Suchergebnisse

The municipal social services must give precedence to or regain the main role of citizens in taking social decisions at a municipal level, by providing innovative mechanisms to express and coordinate, thus allowing for greater participation fromcitizens and social entities. The article analyses the contributions and opportunities for civic participation, and goes deeper into the democratisation of public policies in the municipal sphere. A systematic and reflexive assessment of the contexts, objectives, dimensions, opportunities and mechanisms aimed at incorporating civic participation into social services management. In addition, results and conclusions are presented from recent empirical research into participation in municipal social policies, comparing the reality and trends in studies and experiences, both nationally and internationally. ; Els Serveis Socials municipals ha de prioritzar/recuperar el protagonisme ciutadà en les decisions socials municipals mitjançant la innovació en l'articulació i coordinació de mecanismes que permetin una més gran participació dels ciutadans i de les entitats socials. L'article realitza una anàlisi de les contribucions i oportunitats de la participació ciutadana per aprofundir en la democratització de les polítiques públiques en l'àmbit municipal. Una avaluació sistemàtica i reflexiva dels contextos, objectius, dimensions, oportunitats i mecanismes orientats a incorporar la participació ciutadana en la gestió de serveis socials. Es presenten, a més, resultats i conclusions d'una recent investigació empírica sobre la participació en l'àmbit de les polítiques socials municipals, tot comparant realitats i tendències en estudis i experiències d'àmbit nacional i internacional. ; Los Servicios Sociales municipales deben primar/recuperar el protagonismo ciudadano en las decisiones sociales municipales mediante la innovación en la articulación y coordinación de mecanismos que permitan una mayor participación de los ciudadanos y de las entidades sociales. El artículo realiza un análisis de las contribuciones y oportunidades de la participación ciudadana para profundizar en la democratización de las políticas públicas en el ámbito municipal. Una evaluación sistemática y reflexiva de los contextos, objetivos, dimensiones, oportunidades y mecanismos orientados a incorporar la participación ciudadana en la gestión de servicios sociales. Se presentan, además, resultados y conclusiones de una reciente investigación empírica sobre la participación en el ámbito de las políticas sociales municipales, comparando realidades y tendencias en estudios y experiencias de ámbito nacional e internacional.

Through a shifted and enriched approach, combining history and anthropology/sociology, this book addresses the forms of social integration and the multiple cultural hybridizations produced by slavery in the societies of Europe, Africa and America during the medieval and modern periods. Analyzing the normative contours used to define the identity of the slave, it then discusses his attempts and modalities of integration in the host societies, measuring the socialization process that may have resulted. Questioning the social mechanisms of the ancient societies that presided over the mixing of populations, as attested by the sources, is one of the areas that historians in this field (Atlantic societies, Maghreb) are most interested in. Among their main projects is that of deconstructing illusions of "racial" and cultural homogeneity in contemporary societies. A work on the acculturation and agency capacity of slaves, on the capacity of enslaved persons (not only freed) to exist as actors in the social sphere, particularly in the Iberian peninsula and the Mediterranean area, is the aim of this work. By proposing a history of Mediterranean brewing, it challenges preconceived ideas about cultural divisions and civilizational confinements.

Enquestes de satisfacció; Atenció sociosanitària; Internament ; Encuestas de satisfacción; Atención sociosanitaria; Internamiento ; Satisfaction surveys; Social health care; Internment ; La sisena edició de l'estudi de percepció, experiència i satisfacció amb el servei d'atenció sociosanitària amb internament del Pla d'estudis de percepció, experiència i satisfacció d'usuaris (PLAENSA) del Servei Català de la Salut (CatSalut) ha mostrat que les persones usuàries d'aquest servei qualifiquen de 8,36 sobre 10 la satisfacció amb el servei rebut, i que un 91,80% de les que n'han estat beneficiàries tornarien a escollir ser ateses al mateix centre, si els fos possible (fidelitat). L'any 2016, any en què es va dur a terme l'anterior edició, la satisfacció mitjana va ser de 8,42 sobre 10, mentre que la fidelitat se situava en 91,65%. Cal esmentar que l'estudi PLAENSA 2019 del servei d'atenció sociosanitària amb internament s'ha dut a terme en un context d'avaluació d'objectius contractuals dels proveïdors lligats a la seva realització. Aquesta circumstància el diferencia dels estudis duts a terme durant l'any 2016 i de les anteriors edicions. El Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA©) és un projecte que va començar l'any 2001 per avaluar la qualitat del servei i el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics, amb l'objectiu d'obtenir una informació que resulta molt valuosa per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d'aquests serveis. La satisfacció és un sentiment subjectiu de la persona receptora del servei, que té un gran valor per a la gestió. Quantificar-la permet avaluar l'acceptabilitat dels esforços de planificació i provisió de serveis i complementar els aspectes d'eficiència i efectivitat. En aquest sentit, els estudis del PLAENSA© formen part de la informació de resultats que es presenta a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, s'incorporen en els informes sectorials de la Central de Resultats de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, donen suport als objectius del Pla de Salut i estan disponibles en el portal de transparència de la Generalitat.

