El TJUE ha desarrollado una rica jurisprudencia en torno a la edad como causa de discriminación prohibida, si bien con una exclusiva proyección en el ámbito de las relaciones laborales, pues hasta ahora es el único ámbito donde el Consejo ha ejercido la competencia prevista en el art. 19 TFUE en relación con esta causa de discriminación. Tal y como se articula en la Directiva 2000/78, la edad es merecedora de un nivel intermedio de protección, sobre todo en comparación con otras discriminaciones prohibidas por el Derecho de la Unión, como el sexo o la nacionalidad. Ello se debe a la propia redacción de la Directiva 2000/78, que establece un marco general mínimo para luchar contra la discriminación por razón de edad, circunscrito al ámbito del empleo y la ocupación. No obstante, el TJUE aporta importantes precisiones respecto al alcance y la articulación de las causas de justificación de una diferencia de trato basada en la edad, tal y como se establecen en dicha Directiva, así como respecto a ciertos efectos jurídicos de la no discriminación por razón de la edad, especialmente en las relaciones entre particulares. En este sentido, el TJUE ha afirmado la aplicación supletoria e incluso independiente del principio general del Derecho que prohíbe la discriminación por razón de la edad, también en las relaciones horizontales, siempre que la situación litigiosa se englobe dentro del ámbito de aplicación del Derecho de la Unión. La jurisprudencia Mangold/Kücükdeveci confirma con certeza que la Directiva 2000/78 no ha establecido un principio general de no discriminación por razón de la edad, sino que esta norma está destinada a facilitar la aplicación concreta de este principio general del Derecho en el ámbito del empleo y la ocupación, pero sin alterar el contenido ni el alcance jurídico del mismo. Ahora bien, en el Asunto Kücükdeveci el TJUE ha revisado el fundamento de este principio general del Derecho al entender que, a partir de su positivación en el art. 21 de la Carta de los Derechos Fundamentales, es ésta la sede desde la que dicho principio despliega sus posibilidades y los límites de su eficacia. Este razonamiento ha sido utilizado por el TJUE para afirmar que otras manifestaciones específicas del principio de no discriminación, como la orientación sexual, también se benefician del estatus de principio general del Derecho de la Unión. ; The ECJ has developed a significant amount of case law on age as a prohibited ground of discrimination, this case law having been so far exclusively reflected in the labour relations field. This is the only field where the Council has exercised the competence set forth in art. 19 of TFEU on this ground of discrimination. Under Directive 2000/78, age is granted an intermediate level of legal protection, especially when compared to other prohibited grounds of discrimination under EU Law, such as sex or nationality. This results from the drafting of Directive 2000/78 itself, which establishes a minimal general framework to fight discrimination on the ground of age, one exclusive to the employment and occupation fields. However, the ECJ provides significant specifications as to the scope and wording of the pleas for unequal treatment on the ground of age, as established in the said Directive. Likewise, the ECJ, details the particular legal effects of non-discrimination on the grounds of age, especially on relations between individuals. In this sense, the ECJ confirms the supplementary, even independent, application of the legal general principle prohibiting discrimination on grounds of age to horizontal relations, provided that the dispute is framed within the EU Law scope of application. The Mangold/Kücükdeveci case law confirms that Directive 2000/78 does not establish a general principle of non-discrimination on grounds of age, but it facilitates the application of this legal General Principle of EU Law to the labour field, without altering the principle's legal content or scope. Yet, in the Kücükdeveci case, the ECJ has reviewed the basis of this General Principle of EU Law, enshrined in Article 21 of the Charter of Fundamental Rights of the European Union, upon considering the latter the legal framework within which the principle becomes effective. This has been the reasoning provided by the ECJ so as to hold that other specific manifestations of the principle of non-discrimination, as for instance sexual orientation, are granted the status of General Principles of EU Law as well.
