Suchergebnisse

En qualsevol disciplina els canvis en el vocabulari són importants pel fet que hi ha una evolució en la disciplina mateixa. Pel que fa a la discapacitat i la diversitat funcional no només hi ha un canvi de paraules sinó un canvi conceptual que genera substitucions de vocabulari però no com a sinònims. Els canvis de paradigma als quals fem referència en la darrera dècada comencen a prendre rellevància a molts nivells, com l'acadèmic, el social i el polític, com si fossin un engranatge en què, quan hi ha canvis en una peça, convé també plantejar-los en les altres. Des d'aquest punt de vista alteracions de la concepció de discapacitat i diversitat funcional generen canvis significatius en la manera de generar serveis si calgués. Però a més adquireixen molta importància les novetats a nivell actitudinal i de relació que estableixen els professionals de l'educació social o del treball social sobre les persones amb diversitat funcional. ; In any discipline, changes in terminology are important to the extent that there is an evolution in that field. In the case of disability and functional diversity there is not simply a change of words but a conceptual shift that has generated substitutions of vocabulary in which the new terms are not synonymous with those they have replaced. The paradigm shifts over the last decade to which we are referring here are beginning to have an impact on many levels, not least the academic, social and political, and as with any complex mechanism, the change of one part posits the need for changes in the others. From this point of view these shifts in the conception of disability and functional diversity are engendering significant changes in the way that services are generated. At the same time a good deal of importance attaches to new developments at the attitudinal and relational level established by professionals in social education and social work with regard to people with functional diversity. ; En cualquier disciplina los cambios en el vocabulario son importantes en cuanto a que hay una evolución en ella. En la cuestión de la discapacidad y la diversidad funcional no solamente hay un cambio de palabras sino un cambio conceptual que genera sustituciones de vocabulario pero no como sinónimos. Los cambios de paradigma a los que hacemos referencia en la última década empiezan a tomar relevancia a muchos niveles como el académico, el social y el político como si fueran un engranaje que en cuanto hay cambios en una pieza conviene también plantearlos en las otras. Desde este punto de vista estas alteraciones de la concepción de discapacidad y la diversidad funcional generan cambios significativos en la manera de generar servicios si hicieran falta. Pero además adquieren mucha importancia las novedades a nivel actitudinal y de relación que establecen los profesionales de la educación social o del trabajo social sobre las personas con diversidad funcional.

Sincetheir first publication in 1593, the beauty and complexity of the verses by Valencian poet Ausiàs March have constituted a challenge forhis readers. This study presents an in-depth analysis of the poet's languagethat usesan innovative methodology in the field of literary studies: the analysis of word combinations – collocations –with the support of ICT. Elena Sánchez López, University of Alicante, Spain.

