La ricognizione si sofferma sul rapporta tra i movimenti sociali e l'ambiente in virtù della rilevanza sociologica di studiare i movimenti globali nella attuale configurazione della storia economica dei vari Paesi. Ci sono esempi di raffigurazione dell'azione sociale.
The question about education, and about which model of education, belongs to society and moves from it, as well as the answer must go back to society again: education to complexity, critical thinking, responsibility for choices are all possible answers. In other words, we comprehend education as active citizenship, and by citizenship we mean a condition based on respect for oneself, respect for the others and the rules of any community. It is a cultural attitude built on values such as civil and political commitment, and an ethical dimension that implies the conviction that without choice and responsibility there can be no authentic social justice; it is a sense of belonging to democracy and democratic practice as well, where we believe democracy to be the result of opposition first, mediation later. This should be the task of the public School system, and to accomplish this task it is necessary to draw on the cultural richness that comes from its pluralism: this can be done by trained teachers, available to comparison, who know how to dismantle and reassemble disciplinary knowledge and soft skills in an epistemologically correct way, in order to meet the diversified learning needs, providing tools for interaction with reality. This kind of School, therefore, must be considered as an ethical place of education and citizenship, which guides change and transformative processes, inspired by new cultural, social, psycho-pedagogical and organizational models: a School which, as a public service, is already part of a pedagogical and political project. ; La domanda sull'educazione, e su quale modello di educazione, appartiene alla società, è mossa dalla società, così come ad essa deve tornare la risposta: educare alla complessità, al pensiero critico, alla responsabilità delle scelte sono le risposte possibili. In altre parole, consideriamo l'educazione come cittadinanza attiva, intendendo per cittadinanza una condizione definita, fondata sul rispetto di sé, degli altri e delle regole della comunità. Si tratta di un ...
La tendència més estesa dins del treball social a Suècia durant els últims trenta anys és l'especialització de funcions, lluny de la noció d'unitat professional i genèrica. Aquesta evolució ha anat guanyant terreny sense l'acció de cap grup de pressió o de defensors específics. La reorganització cap a l'especialització pot ser entesa com una adaptació a pressions normatives externes i com a forma de fomentar la productivitat en temps de retallades pressupostàries. Unes altres tendències, parcialment interrelacionades, han estat el desenvolupament de la pràctica basada en l'evidència, així com un primer intent per implementar el corrent de la Nova Gestió Pública. ; The most far-reaching and exhaustive trend in Swedish social work over the last thirty years is functional specialisation, representing a route away from the notion of professional unity and genericism. This is a development that has gained ground incrementally without any active lobbying or distinct proponents. Reorganising towards specialisation may also be understood as an adaptation to external normative pressures and as a way of fostering productivity in times of tightened budgets. Other, and partly intertwined, trends have been the movement towards evidence-based practice and steps in order to implement elements of New Public Management. ; La tendencia más extendida dentro del trabajo social en Suecia durante los últimos treinta años es la especialización de funciones, lejos de la noción de unidad profesional y genérica. Esta evolución ha ido ganando terreno sin la acción de ningún grupo de presión o de defensores específicos. La reorganización hacia la especialización puede ser entendida como una adaptación a presiones normativas externas y como forma de fomentar la productividad en tiempos de recortes presupuestarios.Otras tendencias parcialmente interrelacionadas han sido el desarrollo de la práctica basada en la evidencia, así como un primer intento para implementar la corriente de la Nueva Gestión Pública.
L'attuale emergenza abitativa per le classi meno abbienti e le esperienze degli ultimi sessant'anni maturate in Italia per l'Edilizia Residenziale Pubblica impongono nuove riflessioni sull'abitare. L'elevato costo per il risanamento e la rifunzionalizzazione dei quartieri di E.R.P., l'assenza di servizi che li ha trasformati in quartieri dormitorio, ci portano a ripensare nuovi ambiti urbani come luoghi dotati di senso e d'identità in cui prevedere spazi di relazione e servizi di vicinato. Inoltre, le dinamiche sociali, economiche e politiche degli ultimi anni hanno modificato non solo i modi di vita, ma anche la tipologia di utenti finali, sempre più sensibili alla qualità del prodotto e alle questioni ambientali. Il presente contributo descrive alcuni principi da cui partire per un nuovo Social Housing. - The present housing emergency for those who are less well-off and the experiences of Edilizia Residenziale Pubblica (lit. Public Residential Construction), undergone over the last sixty years in Italy, have brought about new lines of thought with regard to places to live. The high cost of renewal and re-functionalization of the E.R.P. areas, the absence of services, which have transformed them into dormitory suburbs, have led us to rethink new urban environments as places possessing a sense of identity, in which to provide communal services and spaces for neighborly relations. Moreover, the social, economic and political dynamics of the last few years have modified not only life-styles, but also the typology of householder, ever more sensitive to the quality of product and environmental issues. This contribution discusses several principles as a point of departure for a new Social Housing.