Dans sa préface de 1887 à La question du logement, Engels (1976[1887]) rappelle qu'une des conséquences de la transformation du capitalisme constitue la pénurie de logement. La construction des usines amène la destruction des habitations existantes tout en attirant de nombreux paysans à la recherche de travail dans ces mêmes usines. Ce faisant, il évoque plusieurs exemples, tant en Angleterre, qu'en Allemagne ou en Espagne, démontrant que la crise du logement, intimement liée au capitalisme, se caractérise par une « aggravation particulière des mauvaises conditions d'habitation », « une énorme augmentation des loyers », « un entassement encore accru de locataires dans chaque maison et pour quelques-uns l'impossibilité de trouver même à se loger » (p. 26). Pour répondre à cette crise, tout ce que la bourgeoisie propose c'est l'accession à la propriété incompatible avec la nécessaire liberté de mouvement des ouvriers pour le fonctionnement du capitalisme. Pour ce dernier toutefois, la question du logement ne représentait qu'un problème découlant de celui-ci et non pas un problème en soit. Comme si l'analyse des rapports locatifs ne nous apprenait peu de choses de plus que celle des rapports de classe, la question du logement se résout par l'analyse de ceux -ci et du capitalisme. Or, et il le mentionne lui-même dans sa réponse à Proudhon, la question du logement n'est pas que l'apanage de la classe ouvrière mais elle affecte également la petite bourgeoisie. Le logement est effectivement inséparable des processus du capitalisme, mais ceux-ci prennent des formes particulières, dont l'expérience révèle des rapports sociaux inégalitaires qui permettent à l'inverse de comprendre le capitalisme et que les liens entre inégalités et logement peuvent nous éclairer sur les structures sociales contemporaines (Goyer, 2017). Comme l'affirme Keenan (2004) : « les structures sociales ne sont pas entités indépendantes et séparées qui imposent leur pouvoir sur les individus, elles continuent, plutôt, à limiter ou à supporter l'action humaine parce qu'elles sont inscrites dans leurs formes interactionnelles qui, elles, construisent les structures » (p. 541, notre traduction). Même si, au départ, le logement est un concept simple – un bâtiment permettant à un ou plusieurs individus de se loger (Havel, 1985) – il représente un bien complexe, à multiples dimensions, qui comprend une pluralité de moyens et de finalités (Pezeu-Massabuau, 1983). C'est la base sur laquelle s'ancrent les membres d'une collectivité à un territoire et à une communauté mais ce qui permet de se protéger de la communauté et de l'environnement. Pourtant, plusieurs processus fragilisent ce rapport, en particulier pour les locataires. Entre autres, les problèmes de plus en plus prégnants de salubrité des logements contribuant à l'exclusion sociale des locataires qui y font face ainsi que l'augmentation des déplacements forcés (éviction ou reprise de logement) de locataires pour permettre à des promoteurs de transformer le cadre bâti pour en tirer davantage de profits, constituent des phénomènes de menace du droit au logement. Dans les deux cas, les locataires font face à des processus de dépossession de leurs espaces du logement et du quartier et posent de sérieux défis pour l'organisation et le développement du territoire. Les inégalités qui sont imbriquées comportent ainsi de multiples dimensions pouvant interagir entre elles, qu'elles soient politiques, spatiales, économiques, voire même environnementales. Par conséquent, l'étude des inégalités de logement constitue un point d'entrée sociologique pertinent pour comprendre ce qui caractérise les expériences sociales contemporaines, notamment urbaines. Il permet de questionner comment se mettent en œuvre les rapports sociaux inégalitaires et comment peut-on assurer la justice sociale à partir de celui-ci.[…]Coord. Renaud Goyer & Jean-Vincent Bergeron-Gaudin
Dans sa préface de 1887 à La question du logement, Engels (1976[1887]) rappelle qu'une des conséquences de la transformation du capitalisme constitue la pénurie de logement. La construction des usines amène la destruction des habitations existantes tout en attirant de nombreux paysans à la recherche de travail dans ces mêmes usines. Ce faisant, il évoque plusieurs exemples, tant en Angleterre, qu'en Allemagne ou en Espagne, démontrant que la crise du logement, intimement liée au capitalisme, se caractérise par une « aggravation particulière des mauvaises conditions d'habitation », « une énorme augmentation des loyers », « un entassement encore accru de locataires dans chaque maison et pour quelques-uns l'impossibilité de trouver même à se loger » (p. 26). Pour répondre à cette crise, tout ce que la bourgeoisie propose c'est l'accession à la propriété incompatible avec la nécessaire liberté de mouvement des ouvriers pour le fonctionnement du capitalisme. Pour ce dernier toutefois, la question du logement ne représentait qu'un problème découlant de celui-ci et non pas un problème en soit. Comme si l'analyse des rapports locatifs ne nous apprenait peu de choses de plus que celle des rapports de classe, la question du logement se résout par l'analyse de ceux -ci et du capitalisme. Or, et il le mentionne lui-même dans sa réponse à Proudhon, la question du logement n'est pas que l'apanage de la classe ouvrière mais elle affecte également la petite bourgeoisie. Le logement est effectivement inséparable des processus du capitalisme, mais ceux-ci prennent des formes particulières, dont l'expérience révèle des rapports sociaux inégalitaires qui permettent à l'inverse de comprendre le capitalisme et que les liens entre inégalités et logement peuvent nous éclairer sur les structures sociales contemporaines (Goyer, 2017). Comme l'affirme Keenan (2004) : « les structures sociales ne sont pas entités indépendantes et séparées qui imposent leur pouvoir sur les individus, elles continuent, plutôt, à limiter ou à supporter l'action humaine parce qu'elles sont inscrites dans leurs formes interactionnelles qui, elles, construisent les structures » (p. 541, notre traduction).Même si, au départ, le logement est un concept simple – un bâtiment permettant à un ou plusieurs individus de se loger (Havel, 1985) – il représente un bien complexe, à multiples dimensions, qui comprend une pluralité de moyens et de finalités (Pezeu-Massabuau, 1983). C'est la base sur laquelle s'ancrent les membres d'une collectivité à un territoire et à une communauté mais ce qui permet de se protéger de la communauté et de l'environnement. Pourtant, plusieurs processus fragilisent ce rapport, en particulier pour les locataires. Entre autres, les problèmes de plus en plus prégnants de salubrité des logements contribuant à l'exclusion sociale des locataires qui y font face ainsi que l'augmentation des déplacements forcés (éviction ou reprise de logement) de locataires pour permettre à des promoteurs de transformer le cadre bâti pour en tirer davantage de profits, constituent des phénomènes de menace du droit au logement. Dans les deux cas, les locataires font face à des processus de dépossession de leurs espaces du logement et du quartier et posent de sérieux défis pour l'organisation et le développement du territoire. Les inégalités qui sont imbriquées comportent ainsi de multiples dimensions pouvant interagir entre elles, qu'elles soient politiques, spatiales, économiques, voire même environnementales. Par conséquent, l'étude des inégalités de logement constitue un point d'entrée sociologique pertinent pour comprendre ce qui caractérise les expériences sociales contemporaines, notamment urbaines. Il permet de questionner comment se mettent en œuvre les rapports sociaux inégalitaires et comment peut-on assurer la justice sociale à partir de celui-ci [.…]Coord. Renaud Goyer et Jean-Vincent Bergeron-Gaudin.