Objetivos: el primer objetivo consiste en analizar la presencia de las bibliotecas públicas y la lectura en medios de comunicación españoles frente a otros hechos de la cultura como el cine, los museos y el teatro; el segundo consiste en relacionar esa visibilidad con los resultados sobre uso de las bibliotecas públicas (visitas) y uso de la colección (préstamos). Desde ahí, en la sección para la discusión, se desarrollan propuestas para la mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas en base al aumento de los beneficios que pueden aportar a la sociedad. Esto último se lleva a cabo por medio de una reflexión sobre la relación entre los campos de las bibliotecas públicas y la lectura, la biblioteconomía y la documentación, la política, y el de los medios de comunicación. Metodología: con relación al primer objetivo, se utiliza la base de datos MyNews para obtener el número de noticias de los hechos culturales considerados, y se pone en relación con el total de estos hechos culturales como unidades físicas. En cuanto al segundo objetivo, se estudia la relación entre el total de noticias por 50.000 habitantes para las comunidades autónomas y las visitas y los préstamos por habitante a las bibliotecas públicas. El análisis de esta relación se lleva a cabo atendiendo a los resultados de las comunidades autónomas para las variables y calculando el coeficiente de correlación lineal entre estas. Resultados: se constata que la visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura frente a los otros hechos de la cultura es pequeña hasta el punto de resultar prácticamente inexistente, aun cuando hay más bibliotecas públicas que cines, museos y teatros. A su vez, se percibe una tendencia y relación positiva en las comunidades autónomas entre una mayor visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura en los medios de comunicación y unos mayores préstamos y visitas a estas. A partir de esta constatación, se reflexiona en torno a la idea de la retroalimentación positiva entre los ejes de la biblioteconomía y documentación, bibliotecas públicas y lectura, medios de comunicación, y política, como vía para una mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas, y para aumentar los beneficios a la sociedad que se derivan de su uso. ; Objectius: el primer objectiu consisteix a analitzar la presència de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d'altres fets de la cultura com el cinema, els museus i el teatre; el segon consisteix a relacionar aquesta visibilitat amb els resultats sobre l'ús de les biblioteques públiques (visites) i l'ús de la col·lecció (préstecs). A partir d'això, en la secció per a la discussió, es desenvolupen propostes per augmentar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques per l'increment dels beneficis que poden aportar a la societat. Això es porta a terme mitjançant una reflexió sobre la relació entre els camps de les biblioteques públiques i la lectura, la biblioteconomia i la documentació, la política, i els mitjans de comunicació. Metodologia: en relació amb el primer objectiu, es fa servir la base de dades MyNews per obtenir el nombre de notícies dels fets culturals que s'han pres en consideració, i es posa en relació amb el total dels fets culturals com a unitats físiques. Pel que fa al segon objectiu, s'estudia la relació entre el total de notícies per 50.000 habitants per a les comunitats autònomes i les visites i els préstecs per habitant a les biblioteques públiques. L'anàlisi d'aquesta relació es fa tenint en compte els resultats de les comunitats autònomes per a les variables i calculant el coeficient de correlació lineal entre aquestes. Resultats: es constata que la visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura davant dels altres fets de la cultura és petita, fins al punt de ser pràcticament inexistent, tot i que hi ha més biblioteques públiques que cinemes, museus i teatres. Al seu torn, es percep una tendència i una relació positiva en les comunitats autònomes entre més visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació i més quantitat de préstecs i de visites. A partir d'aquesta constatació, es reflexiona entorn de la idea de la retroalimentació positiva entre els eixos de biblioteconomia i documentació, biblioteques públiques i lectura, mitjans de comunicació i política, com a via per incrementar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques i per augmentar els beneficis en la societat que es deriven del seu ús. ; Objectives. First, the article compares the Spanish media coverage of public libraries and reading with its coverage of other cultural institutions, such as cinemas, museums and theatres. Secondly, the article analyzes the relationship between making public libraries more visible in the media and increasing their use (both in terms of visits and loans per inhabitant). Finally, some proposals are made about how to take greater advantage of public libraries. These are based on the relationship between public libraries and reading, the field of librarianship and documentation, and politics and the media. Methodology. For the first objective, the researchers used the database MyNews to obtain the number of news items on the cultural institutions considered. This was then compared to the total number of institutions as places or physical units. For the second objective, the researchers analyzed the relationship between the total number of news items per 50,000 inhabitants for the Spanish autonomous Communities and public library visits and loans per inhabitant. This analysis took into account the results of the autonomous communities for the variables and calculated the linear correlation coefficient between the variables. Results. Public libraries receive a low level of coverage in the Spanish media compared to other cultural institutions, even to the point where they are hardly covered at all, although there are more public libraries than cinemas, museums and theatres. On the other hand, there is a positive relationship between greater media visibility of public libraries, and increases in library loans and visits. From there, the researchers present the idea of the positive feedback between the field of librarianship and documentation, public libraries and reading, the media and politics, proposing that greater visibility of public libraries in the Spanish media could increase library loans and visits.