Enquestes de satisfacció; Psiquiatria ambulatòria; Salut mental; Adults ; Encuestas de satisfacción; Psiquiatria ambulatoria; Salud mental; Adultos ; Satisfaction surveys; Outpatient psychiatry; Mental health; Adults ; La sisena edició de l'estudi de satisfacció als Centres de salut mental d'adults (CSMA) dins del Pla d'enquestes de percepció, experiència i satisfacció PLAENSA © ha assolit una nota mitjana de notable per part de les persones usuàries del servei. El Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA©) és un projecte que va començar l'any 2001 per avaluar la qualitat del servei i el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics, amb l'objectiu d'obtenir una informació que resulta molt valuosa per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d'aquests serveis. La satisfacció és un sentiment subjectiu de la persona receptora del servei, que té un gran valor per a la gestió. Quantificar-la permet avaluar l'acceptabilitat dels esforços de planificació i provisió de serveis i complementar els aspectes d'eficiència i efectivitat. En aquest sentit, els estudis del PLAENSA© formen part de la informació de resultats que es presenta a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, s'incorporen en els informes sectorials de la Central de Resultats de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, donen suport als objectius del Pla de Salut i estan disponibles en el portal de transparència de la Generalitat.

Enquestes de satisfacció; Atenció primària; Infermeria familiar i comunitària ; Encuestas de satisfacción; Atención primaria; Enfermería familiar y comunitaria ; Satisfaction surveys; Primary care; Family and community nursing ; La sisena edició de l'estudi de satisfacció amb l'atenció primària: medicina i infermeria familiar i comunitària, dins del Pla d'enquestes de percepció, experiència i satisfacció PLAENSA, ha mostrat que les persones usuàries del servei el qualifiquen amb un notable. El Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA©) és un projecte que va començar l'any 2001 per avaluar la qualitat del servei i el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics, amb l'objectiu d'obtenir una informació que resulta molt valuosa per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d'aquests serveis. La satisfacció és un sentiment subjectiu de la persona receptora del servei, que té un gran valor per a la gestió. Quantificar-la permet avaluar l'acceptabilitat dels esforços de planificació i provisió de serveis i complementar els aspectes d'eficiència i efectivitat. En aquest sentit, els estudis del PLAENSA© formen part de la informació de resultats que es presenta a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, s'incorporen en els informes sectorials de la Central de Resultats de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, donen suport als objectius del Pla de Salut i estan disponibles en el portal de transparència de la Generalitat.

Una tesi doctoral llegida a la UAB ha provat de determinar si la mediació és un mecanisme eficaç de resolució de disputes en l'àmbit dels consumidors. També ha analitzat si aquest àmbit permet la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) i particularment, la mediació en línia. A més, ha estudiat quins principis poden ser aplicables a un procés de mediació en línia de consum a Catalunya, per la qual cosa ha analitzat diversos instruments normatius d'àmbit europeu, estatal i català. ; Una tesis de la UAB ha intentado determinar si la mediación es un mecanismo eficaz de resolución de controversias en el ámbito de los consumidores. También ha analizado si este ámbito permite la introducción de las tecnologías de la información y la comunicación (TICs) y particularmente, la mediación en línea. Además, la investigación tiene por objetivo determinar qué principios pueden ser aplicables a un proceso de mediación en línea de consumo en Cataluña, por lo que se analizan diversos instrumentos normativos de ámbito europeo, estatal y catalán. ; A doctoral thesis at the UAB aims at considering whether mediation is an efficient mechanism of redress in the consumer domain, as well as to determine whether the B2C domain supports the introduction of ITCs and particularly, online mediation procedures. Moreover, the research aims at determining what regulatory principles can be applicable to the online consumer mediation process in Catalonia. Therefore, different legislative instruments at the European, Spanish and Catalan Law levels are analysed.