Estamos entrando en un nuevo ciclo económico al que podríamos denominar «economía de la reputación». El detonante para este cambio de tendencia ha sido la crisis iniciada en 2008-2009. La pérdida de confianza se ha generalizado, afecta tanto a las empresas como a los gobiernos. La recuperación de la confianza es una tarea prioritaria para la superación de la crisis económica. El autor argumenta que la buena gestión de las marcas y de la reputación son la palanca para recuperar la confianza y hoy son las empresas quienes están mejor posicionadas para impulsar esta gestión de los intangibles estratégicos. La clave para esta recuperación reside en comprender y saber gestionar las redes sociales y las relaciones con los stakeholders puesto que son los «iguales» y los expertos son las únicas fuentes de información sobre empresas e instituciones que tienen credibilidad en los ciudadanos. El autor presenta la creación del laboratorio de ideas Corporate Excellence - Centre for Reputation Leadership, como una iniciativa empresarial que nace en este contexto con el objetivo de ayudar a las empresas y al sector público a gestionar mejor los intangibles clave (reputación, marca y comunicación) y argumenta la utilidad de esta iniciativa para la recuperación de la confianza y para competir en este nuevo contexto de la economía de la reputación. ; We are entering a new economic cycle, which may be named «the reputation economy» —a trend that was triggered by the crisis that started in 2008-2009, when the loss of trust affected both businesses and governments. The recovery of trust is essential for overcoming the economic crisis. The author argues that good reputation management may serve as a tool for restoring trust and today the business sector is in a better position for promoting management of strategic intangible assets. In order to restore trust, it is fundamental to understand and be able to manage social networks as well as relations with the stakeholders due to the fact that peers and experts are the only sources of information on companies and institutions that still enjoy trust of the individuals. The author presents the think tank Corporate Excellence - Centre for Reputation Leadership as a project initiated in this context with an objective to help companies and the public sector to improve management of key intangible assets (the reputation, the brand and the communication). The author argues the utility of this initiative in order to restore trust and successfully compete in this new context of the reputation economy.
'Writing is a process; the act of transforming thoughts into print requires a non-linear sequence of stages or creative acts' (James B. Gray, cited by Cassany, 1993). I would add that it is also the act of transforming experience. This article describes my own personal process of transformation in the experience and understanding of vulnerable employment - a slow, open, recursive and difficult process. The first, academic, section flows easily. Then things get harder. The auto-ethnography was the most challenging part. Firstly because it was a matter of personal reflection; then because of a having to strip naked, as it were. Finding a reasonably elegant and flexible way to link the two sections was demanding, and one of the objectives of the exercise was to reach a satisfactorily readable end result.
[cat] Aquest article vol refutar la hipòtesi que els partits decideixen sistemes electorals majoritaris i que decideixen també mantenir-los invariables, sempre que el sistema de partits s"aproximi al bipartidisme i cap dels dos grans partits pugui perdre la seva posició a favor d"un nou competidor. De manera inversa, els sistemes electorals proporcionals són la conseqüència del multipartidisme, en el qual cap partit té opcions de rebre la majoria dels vots. El cas valencià, però, confirma només parcialment la hipòtesi: els partits van aprovar el 1982 regles proporcionals perquè les eleccions dels parlaments autonòmics eren considerades secundàries, no només pel multipartidisme existent aleshores. En canvi, sí que es confirma que el canvi iniciat el 2006 amb la reforma estatutària manté, de moment, l"status quo per no alterar la formació de majories parlamentàries. Encara queda pendent, però, que es modifiqui la Llei Electoral, de la qual depèn quin mínim de vots per entrar a les Corts s"establirà. ; [eng] This article aims to refute the hypothesis that political parties decide majority electoral systems as well as ensure their constancy, whenever they approach a two-party-system and none of them loses its position in favour of a new one. On the contrary, proportional electoral systems are a consequence of multi-party-system, since none of them have been able to obtain the majority votes (Colomer, 2003; 56). Nevertheless, the Valencian case partially confirms this hypothesis: The parties approved proportional rules in 1982 because autonomic parliament elections were considered to be secondary due to the existing multi-party-system at that time. Otherwise, it has been proved that the change that started in 2006 with the statutory reform maintains currently the status quo in order not to alter the formation of parliament majorities. Significant modifications of the Electoral Law are still to be determined. Anticipated changes to the Electoral Law will establish the minimum of votes necessary to enter parliament. The article includes three parts: The first explains the origin of the electoral system by analyzing the political debate and the options defended by each party during the approval of the Statute in 1982. The draft bills of Unió de Centro Democrático (ucd), Partit Socialista del País Valencià-Partido Socialista Obrero Español (pspv-psoe), Partit Comunista del País Valencià-Partido Comunista de España (pcpv-pce) i Alianza Popular (ap) are analyzed. These draft bills depended on the assumption that the Valencian electoral map will follow the results of the 1977 and 1979 elections at the Chamber of Deputies. In addition, the process of the statutory bill is analyzed. This included electoral rules derived from the autonomic agreements in 1981, which were based on the assumption of a multi-party-system balancing the lack of proportion in the Chamber of Deputies.