Oil and gas as the non-renewable resources are considered very valuable for the countries with petroleum economics. These resources are not only diffused equally around the world, but also they are common in some places which their neighbors often come into conflicts. Consequently, it is vital for those countries to manage their resource utilization. Lately, game theory was applied in conflict resolution of common resources, such as water, which is a proof of its efficacy and capability. This paper models the conflicts between Iran and its neighbors namely Qatar and Iraq between their oil and gas common resources using game theory approach. In other words, the future of these countries will be introduced and analyzed by some well-known 2 × 2 games to achieve a better perspective of their conflicts. Because of information inadequacy of the players, in addition to Nash Stability, various solution concepts are used based on the foresight, disimprovements, and knowledge of preferences. The results of mathematical models show how the countries could take a reasonable strategy to exploit their common resources. ; This paper models the conflicts between Iran and its neighbors namely Qatar and Iraq between their oil and gas common resources using game theory approach. In other words, the future of these countries will be introduced and analyzed by some well-known 2 9 2 games to achieve a better perspective of their conflicts. Because of information inadequacy of the players, in addition to Nash Stability, various solution concepts are used based on the foresight, disimprovements, and knowledge of preferences. The results of mathematical models show how the countries could take a reasonable strategy to exploit their common resources.

This edition of the laws promulgated by successive Anglo-Saxon rulers over a period of five centuries was published in three volumes between 1903 and 1916 by the German historian Felix Lieberman (1851-1925), and is still regarded as authoritative. This unique body of early medieval legal writing, unparalleled in other Germanic languages, provides valuable source material for scholars of Old English and of legal history, and Lieberman's thorough engagement with the manuscripts has never been surpassed. Volume 2 contains a dictionary of the Old English, Latin and French words found in the texts in Volume 1. The dictionary is presented in one alphabetical sequence, and is followed by a German glossary of legal terms listing references in the texts, other medieval works and later scholarship. Frederick Attenborough's The Laws of the Early English Kings (1922), providing a modern English translation of early Anglo-Saxon laws, is also reissued in this series

This editorial is not about pandemics. Or not only. After a long year, when most predictions about how society would change turned out to be wrong —or were revealed as mere wishful thinking—, if one thing has become clear it is the perennial difficulty, as Walker Kaplan noted in a recent article in LitHub (2020), of writing "about the swamp while still being waist-deep in it". Experiences of social and political unrest, trauma, or crises in the broadest sense "need time to percolate" and it is usually easier to look at them from a distance, obliquely, or with some measure of historical perspective (Power, 2020). And this applies to fiction as well as to historical, sociological or political analyses. In other words, the challenges of the last year are compounded by the difficulty of accurately diagnosing the present because, as the philosopher Patricia Manrique notes, faced with the novelty of a "crisis" the usual reflex is to interpret it within the parameters of the already known. We tend to appeal to tired tropes and dull meanings, for example our understanding of "time" and "crisis", in our attempt to name that which does not yet have a name. In these brief introductory notes, I turn to these three concepts —contemporaneity, crisis, time— as a means of providing a framework for approaching the eight articles that make up this monographic dossier. In their examination of literary texts that traverse the long twentieth century and reach into the twenty-first, they span almost a century, from Virginia Woolf's first modernist novel, published in 1922, to works published as recently as 2019.

Indonesia's ethics and political decency were torn apart in the case of the Democratic Party's internal conflict. This is due to the existence of an element of the government as a regulator who took over the position of the general chairman of the Democratic Party. News about this internal conflict appeared in various constructions by print mass media, electronic radio, television, and online media. The purpose of this study was to determine the social construction of Suara.com's coverage of the Extraordinary Congress (KLB) of the Democratic Party. For this reason, discourse theory and the social construction of reality are used. The research method analyzes text media framing model Zhongdang Pan-Gerald M. Kosicki. The research subject is the Suara.com news portal, while the research object is related to the Extraordinary Democratic Party Congress from March 5 to March 31, 2021. The research results from the syntactic structure, Suara.com journalists provide a portion, which does not feature one party and reports publicly about the Extraordinary Democratic Party Congress equally from both camps. The script written fully with 5W+1H from both sides is not directed and deserves to be read. Thematic structure, facts are written based on information from both parties. Some are sourced from written statements and analysts from political experts. The rhetorical system, the choice of words or style to emphasize the meaning from both sides, is balanced by the photos shown. Suara.com packaged and framed the news of the Extraordinary Democratic Party Congress by not highlighting the Moeldoko and Agus Harimurti Yudhoyono (AHY) camps but emphasizing the moral hazard aspect in political behavior. With this construction, Suara.com continues to voice the public interest rather than the interests of the capital owners or their political alliances.