Exposar lliurement una opinió en públic mai ha estat fàcil, quan des del privat es pensa que fer-ho pot comprometre la relació pròpia amb altres grups de la seva mateixa societat. Un fet que, no obstant això, alimenta la ignorància plural i amenaça la democràcia. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universidade da Coruña han desenvolupat un model de simulació que explora el paper de les jerarquies socials en les dinàmiques d'opinió que es troben condicionades per una "falsificació de preferències". Entendre el seu funcionament constitueix una eina imprescindible per a un debat públic, lliure i més racional. ; Exponer libremente una opinión en público nunca ha sido fácil, cuando desde lo privado se piensa que hacerlo puede comprometer la relación propia con otros grupos de su misma sociedad. Un hecho que, sin embargo, alimenta la ignorancia plural y amenaza la democracia. Investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona y de la Universidade da Coruña han desarrollado un modelo de simulación que explora el papel de las jerarquías sociales en las dinámicas de opinión que se encuentran condicionadas por una "falsificación de preferencias". Entender su funcionamiento constituye una herramienta imprescindible para un debate público, libre y más racional. ; Freely expressing an opinion in public has never been easy, when from the private point of view it is thought that doing so may compromise one's own relationship with other groups of the same society. However, this feeds plural ignorance and threatens democracy. Researchers from the Universitat Autònoma de Barcelona and the Universidad da Coruña have developed a simulation model that explores the role of social hierarchies in opinion dynamics that are conditioned by a "preference falsification". Understanding its mechanisms is an essential tool for a public, free and more rational debate.

A l'hora de fer balanç sobre la Cimera Mundial de la Societat de la Informació, potser el més remarcable es trobi en el terreny dels procediments, més que no pas dels resultats. És a dir, en la incorporació de mecanismes de debat i seguiment multisectorials - amb la presència de representants de la societat civil, d'interlocutors governamentals i del món empresarial- per tal de pensar els futurs desenvolupaments de la societat de la informació. Precisament, la multisectorialitat serà una de las característiques de l'Internet Governance Forum, un nou instrument internacional per debatre sobre el govern d'internet impulsat a la Cimera. ; A la hora de hacer balance sobre la Cumbre mundial de la sociedad de la información, quizás lo más remarcable se halle en el ámbito de los procedimientos, más que no en el de los resultados. Es decir, en la incorporación de mecanismos de debate y seguimiento multisectoriales -con la presencia de representantes de la sociedad civil, de interlocutores gubernamentales y del mundo empresarial- para pensar en los desarrollos futuros de la sociedad de la información. Precisamente, la multisectorialidad será una de las características del Internet Governance Forum, un nuevo instrumento internacional para debatir sobre el gobierno de internet impulsado en la Cumbre. ; When it comes to assessing the World Summit on the Information Society, the most remarkable point may lie in the field of procedures rather than results. In other words, in the incorporation of multisectoral debate and monitoring mechanisms - with the presence of civil society representatives as well as governmental and corporate interlocutors - when it comes to thinking about future developments of the information society. In fact, multisectorality will be one of the characteristics of the Internet Governance Forum, a new international instrument to discuss Internet governance as promoted at the Summit.

En qualsevol disciplina els canvis en el vocabulari són importants pel fet que hi ha una evolució en la disciplina mateixa. Pel que fa a la discapacitat i la diversitat funcional no només hi ha un canvi de paraules sinó un canvi conceptual que genera substitucions de vocabulari però no com a sinònims. Els canvis de paradigma als quals fem referència en la darrera dècada comencen a prendre rellevància a molts nivells, com l'acadèmic, el social i el polític, com si fossin un engranatge en què, quan hi ha canvis en una peça, convé també plantejar-los en les altres. Des d'aquest punt de vista alteracions de la concepció de discapacitat i diversitat funcional generen canvis significatius en la manera de generar serveis si calgués. Però a més adquireixen molta importància les novetats a nivell actitudinal i de relació que estableixen els professionals de l'educació social o del treball social sobre les persones amb diversitat funcional. ; In any discipline, changes in terminology are important to the extent that there is an evolution in that field. In the case of disability and functional diversity there is not simply a change of words but a conceptual shift that has generated substitutions of vocabulary in which the new terms are not synonymous with those they have replaced. The paradigm shifts over the last decade to which we are referring here are beginning to have an impact on many levels, not least the academic, social and political, and as with any complex mechanism, the change of one part posits the need for changes in the others. From this point of view these shifts in the conception of disability and functional diversity are engendering significant changes in the way that services are generated. At the same time a good deal of importance attaches to new developments at the attitudinal and relational level established by professionals in social education and social work with regard to people with functional diversity. ; En cualquier disciplina los cambios en el vocabulario son importantes en cuanto a que hay una evolución en ella. En la cuestión de la discapacidad y la diversidad funcional no solamente hay un cambio de palabras sino un cambio conceptual que genera sustituciones de vocabulario pero no como sinónimos. Los cambios de paradigma a los que hacemos referencia en la última década empiezan a tomar relevancia a muchos niveles como el académico, el social y el político como si fueran un engranaje que en cuanto hay cambios en una pieza conviene también plantearlos en las otras. Desde este punto de vista estas alteraciones de la concepción de discapacidad y la diversidad funcional generan cambios significativos en la manera de generar servicios si hicieran falta. Pero además adquieren mucha importancia las novedades a nivel actitudinal y de relación que establecen los profesionales de la educación social o del trabajo social sobre las personas con diversidad funcional.