El objetivo central del estudio es tratar de averiguar si existen diferencias significativas entre los países miembros de la Unión Europea y los candidatos desde una perspectiva novedosa: los medios de comunicación y la publicidad. De esta forma, mediante el análisis descriptivo y el de conglomerados jerárquicos se comprueba la coherencia entre los resultados que se obtienen de este análisis y los requisitos para formar parte de la Unión. Los primeros análisis corroboran las evaluaciones efectuadas a los países candidatos y resoluciones de la Comisión. Todo ello conduce a motivar un debate sobre las implicaciones sociales y económicas, que no creativas ni éticas, del mercado publicitario y de medios en el contexto de la Unión Europea. ; The main objective of the study is to try to find out if significant differences between the member countries of the European Union and the candidate ones from a novel perspective: the mass media and the publicity. Thus, by means of the descriptive analysis and the one of hierarchic conglomerates it is verified the coherence between the results and the requirements to comprise of the union. The first analyses corroborate the evaluations to the candidates countries and the resolutions of the European Commission. Al! it leads to motivate a debate on the social and economic implications, that non-creative nor ethical, of the advertising market and means in the context of the European Union.
Els moviments d'educació en el lleure que seran objecte d'aquest article es podrien caracteritzar com a iniciatives amb una clara intencionalitat educativa, orientades al conjunt de la persona (integrals), amb plantejaments generalistes, amb uns educadors normalment joves que animarien les activitats, amb una dimensió relacional, intergrupal i intragrupal, i amb la promoció i la vivència d'uns valors que l'entitat vol promoure i representar. Aquest tipus d'intervenció educativa ha rebut altres denominacions com ara educació en el lleure de base comunitària, associacionisme educatiu, o simplement educació no formal. ; The leisure education movements included in this article could be characterized as iniciatives with a clear educational intention, oriented to the person as a whole (integral), with generalist approaches, usually young edu -cators who would liven the activities up, an inter- and intrarelational dimension, and the promotion and experience of certain values that the organization wants to promote and represent. This kind of educational intervention has also been named community-based leisure education, educational associationism or non-formal education. ; Los movimientos de educación en el ocio que serán objeto de este artículo se podrían caracterizar como iniciativas con una clara intencionalidad educativa, orientadas al conjunto de la persona (integrales), con planteamientos generalistas, con unos educadores normalmente jóvenes que animarían las actividades, con una dimensión relacional, intergrupal e intragrupal, y con la promoción y la vivencia de unos valores que la entidad quiere promover y representar. Este tipo de intervención educativa ha recibido otras denominaciones como educación en el ocio de base comunitaria, asociacionismo educativo, o simplemente educación no formal
Objectiu: el text investiga la informació publicada en els webs municipals en relació amb els casos propis de corrupció. L'objectiu consisteix a valorar com es fa la cobertura periodística amb mitjans propis, i validar la funció de font sanejada i documental dels ajuntaments. Metodologia: el treball és resultat de l'agregat de dos projectes nacionals de recerca. S'han analitzat els 8.122 municipis espanyols en diverses ocasions entre 2011 i 2017. Les dades provisionals i en constant actualització es publiquen en un mapa interactiu al web. Després de la publicació quantitativa d'un repertori de 52 indicadors de transparència, hem seleccionat 7 casos per avaluar-ne de forma qualitativa la secció de notícies quant al canvi en l'alcaldia per motius delictius. Resultats: no hi ha un criteri professional ni projecte periodístic en la redacció de les notícies que es difonen als webs dels ajuntaments. Dos dels casos no hi tenen cap notícia relacionada "perquè no és la seva tasca". Altres casos ofereixen fets aïllats, no documentats o no explicats. No hi ha lloc per als grups polítics. No s'observa cap tècnica periodística de construcció de relats ni sentit de font bàsica o documental. Es confirma la hipòtesi: el periodisme municipal no té criteri professional per la ingerència política en la difusió de continguts ; Objetivo: el texto investiga la información