La majoria de les vegades, l'escoltismes'explica millor per com li brillen els ulls a algú quan tracta de descriure les seves qualitats que per les paraules que usa. Això es deu al fet que l'escoltisme està molt més relacionat amb les experiències vitals que amb les explicacions, així com a la seva naturalesa profundament intuïtiva. Per això, més enllà d'analitzar la història, marc ideològic i estructura organitzativa i funcionament de l'escoltisme, en aquest escrit s'analitza com funciona realment l'escoltisme, i com podem extreure de la seva acció educativa intuïtiva certa informació sobre l'impacte d'aquesta acció. ; The qualities of the scout movement are easier to describe with feelings and expressions that with words. The reason for this is that the scout movement is closer to vital experiences and to a deeply intuitive nature than to explanations. That is why, instead of focusing on the analysis of history, ideological framework, organizational and working structure of the scout movement, this article analyses how the scout movement really works and how certain information about the impact of this action can be extracted from its intuitive education. ; La mayoría de las veces, el escultismo se explica mejor por cómo le brillan los ojos a alguien cuando trata de describir sus cualidades que por las palabras que usa. Esto se debe a que el escultismo está mucho más relacionado con las experiencias vitales que con las explicaciones, así como a su naturaleza profundamente intuitiva. Por eso, más allá de analizar la historia, marco ideológico y estructura organizativa y funcionamiento del escultismo, en este escrito se analiza cómo funciona realmente el escultismo, y cómo podemos extraer de su acción educativa intuitiva cierta información sobre el impacto de esta acción

A l'hora de fer balanç sobre la Cimera Mundial de la Societat de la Informació, potser el més remarcable es trobi en el terreny dels procediments, més que no pas dels resultats. És a dir, en la incorporació de mecanismes de debat i seguiment multisectorials - amb la presència de representants de la societat civil, d'interlocutors governamentals i del món empresarial- per tal de pensar els futurs desenvolupaments de la societat de la informació. Precisament, la multisectorialitat serà una de las característiques de l'Internet Governance Forum, un nou instrument internacional per debatre sobre el govern d'internet impulsat a la Cimera. ; A la hora de hacer balance sobre la Cumbre mundial de la sociedad de la información, quizás lo más remarcable se halle en el ámbito de los procedimientos, más que no en el de los resultados. Es decir, en la incorporación de mecanismos de debate y seguimiento multisectoriales -con la presencia de representantes de la sociedad civil, de interlocutores gubernamentales y del mundo empresarial- para pensar en los desarrollos futuros de la sociedad de la información. Precisamente, la multisectorialidad será una de las características del Internet Governance Forum, un nuevo instrumento internacional para debatir sobre el gobierno de internet impulsado en la Cumbre. ; When it comes to assessing the World Summit on the Information Society, the most remarkable point may lie in the field of procedures rather than results. In other words, in the incorporation of multisectoral debate and monitoring mechanisms - with the presence of civil society representatives as well as governmental and corporate interlocutors - when it comes to thinking about future developments of the information society. In fact, multisectorality will be one of the characteristics of the Internet Governance Forum, a new international instrument to discuss Internet governance as promoted at the Summit.

The year 2008 will be remembered in history as the year of the most serious capitalist fi nancial crisis since the outbreah of World War, and as the beginning of state measures taken to mitigate the social eff ects of the economic earthquake. Th is behaviour of Western governments, which includes millions of euros and dollars in public contributions to save the market economy and decisions to intervene in banking that would have been unthinkable in other circumstances, reminded me of the relationship of equilibrium and dependency that has always existed between the state and private interests, between the public sector and private initiative (is this the "invisible hand" of Adam Smith?). Th at is why I was led to remember the serious events that aff ected Rome in the fi rst century before Christ. Th is was a period when the business of the big fi nancial companies operating in the rich province of Asia were shaken and when the Senate resounded to the warning words of Cicero, recalling that the social equilibrium of Rome and its existence as a State depended on the successful outcome of the interests of the great businessmen, and urging the Republic to intervene with all its power to resolve them. Th is is an approach to those events and to fi nding out about the fi nancial fi rms operating during the last two centuries of the Roman republic. ; 2008 será recordado en la historia como el año del estallido de la más grave crisis fi nanciera capitalista tras la segunda guerra mundial, y el inicio de un conjunto de medidas estatales con el fi n de paliar los efectos sociales de tal terremoto económico. Este comportamiento de los gobiernos occidentales que incluye miles de millones de euros y de dólares en aportaciones públicas para salvar la economía de mercado, y decisiones de intervención bancaria impensables en otras circunstancias, me recordó la relación de equilibrio y dependencia que siempre ha existido entre el Estado y los intereses particulares, entre el sector público y la iniciativa privada (¿debe ser ésa ...

