Los indicadores de conexiones adecuadas, en consecuencia, resultan ser herramientas muy pertinentes de evaluación. ; Els drets culturals permeten entendre, de manera tant teòrica com pràctica, el lloc fonamental dels factors culturals per a un desenvolupament lliure i equilibrat. El dit desenvolupament només pot basar-se en el que s'haurien de considerar els seus primers recursos: els recursos culturals humans i no humans. Els drets culturals garanteixen l'accés de les persones, dels grups i de les comunitats a la diversitat de coneixements necessaris per a utilitzar, desenvolupar i crear les capacitats de desenvolupament personal i social. No hi ha desenvolupament social sense una cultura de connexions; no hi ha desenvolupament econòmic sense una cultura adaptada als canvis i als intercanvis; no hi ha desenvolupament ecològic sense una expansió del saber sobre els ecosistemes. Els factors culturals no són un quart pilar, són factors i engranatges fonamentals, transversals i permanents de tot desenvolupament fonamentat sobre les capacitats de les persones i dels seus ecosistemes culturals. Són com una gramàtica de tot desenvolupament democràtic en la mesura que la seua realització permet garantir que l'elecció d'objectius i mitjans ha sorgit d'un debat àmpliament participatiu i instruït per a percebre i afavorir les millors connexions entre els recursos i, per tant, també la millor economia. Els indicadors de connexions adequades, en conseqüència, resulten ser eines molt pertinents d'avaluació. ; Cultural rights enable us to understand, both theoretically and practically, the fundamental role of cultural factors for free and balanced development. Such development can only be based on what should be regarded as primary resources: human and non-human cultural resources. Cultural rights guarantee individuals, groups and communities access to the diversity of knowledge necessary to use, develop and create the capacities for personal and social development. There can be no social development without a culture of connections; no economic development without a culture adapted to changes and exchanges; no ecological development without the spread of knowledge about our ecosystems. Cultural factors are not a fourth pillar; they are fundamental, transversal and permanent factors and mechanisms for all development grounded on the capacities of people and their cultural ecosystems. They are like the grammar for all democratic development in the way their implementation guarantees that the choice of objectives and means has come out of a broad participative and informed debate to perceive and foster the optimum connections among resources and, therefore, also the optimum economy. Indicators of suitable connections are, in consequence, highly pertinent evaluation tools.
Resumen del documento en catalán ; El libro es una compilación cuatrilingüe (catalán, castellano, inglés y esperanto) que expone y explica los actos del movimiento contra el desfile militar en Barcelona del mes de Mayo del año 2000. El objetivo del libro es que pueda ayudar en otros lugares a iniciar acciones similares. ; Cataluña ; ESP
Resumen del documento en catalán ; El libro es una compilación cuatrilingüe (catalán, castellano, inglés y esperanto) que expone y explica los actos del movimiento contra el desfile militar en Barcelona del mes de Mayo del año 2000. El objetivo del libro es que pueda ayudar en otros lugares a iniciar acciones similares. ; Cataluña ; ESP
En l'actualitat, la Generalitat és el conjunt de quatre institucions autonòmiques: les Corts Valencianes, el Consell Executiu, la Sindicatura de Greuges i el Consell Valencià de Cultura. No sempre ha estat així, perquè "no va nàixer vestida i armada, com Minerva, sinó que és una creació política del poble valencià, feta al llarg dels segles." En aquesta lliçò, l'insigne Arcadi Garcia i Sanz, analitza breument els inicis de la institucionalització jurídica de les Corts Valencianes, l'origen de la Generalitat i la Generalitat medieval, moderna i contemporània. [Texte de l'editorial]
Zugriffsoptionen:
Die folgenden Links führen aus den jeweiligen lokalen Bibliotheken zum Volltext:
La celebració d'eleccions intensifica i visibilitza els conflictes polítics que travessa tota societat. Com afecta això a la distància emocional que sentim cap a aquells que no pensen com nosaltres? En aquest article, investigadors del grup Democràcia, Eleccions i Ciutadania presenten un estudi en el qual han analitzat l'impacte de la prominència electoral sobre la polarització afectiva. Els resultats procedents de l'anàlisi de 99 enquestes realitzades en 42 països al llarg de més de 20 anys mostren que la polarització afectiva es redueix a mesura que passa el temps des de les eleccions. Aquestes conclusions permeten constatar el delicat equilibri que exigeixen els sistemes polítics democràtics i els efectes nocius que pot tenir per a la cohesió social la repetició de convocatòries electorals quan no hi ha formació de govern. ; La celebración de elecciones intensifica y visibiliza los conflictos políticos que atraviesa toda sociedad. ¿Cómo afecta esto a la distancia emocional que sentimos hacia los que no piensan como nosotros? En este artículo, investigadores del grupo Democracia, Elecciones y Ciudadanía presentan un estudio en el que han analizado el impacto de la prominencia electoral sobre la polarización afectiva. Los resultados procedentes del análisis de 99 encuestas realizadas en 42 países a lo largo de más de 20 años muestran que la polarización afectiva se reduce conforme pasa el tiempo desde las elecciones. Estas conclusiones permiten constatar el delicado equilibrio que exigen los sistemas políticos democráticos y los efectos nocivos que puede tener para la cohesión social la repetición de convocatorias electorales cuando no hay formación de gobierno.