publicada en las webs municipales en relación con los casos propios de corrupción. El objetivo consiste en valorar cómo se realiza la cobertura periodística con medios propios, y validar la función de fuente saneada y documental de los ayuntamientos. Metodología: el texto investiga la información publicada en las webs municipales en relación con los casos propios de corrupción. El objetivo consiste en valorar cómo se realiza la cobertura periodística con medios propios, y validar la función de fuente saneada y documental de los ayuntamientos. Resultados: no existe un criterio profesional ni proyecto periodístico en la redacción de las noticias que se difunden en las webs de los ayuntamientos. Dos de los casos no tienen ninguna noticia relacionada "porque no es su tarea". Otros casos ofrecen hechos aislados, no documentados o no explicados. No hay sitio para los grupos políticos. No se observa técnica periodística de construcción de relatos ni sentido de fuente básica o documental. Se confirma la hipótesis: el periodismo municipal carece de criterio profesional por la injerencia política en la difusión de contenidos. ; Objective: This article examines the information published by municipal government websites on the subject of government corruption. Its objectives are to evaluate how cases of government corruption are reported by media which are themselves government-run and to test and validate the role played by city councils as providers of reliable documentary sources. Methodology: The study is the result of the combined findings of two national research projects which have analyzed the city council websites of Spain's 8,122 municipalities on several occasions between 2011 and 2017. The provisional data, which are constantly updated, are interactively mapped online. Following the publication of a repertory of 52 indicators to measure transparency, we qualitatively evaluated the information in the news sections of seven city council websites where these websites reported on changes in council personnel prompted by cases of corruption. Results: News reporting by city council websites lacks professional criteria and an overall journalistic mission. Two of the seven sites do not consider that reporting on cases of government corruption falls within their remit. Other sites publish isolated facts on such cases without indicating their sources or providing supporting detail. None of the sites offer the non-governing political parties an opportunity to voice their opinion. There is no evidence of journalistic technique informing the different stages of report writing and no acknowledgement of the importance of basic documentary sources. The study confirms our hypothesis that municipal journalism lacks professional criteria and that its dissemination of news content is undermined by political interference
. ; Hablar del pueblo gitano hoy se hace mucho más complejo que, posiblemente, cinco o diez años atrás. Ni la sociedad no gitana, ni la gitana es la misma. La globalización, y sus efectos, también ha llegado a los grupos culturales más pequeños. Hace diez años, el pueblo gitano era la minoría étnica nacional, o así se reconocía en documentos oficiales, pero hoy, este rol se ha visto relegado o incluso ha desaparecido. Otras culturas y grupos étnicos les han pasado delante. Esta nueva situación, no ha encontrado preparados ni a los gitanos, ni a las administraciones. En este marco, se reflexiona en torno a conceptos como cultura, integración. etc. , que ya hada años que desde ámbitos reducidos se realizaba en torno al pueblo gitano, pero que hasta el momento no ha tomado un papel primordial en el mundo social y académico, y evidentemente, en el político y en el asociativo. ; This currently much more complex to refer to the Gypsy people than it may have beenfive or ten years ago. Neither non-Gypsy nor Gypsy society is the same as then. Globalisation and its consequences have also reached smaller cultural groups. Ten years ago. the Gypsy people were the nalional ethnic minorily. or at least referred to as such in official documents. Today. nonetheless. this role has been pushed aside or has even disappeared. Other cultures and ethnic groups have taken Gypsies' place. This new situation has caught Gypsies and administrations unprepared. In such a framework , analysis is devoted to concepts such as culture, integration, etc . as regards the Gypsy people. something which limited spheres of thought have already been engaged in for some time. but which has not been given an essential role in social and academic,nor obviously in political and associative realms until now.