A Indonèsia, els anys posteriors a la caiguda del règim de Suharto han estat marcats per una proliferació de la cultura devota popular en els mitjans de comunicació. Aquesta proliferació se situa en el context de la transició política d'un règim autoritari a la democràcia, la industrialització dels mitjans de comunicació i la irrupció de l'islam com una de les claus essencials per a entendre l'actual transformació en els àmbits polítics, socials i culturals de la societat indonèsia contemporània. A grans trets, la meva tesi analitza el paper de l'islam en aquesta transformació i com la cultura popular n'ha format part integral. Per mitjà del cas pràctic de la producció d'una telenovel·la religiosa, m'interessa explorar la complexitat que impregna les pràctiques religioses quan el moviment de devoció religiosa s'apropia dels mitjans de comunicació laics/capitalistes per a promoure el culte. En altres paraules, aquest article es pregunta el següent: quan la lògica del moviment de devoció religiosa i la lògica de la indústria mediàtica convergeixen, quin tipus de pràctiques religioses i cinematogràfiques es mantenen, es negocien i es qüestionen? Partint d'un marc metodològic basat en les teories sobre les pràctiques mediàtiques (Bourdieu, 1977 i 1993; Couldry, 2004; Hobart, propera aparició; Rajagopal, 2001), he estructurat en dues dimensions la meva anàlisi sobre com i per què es construeixen, ratifiquen i qüestionen les pràctiques i els estàndards: dimensió interna (on-site) i dimensió externa (off-site). ; In the last few years, Indonesia's post-Suharto's era has been marked by a proliferation of popular piety culture in the media. This proliferation is situated within the political transition from authoritarianism to democracy, the industrialization of media and the emergence of Islam as one of the important keys to unlocking the ongoing transformation of the political, social and cultural spheres of contemporary Indonesian society. My thesis, in general, is a study of the role of Islam in this transformation and how popular culture is an integral part of it. Through my study case of the production of a religious TV series, I want to explore the complexity that makes up religious practices when the piety movement takes up secular/capitalist media to further their movement. In other words, this paper asks: when the logic of the piety movement and the logic of the media industry converge, what kinds of practices in terms of religious practices and film-making practices are maintained, negotiated, and challenged? Building my methodological framework on theories of media practices (Bourdieu, 1977 and 1993; Couldry, 2004; Hobart, forthcoming; Rajagopal, 2001), I divide my analysis into how and why practices and standards are constructed, affirmed and challenged in two foci: on-site and off-site. ; En Indonesia, los años posteriores a la caída del régimen de Suharto han sido marcados por una proliferación de una cultura devota popular en los medios de comunicación. Esta proliferación se sitúa en el contexto de la transición política de un régimen autoritario a la democracia, la industrialización de los medios de comunicación y la irrupción del islam como una de las claves esenciales para entender la actual transformación en los ámbitos políticos, sociales y culturales de la sociedad indonesia contemporánea. A grandes rasgos, mi tesis analiza el papel del islam en esta transformación y cómo la cultura popular ha formado parte integral de ella. Por medio del caso práctico de la producción de una telenovela religiosa, me interesa explorar la complejidad que impregna las prácticas religiosas cuando el movimiento de devoción religiosa se apropia de los medios de comunicación laicos/capitalistas para promover el culto. En otras palabras, este artículo se pregunta lo siguiente: cuando la lógica del movimiento de devoción religiosa y la lógica de la industria mediática convergen, ¿qué tipo de prácticas religiosas y cinematográficas se mantienen, se negocian y se cuestionan? Partiendo de un marco metodológico basado en las teorías sobre las prácticas mediáticas (Bourdieu, 1977 y 1993; Couldry, 2004; Hobart, próxima aparición; Rajagopal, 2001), he estructurado en dos dimensiones mi análisis sobre cómo y por qué se construyen, ratifican y cuestionan las prácticas y los estándares: dimensión interna (on-site) y dimensión externa (off-site).