La relació entre els nous moviments socials, especialment els que estan ubicats al Sud Global, i els seus mitjans en línia sovint ha estat objecte d'estudi en termes d'apoderament gràcies a un abast global acabat d'aconseguir i les subsegüents capacitats de xarxes esteses més enllà de la localitat. Però l'anàlisi de la relació entre internet i els moviments socials dins de societats caracteritzades per la bretxa digital, producte de condicions socials, econòmiques i polítiques desiguals, és menys freqüent. En aquest article analitzo les tensions entre les formes locals, nacionals i globals de participació civil en els mitjans en línia produïts per un nou moviment social que s'oposava a la instal·lació de dues grans fàbriques de paper a la frontera entre l'Argentina i l'Uruguai. L'anàlisi mostra que la relació entre aquest moviment i les seves pràctiques mediàtiques en línia se serveix de formes "glocals" de participació cívica amb impacte d'apoderament dins de la localitat. ; The relationship between new social movements, especially those located in the global South, and their online media has often been discussed in terms of empowerment via a newly achieved global reach and subsequent extended networking capabilities beyond the locality. Less frequent is the analysis of the relationship between internet and social movements within societies characterized by a digital divide, product of unequal social, economic and political conditions. In this paper I explore the tensions between local, national and global forms of civil engagement in the online media produced by a new social movement opposed to the installation of two mega paper mills on the border between Argentina and Uruguay. The analysis shows that the relationship between this movement and its online media practices draws on "glocal" forms of civic engagement with empowering impact within the locality. ; La relación entre los nuevos movimientos sociales, especialmente los que están ubicados en el Sur Global, y sus medios en línea a menudo ha sido objeto de estudio en términos de empoderamiento gracias a un alcance global acabado de conseguir y las subsiguientes capacidades de redes extendidas más allá de la localidad. Pero el análisis de la relación entre internet y los movimientos sociales dentro de sociedades caracterizadas por la brecha digital, producto de condiciones sociales, económicas y políticas desiguales, es menos frecuente. En este artículo analizo las tensiones entre las formas locales, nacionales y globales de participación civil en los medios en línea producidos por un nuevo movimiento social que se oponía a la instalación de dos grandes fábricas de papel en la frontera entre Argentina y Uruguay. El análisis muestra que la relación entre este movimiento y sus prácticas mediáticas en línea se sirve de formas "glocales" de participación cívica con impacto de empoderamiento dentro de la localidad.
La relació entre els nous moviments socials, especialment els que estan ubicats al Sud Global, i els seus mitjans en línia sovint ha estat objecte d'estudi en termes d'apoderament gràcies a un abast global acabat d'aconseguir i les subsegüents capacitats de xarxes esteses més enllà de la localitat. Però l'anàlisi de la relació entre internet i els moviments socials dins de societats caracteritzades per la bretxa digital, producte de condicions socials, econòmiques i polítiques desiguals, és menys freqüent. En aquest article analitzo les tensions entre les formes locals, nacionals i globals de participació civil en els mitjans en línia produïts per un nou moviment social que s'oposava a la instal·lació de dues grans fàbriques de paper a la frontera entre l'Argentina i l'Uruguai. L'anàlisi mostra que la relació entre aquest moviment i les seves pràctiques mediàtiques en línia se serveix de formes "glocals" de participació cívica amb impacte d'apoderament dins de la localitat. ; The relationship between new social movements, especially those located in the global South, and their online media has often been discussed in terms of empowerment via a newly achieved global reach and subsequent extended networking capabilities beyond the locality. Less frequent is the analysis of the relationship between internet and social movements within societies characterized by a digital divide, product of unequal social, economic and political conditions. In this paper I explore the tensions between local, national and global forms of civil engagement in the online media produced by a new social movement opposed to the installation of two mega paper mills on the border between Argentina and Uruguay. The analysis shows that the relationship between this movement and its online media practices draws on "glocal" forms of civic engagement with empowering impact within the locality. ; La relación entre los nuevos movimientos sociales, especialmente los que están ubicados en el Sur Global, y sus medios en línea a menudo ha sido objeto de estudio en términos de empoderamiento gracias a un alcance global acabado de conseguir y las subsiguientes capacidades de redes extendidas más allá de la localidad. Pero el análisis de la relación entre internet y los movimientos sociales dentro de sociedades caracterizadas por la brecha digital, producto de condiciones sociales, económicas y políticas desiguales, es menos frecuente. En este artículo analizo las tensiones entre las formas locales, nacionales y globales de participación civil en los medios en línea producidos por un nuevo movimiento social que se oponía a la instalación de dos grandes fábricas de papel en la frontera entre Argentina y Uruguay. El análisis muestra que la relación entre este movimiento y sus prácticas mediáticas en línea se sirve de formas "glocales" de participación cívica con impacto de empoderamiento dentro de la localidad.
Aquest article aborda l'experiència del moviment social #YoSoy132, a partir de l'exploració del seu sorgiment en el context polític, social i mediàtic mexicà i de l'anàlisi de les seves característiques, demandes i paral·lelismes amb els nous moviments socials globals. A més, l'article problematitza el paper dels nous mitjans digitals –en particular de les xarxes socials– dins del moviment, trencant amb cinc narratives dominants en la literatura. Finalment, es realitza un balanç de l'abast i les limitacions de #YoSoy132. ; This paper looks at the experience of the social movement #YoSoy132, exploring its emergence in the political, social and media context of Mexico today, and analyzing its characteristics, demands, and similarities with the new global social movements. In addition, the paper problematizes the role of the digital media – and in particular of the social media — within the movement, breaking with five narratives that have dominated the literature. In the conclusion, the paper offers an assessment of the achievements and the limitations of #YoSoy132. ; Este artículo aborda la experiencia del movimiento social #YoSoy132, a partir de la exploración de su surgimiento en el contexto político, social y mediático mexicano y del análisis de sus características, demandas y paralelismos con los nuevos movimientos sociales globales. Además, el artículo problematiza el papel de los medios digitales –en particular de las redes sociales– dentro del movimiento, rompiendo con cinco narrativas dominantes en la literatura. Finalmente, se realiza un balance de los alcances y de las limitaciones de #YoSoy132.