Entrevista al Dr. Sylvain Connac, màxim referent de les pedagogies cooperatives, professor titular de la Universitat Paul Valéry de Montpeller, i investigador en Ciències de l'Educació en el grup de recerca LIRDEF. L'investigador francès precisa què són les pedagogies cooperatives, les compara amb l'aprenentatge cooperatiu que s'aplica en el sistema educatiu català i detalla el funcionament d'una classe cooperativa. A la vegada, trenca amb idees preconcebudes sobre el treball cooperatiu: incideix en la individualitat; apunta sobre voluntarietat en el fet de cooperar; marca l'ús del grup cooperatiu com una eina més, i no pas com l'única; distingeix treball en grup, treball de grup, treball en equip i treball d'equip; aporta noves situacions d'ensenyament-aprenentatge com l'ajuda, l'ajuda mútua, la tutoria o per fer col·lectiu com els debats amb finalitats democràtiques i filosòfiques (DVDP); i diferencia cooperació de col·laboració en l'aprenentatge. En definitiva, Connac va més enllà del treball en grup cooperatiu i amplia el camp d'acció dels mètodes cooperatius a l'abast. A més, valora si cooperar és un valor o no ho és, si ha de ser un mitjà o una finalitat en la seva aplicació a l'aula, i s'endinsa en la pandèmia de la covid-19 i en el fet de si és possible cooperar virtualment. Finalment, aporta línies de futur i valora si la cooperació a les aules estarà més present en el 2030. ; Interview with Dr Sylvain Connac, leading figure in cooperative pedagogies, professor at Université Paul-Valéry-Montpellier and researcher in Educational Sciences with the LIRDEF research group. The French researcher defines cooperative pedagogies, compares them with the cooperative learning that is used in the Catalan education system and describes how a cooperative class functions. At the same time, he breaks with preconceived ideas about cooperative work: he highlights the importance of individuality and the voluntary nature of cooperating; he shows that cooperative groups should be regarded as one of several educational tools and not the only one; he distinguishes between working in a group and group work, working in a team and team work; he offers new teaching-learning situations involving assistance, mutual assistance and tutoring and others that promote collective work such as democratic and philosophical debates; and he differentiates between cooperation and collaboration in learning. In short, in the interview Connac goes beyond cooperative group work and expands the scope of the cooperative methods available. In addition, he assesses whether cooperating is a value or not, whether it should be a means or an end when applied in the classroom, and he examines the effects of Covid-19 and whether virtual cooperation is possible. Finally, he provides future guidelines and assesses whether cooperation will play a greater role in classrooms in 2030. ; Entretien avec le docteur Sylvain Connac, grande figure des pédagogies coopératives, maître de conférences à l'université Paul Valéry de Montpellier, et chercheur en Sciences de l'Éducation et membre du groupe LIRDEF. Le professeur Connac précise ce que sont les pédagogies coopératives, il les compare à l'apprentissage coopératif appliqué dans le système d'enseignement catalan et il décrit en détail le fonctionnement d'une classe coopérative. Par la même, il remet en cause les idées reçues sur le travail coopératif : il souligne l'importance de l'individualité et le volontariat dans le fait de coopérer, il montre l'utilisation du groupe coopératif comme un outil de plus et non comme le seul, il fait la distinction entre travail en groupe, travail de groupe, travail en équipe et travail d'équipe, il propose de nouvelles situations d'enseignement-apprentissage telles que l'aide, l'entraide, le tutorat ou l'action collective comme les discussions à visées démocratique et philosophique (DVDP), et il fait la distinction entre coopération et collaboration dans l'apprentissage. En définitive, Connac va au-delà du travail en groupe coopératif et il élargit le champ des méthodes coopératives disponibles. De plus, il se demande si la coopération est une valeur ou non, si elle doit être un moyen ou une fin dans son application en classe, et il se penche sur la pandémie de Covid-19 et s'il est possible de coopérer virtuellement. Enfin, il fournit des pistes pour l'avenir et évalue si la coopération aura plus de place dans classe en 2030.
Invisible biographies: marginalisation and marginality / Vicent Josep Escartí -- Magnum oculum et parvum os: Dones i silenci en la predicació de sant Vicent Ferrer / Maria Luz Mandingorra Llavata -- Vida quotidiana i marginalitat femenina a la València del segle XV / Anna Isabel Peirats Navarro -- Brujas y conversas: una lectura cultural de los procesos de la Inquisición Veneciana / Paola Bellomi -- Violence against women in Pere Joan Porcar's Dietari (16th-17th centuries) / Rafael Roca -- Women and carnal abstinence: female sinners and the Easter festivities in 16th-century Valencia / Pilar Valor Moncho -- Humble but non-compliant: modest women defending their rights in Early Modern Catalonia / Josep Capdeferro -- Bandolers, execucions i cobles populars, arran d'uns fets ocorreguts a la Conca d'Òdena (1573): bandits, executions and chapbooks, as a result of acts that took place in the Conca d'Òdena (1573) / Àlex Llinares Planells -- Els processos criminals del segle XVI, espill lingüístic de la vida social / Emili Casanova -- Anatomy of a murder: The death of the provincial of the preachers order in Aragon, Brother Domènec de Montemayor, in 1534 / Emilio Callado Estela -- Carlo Gesualdo, principe di Venosa: Le cameriere, l'amante e la strega, voci di dentro e identità velate / Anna Maria Compagna -- The mystery of obedience: La Boétie, Foucault at the margins of power / Andrea Nicolini -- The treatment of homosexuality in Valencian diaristic literature throughout the late 15th and early 16th centuries / Vicent Josep Escartí -- The inquisition against Friar Miquel de Morales, Trinitarian of Sant Bernat Monastery in Alzira (1574) / editor Jacob Mompó -- Aspetti della marginalità sessuale in alcuni romanzi medievali: aspects of sexual marginality in some medieval novels / Anna Maria Babbi -- Pain and faith: Aristocratic private life in the early modern Valencian kingdom throughout Català de Valleriola's Diary / Carles Fenollosa -- Als marges de la història de l'art: el pintor de cofres de València vers el 1400 / Francesc Granell -- Nota sobre Hernando Cabrera, carceller de la Inquisició de València (1515-1541) / Albert Toldrà i Vilardell -- Uses of TEI-XML for editing ancient texts dealing with marginal and queer lives / Rosanna Cantavella.