A Indonèsia, els anys posteriors a la caiguda del règim de Suharto han estat marcats per una proliferació de la cultura devota popular en els mitjans de comunicació. Aquesta proliferació se situa en el context de la transició política d'un règim autoritari a la democràcia, la industrialització dels mitjans de comunicació i la irrupció de l'islam com una de les claus essencials per a entendre l'actual transformació en els àmbits polítics, socials i culturals de la societat indonèsia contemporània. A grans trets, la meva tesi analitza el paper de l'islam en aquesta transformació i com la cultura popular n'ha format part integral. Per mitjà del cas pràctic de la producció d'una telenovel·la religiosa, m'interessa explorar la complexitat que impregna les pràctiques religioses quan el moviment de devoció religiosa s'apropia dels mitjans de comunicació laics/capitalistes per a promoure el culte. En altres paraules, aquest article es pregunta el següent: quan la lògica del moviment de devoció religiosa i la lògica de la indústria mediàtica convergeixen, quin tipus de pràctiques religioses i cinematogràfiques es mantenen, es negocien i es qüestionen? Partint d'un marc metodològic basat en les teories sobre les pràctiques mediàtiques (Bourdieu, 1977 i 1993; Couldry, 2004; Hobart, propera aparició; Rajagopal, 2001), he estructurat en dues dimensions la meva anàlisi sobre com i per què es construeixen, ratifiquen i qüestionen les pràctiques i els estàndards: dimensió interna (on-site) i dimensió externa (off-site). ; In the last few years, Indonesia's post-Suharto's era has been marked by a proliferation of popular piety culture in the media. This proliferation is situated within the political transition from authoritarianism to democracy, the industrialization of media and the emergence of Islam as one of the important keys to unlocking the ongoing transformation of the political, social and cultural spheres of contemporary Indonesian society. My thesis, in general, is a study of the role of Islam in this transformation and how popular culture is an integral part of it. Through my study case of the production of a religious TV series, I want to explore the complexity that makes up religious practices when the piety movement takes up secular/capitalist media to further their movement. In other words, this paper asks: when the logic of the piety movement and the logic of the media industry converge, what kinds of practices in terms of religious practices and film-making practices are maintained, negotiated, and challenged? Building my methodological framework on theories of media practices (Bourdieu, 1977 and 1993; Couldry, 2004; Hobart, forthcoming; Rajagopal, 2001), I divide my analysis into how and why practices and standards are constructed, affirmed and challenged in two foci: on-site and off-site. ; En Indonesia, los años posteriores a la caída del régimen de Suharto han sido marcados por una proliferación de una cultura devota popular en los medios de comunicación. Esta proliferación se sitúa en el contexto de la transición política de un régimen autoritario a la democracia, la industrialización de los medios de comunicación y la irrupción del islam como una de las claves esenciales para entender la actual transformación en los ámbitos políticos, sociales y culturales de la sociedad indonesia contemporánea. A grandes rasgos, mi tesis analiza el papel del islam en esta transformación y cómo la cultura popular ha formado parte integral de ella. Por medio del caso práctico de la producción de una telenovela religiosa, me interesa explorar la complejidad que impregna las prácticas religiosas cuando el movimiento de devoción religiosa se apropia de los medios de comunicación laicos/capitalistas para promover el culto. En otras palabras, este artículo se pregunta lo siguiente: cuando la lógica del movimiento de devoción religiosa y la lógica de la industria mediática convergen, ¿qué tipo de prácticas religiosas y cinematográficas se mantienen, se negocian y se cuestionan? Partiendo de un marco metodológico basado en las teorías sobre las prácticas mediáticas (Bourdieu, 1977 y 1993; Couldry, 2004; Hobart, próxima aparición; Rajagopal, 2001), he estructurado en dos dimensiones mi análisis sobre cómo y por qué se construyen, ratifican y cuestionan las prácticas y los estándares: dimensión interna (on-site) y dimensión externa (off-site).