Les droits culturels permettent de comprendre, de façon théorique et pratique, la place fondamentale des facteurs culturels pour un développement libre et équilibré. Un tel développement ne peut que se fonder sur ce qui devrait être considéré comme ses premières ressources: les ressources culturelles, humaines et non humaines. Les droits culturels garantissent l'accès des personnes, des groupes et des communautés à la diversité des savoirs qui sont nécessaires pour utiliser, développer, créer les capacités de développement personnel et social. Pas de développement social sans une culture des liens ; pas de développement économique sans une culture adaptée des choix et des échanges ; pas de développement écologique sans un accroissement des savoirs sur les écosystèmes. Les facteurs culturels ne viennent pas après comme un quatrième pilier, ils sont les facteurs et les leviers fondamentaux, transversaux et permanents de tout développement fondé sur les capacités des personnes et de leurs écosystèmes culturels. Ils sont comme une grammaire de tout développement démocratique, dans la mesure où leur réalisation permet de garantir que le choix des objectifs et des moyens est issu d'un débat largement participatif et instruit, de façon à repérer et favoriser les meilleures connexions entre les ressources, et donc aussi la meilleure économie. Des indicateurs de connexions adéquates apparaissent alors comme des outils très pertinents d'évaluation. ; Los derechos culturales permiten entender, de manera tanto teórica como práctica, el lugar fundamental de los factores culturales para un desarrollo libre y equilibrado. Dicho desarrollo sólo puede basarse en lo que se deberían considerar sus primeros recursos: los recursos culturales humanos y no humanos. Los derechos culturales garantizan el acceso de las personas, de los grupos y de las comunidades a la diversidad de conocimientos necesarios para utilizar, desarrollar y crear las capacidades de desarrollo personal y social. No hay desarrollo social sin una cultura de conexiones; no hay desarrollo económico sin una cultura adaptada a los cambios y a los intercambios; no hay desarrollo ecológico sin una expansión del saber sobre los ecosistemas. Los factores culturales no son un cuarto pilar, son factores y engranajes fundamentales, transversales y permanentes de todo desarrollo cimentado sobre las capacidades de las personas y de sus ecosistemas culturales. Son como una gramática de todo desarrollo democrático en la medida en que su realización permite garantizar que la elección de objetivos y medios ha surgido de un debate ampliamente participativo e instruido para percibir y favorecer las mejores conexiones entre los recursos y, por tanto, también la mejor economía. Los indicadores de conexiones adecuadas, en consecuencia, resultan ser herramientas muy pertinentes de evaluación. ; Els drets culturals permeten entendre, de manera tant teòrica com pràctica, el lloc fonamental dels factors culturals per a un desenvolupament lliure i equilibrat. El dit desenvolupament només pot basar-se en el que s'haurien de considerar els seus primers recursos: els recursos culturals humans i no humans. Els drets culturals garanteixen l'accés de les persones, dels grups i de les comunitats a la diversitat de coneixements necessaris per a utilitzar, desenvolupar i crear les capacitats de desenvolupament personal i social. No hi ha desenvolupament social sense una cultura de connexions; no hi ha desenvolupament econòmic sense una cultura adaptada als canvis i als intercanvis; no hi ha desenvolupament ecològic sense una expansió del saber sobre els ecosistemes. Els factors culturals no són un quart pilar, són factors i engranatges fonamentals, transversals i permanents de tot desenvolupament fonamentat sobre les capacitats de les persones i dels seus ecosistemes culturals. Són com una gramàtica de tot desenvolupament democràtic en la mesura que la seua realització permet garantir que l'elecció d'objectius i mitjans ha sorgit d'un debat àmpliament participatiu i instruït per a percebre i afavorir les millors connexions entre els recursos i, per tant, també la millor economia. Els indicadors de connexions adequades, en conseqüència, resulten ser eines molt pertinents d'avaluació. ; Cultural rights enable us to understand, both theoretically and practically, the fundamental role of cultural factors for free and balanced development. Such development can only be based on what should be regarded as primary resources: human and non-human cultural resources. Cultural rights guarantee individuals, groups and communities access to the diversity of knowledge necessary to use, develop and create the capacities for personal and social development. There can be no social development without a culture of connections; no economic development without a culture adapted to changes and exchanges; no ecological development without the spread of knowledge about our ecosystems. Cultural factors are not a fourth pillar; they are fundamental, transversal and permanent factors and mechanisms for all development grounded on the capacities of people and their cultural ecosystems. They are like the grammar for all democratic development in the way their implementation guarantees that the choice of objectives and means has come out of a broad participative and informed debate to perceive and foster the optimum connections among resources and, therefore, also the optimum economy. Indicators of suitable connections are, in consequence, highly pertinent evaluation tools.