Les droits culturels permettent de comprendre, de façon théorique et pratique, la place fondamentale des facteurs culturels pour un développement libre et équilibré. Un tel développement ne peut que se fonder sur ce qui devrait être considéré comme ses premières ressources: les ressources culturelles, humaines et non humaines. Les droits culturels garantissent l'accès des personnes, des groupes et des communautés à la diversité des savoirs qui sont nécessaires pour utiliser, développer, créer les capacités de développement personnel et social. Pas de développement social sans une culture des liens ; pas de développement économique sans une culture adaptée des choix et des échanges ; pas de développement écologique sans un accroissement des savoirs sur les écosystèmes. Les facteurs culturels ne viennent pas après comme un quatrième pilier, ils sont les facteurs et les leviers fondamentaux, transversaux et permanents de tout développement fondé sur les capacités des personnes et de leurs écosystèmes culturels. Ils sont comme une grammaire de tout développement démocratique, dans la mesure où leur réalisation permet de garantir que le choix des objectifs et des moyens est issu d'un débat largement participatif et instruit, de façon à repérer et favoriser les meilleures connexions entre les ressources, et donc aussi la meilleure économie. Des indicateurs de connexions adéquates apparaissent alors comme des outils très pertinents d'évaluation. ; Los derechos culturales permiten entender, de manera tanto teórica como práctica, el lugar fundamental de los factores culturales para un desarrollo libre y equilibrado. Dicho desarrollo sólo puede basarse en lo que se deberían considerar sus primeros recursos: los recursos culturales humanos y no humanos. Los derechos culturales garantizan el acceso de las personas, de los grupos y de las comunidades a la diversidad de conocimientos necesarios para utilizar, desarrollar y crear las capacidades de desarrollo personal y social. No hay desarrollo social sin una cultura de conexiones; no hay desarrollo económico sin una cultura adaptada a los cambios y a los intercambios; no hay desarrollo ecológico sin una expansión del saber sobre los ecosistemas. Los factores culturales no son un cuarto pilar, son factores y engranajes fundamentales, transversales y permanentes de todo desarrollo cimentado sobre las capacidades de las personas y de sus ecosistemas culturales. Son como una gramática de todo desarrollo democrático en la medida en que su realización permite garantizar que la elección de objetivos y medios ha surgido de un debate ampliamente participativo e instruido para percibir y favorecer las mejores conexiones entre los recursos y, por tanto, también la mejor economía. Los indicadores de conexiones adecuadas, en consecuencia, resultan ser herramientas muy pertinentes de evaluación. ; Els drets culturals permeten entendre, de manera tant teòrica com pràctica, el lloc fonamental dels factors culturals per a un desenvolupament lliure i equilibrat. El dit desenvolupament només pot basar-se en el que s'haurien de considerar els seus primers recursos: els recursos culturals humans i no humans. Els drets culturals garanteixen l'accés de les persones, dels grups i de les comunitats a la diversitat de coneixements necessaris per a utilitzar, desenvolupar i crear les capacitats de desenvolupament personal i social. No hi ha desenvolupament social sense una cultura de connexions; no hi ha desenvolupament econòmic sense una cultura adaptada als canvis i als intercanvis; no hi ha desenvolupament ecològic sense una expansió del saber sobre els ecosistemes. Els factors culturals no són un quart pilar, són factors i engranatges fonamentals, transversals i permanents de tot desenvolupament fonamentat sobre les capacitats de les persones i dels seus ecosistemes culturals. Són com una gramàtica de tot desenvolupament democràtic en la mesura que la seua realització permet garantir que l'elecció d'objectius i mitjans ha sorgit d'un debat àmpliament participatiu i instruït per a percebre i afavorir les millors connexions entre els recursos i, per tant, també la millor economia. Els indicadors de connexions adequades, en conseqüència, resulten ser eines molt pertinents d'avaluació. ; Cultural rights enable us to understand, both theoretically and practically, the fundamental role of cultural factors for free and balanced development. Such development can only be based on what should be regarded as primary resources: human and non-human cultural resources. Cultural rights guarantee individuals, groups and communities access to the diversity of knowledge necessary to use, develop and create the capacities for personal and social development. There can be no social development without a culture of connections; no economic development without a culture adapted to changes and exchanges; no ecological development without the spread of knowledge about our ecosystems. Cultural factors are not a fourth pillar; they are fundamental, transversal and permanent factors and mechanisms for all development grounded on the capacities of people and their cultural ecosystems. They are like the grammar for all democratic development in the way their implementation guarantees that the choice of objectives and means has come out of a broad participative and informed debate to perceive and foster the optimum connections among resources and, therefore, also the optimum economy. Indicators of suitable connections are, in consequence, highly pertinent evaluation tools.