La actual crisis económico-financiera en la que se encuentran sumidos muchos países desarrollados, ante todo de la Unión Europea, está muy relacionada con las últimas transformaciones y adaptaciones del sistema capitalista, las nuevas ofensivas neoliberales y la falacia sobre la que se sustenta la construcción europea, que desde sus orígenes ha estado supeditada al capital financiero alemán. Esta crisis económica, financiera y de la deuda está sirviendo para aplicar unos planes de ajuste que recaen sobre las clases sociales más desfavorecidas y empobrecen a los países más vulnerables. Las consecuencias de esta situación crítica pueden ser imprevisibles mientras siga en pie ese megaproyecto capitalista, imperialista, financiero y burgués llamado Unión Europea. El futuro pasa por construir unos Estados Unidos Socialistas de Europa, donde se superen las fronteras nacionales, haya una integración política plena y la propiedad de los medios de producción sea pública. ; The current economic and financial crisis in which many developed countries, first and foremost of the European Union, are mired is closely related to recent transformations and adaptations of the capitalist system, the new neoliberal offensive and the fallacy on which is based the construction of Europe, which since its inception has been subject to the German financial capital. This economic, financial and debt crisis is serving to implement plans setting that they fall on the most disadvantaged social classes and impoverish the most vulnerable countries. The consequences of this critical situation can be unpredictable while still standing that mega financial and bourgeois capitalist, imperialist project called European Union. The future is to build a Socialist United States of Europe, where national borders are exceeded, has a full political integration and ownership of the means of production is public.
Este artículo analiza la influencia de la guerra de independencia de Argelia (1954-1962) y de la Argelia independiente en tres ámbitos de la violencia política de la transición española. En primer lugar, muestra cómo el golpe de Estado del 23 de febrero de 1981 [23-F] se inspiró en el que tuvo lugar en Argelia en 1958. En segundo lugar, examina el apoyo de Argelia al nacionalismo saharaui y canario. En tercer lugar estudia cómo la guerra de Argelia fue un referente de ETA y de integrantes de comandos contra ETA. El objetivo del trabajo es mostrar la doble importancia de Argelia en los temas expuestos (como referente y actor político).
Aquesta recopilació jurisprudencial pretén il·lustrar amb exemples la incidència de les noves tecnologies sobre els drets fonamentals. Els tribunals han intentat adaptar-se als nous supòsits a partir del bagatge conceptual tradicional. A poc a poc, els casos més forçats sembla que obliguen a introduir novetats, que de moment són molt limitades. El resultat final és un àmbit de protecció desigual, on certs drets són prioritzats, com de manera destacada ho és el dret a la protecció de dades, en detriment d'altres que queden més en un segon pla. S'ha afirmat, per cloure l'estudi, que potser podríem considerar la situació actual com una situació transitòria cap a una jurisprudència que, segurament amb guies legislatives més precises, concreti nous drets apareguts en el marc de la societat del coneixement. La tasca del dret és adaptar-s'hi per seguir oferint nivells de protecció equivalents com a mínim als drets tradicionals .Les transformacions de l'Administració electrònica, d'altra banda, podrien tenir repercussions més profundes del que aparentment només és una simple actualització dels procediments administratius amb les tecnologies de la informació. ; Esta recopilación jurisprudencial pretende ilustrar con ejemplos la incidencia de las nuevas tecnologías sobre los derechos fundamentales. Los tribunales han intentado adaptarse a los nuevos supuestos a partir del bagaje conceptual tradicional. Poco a poco, los casos más forzados parece que obligan a introducir novedades, que de momento son muy limitadas. El resultado final es un ámbito de protección desigual, donde ciertos derechos son priorizados, como de manera destacada lo es el derecho a la protección de datos, en detrimento de otros que quedan más en un segundo plan. Se ha afirmado, para concluir el estudio, que quizás podría- mos considerar la situación actual como una situación transitoria hacia una jurisprudencia que, seguramente con guías legislativas más precisas, concrete nuevos derechos aparecidos en el marco de la sociedad del conocimiento. La tarea ...
Este artículo aborda el proceso de elaboración y la praxis del discurso galleguista de las formaciones de centro y derecha estatales y de sus herederas desde la muerte de Franco hasta las segundas elecciones autonómicas de Galicia. Se analiza en qué medida la dimensión regionalista de este discurso contribuyó al reforzamiento de una identidad propia compatible o tensionada con el Estado-nación. Se estudia, asimismo, la influencia que su implementación y las políticas a él asociadas pudieron tener a la hora de bloquear la consolidación de una fuerza de signo nacionalista de centro-derecha.
Exposar lliurement una opinió en públic mai ha estat fàcil, quan des del privat es pensa que fer-ho pot comprometre la relació pròpia amb altres grups de la seva mateixa societat. Un fet que, no obstant això, alimenta la ignorància plural i amenaça la democràcia. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universidade da Coruña han desenvolupat un model de simulació que explora el paper de les jerarquies socials en les dinàmiques d'opinió que es troben condicionades per una "falsificació de preferències". Entendre el seu funcionament constitueix una eina imprescindible per a un debat públic, lliure i més racional. ; Exponer libremente una opinión en público nunca ha sido fácil, cuando desde lo privado se piensa que hacerlo puede comprometer la relación propia con otros grupos de su misma sociedad. Un hecho que, sin embargo, alimenta la ignorancia plural y amenaza la democracia. Investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona y de la Universidade da Coruña han desarrollado un modelo de simulación que explora el papel de las jerarquías sociales en las dinámicas de opinión que se encuentran condicionadas por una "falsificación de preferencias". Entender su funcionamiento constituye una herramienta imprescindible para un debate público, libre y más racional. ; Freely expressing an opinion in public has never been easy, when from the private point of view it is thought that doing so may compromise one's own relationship with other groups of the same society. However, this feeds plural ignorance and threatens democracy. Researchers from the Universitat Autònoma de Barcelona and the Universidad da Coruña have developed a simulation model that explores the role of social hierarchies in opinion dynamics that are conditioned by a "preference falsification". Understanding its mechanisms is an essential tool for a public, free and more rational debate.