II Jornadas de investigación para los estudiantes de la Facultad de Ciencias de la Salud ; Introducción: La regulación emocional es la capacidad para manejar las emociones de manera apropiada, modificando su intensidad y duración, por lo que se ha vinculado con el bienestar psicológico. Así mismo, la actividad física se considera beneficiosa para la salud, aunque los resultados que la vinculan con el bienestar psicológico y emocional no han sido concluyentes. Objetivo: Este estudio pretende explorar la relación entre el bienestar psicológico y la actividad física durante la adolescencia, un período del desarrollo caracterizado por una elevada inestabilidad emocional. Método: Se seleccionó una muestra de adolescentes de 13-14 años (70 de práctica deportiva competitiva, pertenecientes a clubs federados por más de 2 años y que entrenaban al menos 3 veces por semana, y 50 no deportistas) que completaron una batería de instrumentos psicológicos en diferentes sesiones. Resultados: Los datos preliminares indican que el grupo de adolescentes que realizaban práctica deportiva competitiva (pdc), en comparación con el grupo que no practicaba deporte, mostraron menores puntuaciones en las escalas de ansiedad y depresión del basc-s3, así como en la escala de afecto negativo del panas-n, mientras que mostraron mayores puntuaciones en las escalas de claridad de sentimientos y reparación emocional del tmms-24. Conclusiones: Estos resultados sugieren que el grupo de pdc mostró mayores competencias emocionales y un mayor bienestar psicológico. Igualmente, ponen de manifiesto la conveniencia de aplicar políticas de educación y salud pública más eficaces para fomentar la práctica deportiva con el fin de mejorar la regulación emocional en la población adolescente e incrementar su salud física y psicológica. ; Background: Emotion regulation is the capability to manage emotions in an adecuate way, modifying their intensity and durability, beeing therefore associated to psychological wellbeing. Likewise, physical activity is considered beneficious for health, even when results that relate exercise to psychological and emotional wellbeing have not been conclusive. Aim: This study aims to explore the relation between psychological wellbeing and physical activity during adolescence, a developing stage characterized by a high emotional inestability. Method: The sample was made by adolescents between 13 and 14 years old (70 practicing competitive sports, members of federated deportive clubs for more than 2 years and training at least 3 times a week, and 50 nonathletes). Participants completed several psychological tests in different sessions. Results: Preliminary data indicate that the group of adolescents who practised competitive sports (pcs) showed lower scores than non-athletes in anxiety and depresion scales of basc-s3, as well as in the negative affect scale of panas-n. Nevertheless, nonathletes showed higher scores in clarity of emotions and emotional repair scales of tmms-24. Conclusions: These results suggest that the pcs group showed higher emotional skills and better psychological wellbeing. Furthermore, our data show the need to apply educational politicies and public health programmes promoting sports practice to improve emotion regulation in adolescent population, increasing its physical and psychological health.
Malaltia de Chagas; Dones embarassades llatinoamericanes; Salut maternoinfantil ; Enfermedad de Chagas; Mujeres embarazadas latinoamericanas; Salud maternoinfantil ; Chagas disease; Latin american pregnant women; Maternal and child health ; La malaltia de Chagas (MCH) continua sent un problema important de salut pública. L'OMS estima que en el món hi ha 8 milions de persones infectades per Trypanosoma cruzi, la majoria a l'Amèrica Llatina. En països no endèmics, com és el cas del nostre entorn, l'MCH s'observa en persones infectades que provenen de països endèmics o en infants nascuts en països no endèmics, però la mare dels quals ha estat infectada (transmissió congènita). A Catalunya, per tal de fer el control i la vigilància de l'MCH, l'any 2010 es va posar en marxa el Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya, coordinat pel Departament de Salut i que inclou el diagnòstic, el control, el seguiment i el tractament de l'MCH congènita dirigits a les dones embarassades i als seus fills. En el marc del Programa, es va elaborar el Protocol de cribratge i diagnòstic de malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus fills, que es va editar el 2010. Aquest document va ser fruit de l'esforç conjunt de professionals sanitaris experts en la malaltia, de diferents societats científiques i de professionals del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb el suport del Grup de Treball de Països No Endèmics i del Departament de Control de Malalties Tropicals Oblidades de l'OMS. El Protocol que es presenta, a més d'incloure les mateixes línies que la primera edició, disposa d'actualitzacions de diferents aspectes clínics, de diagnòstic i de vigilància epidemiològica basats en l'experiència i l'evidència observades durant aquests vuit anys del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya. Durant aquests darrers anys, s'ha reforçat la perspectiva de salut pública en el Programa, en el qual han participat un gran nombre de professionals de la xarxa assistencial i agents comunitaris de salut amb l'objectiu de reduir l'efecte de la transmissió vertical de l'MCH a Catalunya. La primera part del document recull les característiques clíniques de l'MCH que, encara que és d'aparició relativament recent en el nostre entorn, gràcies a la informació facilitada tant en l'àmbit sanitari com en l'àmbit comunitari durant els últims anys, ha deixat de ser una malaltia oblidada i desconeguda a Catalunya. En els darrers anys, els avenços i l'experiència en el nostre entorn en el diagnòstic de l'MCH ens han fet arribar a un consens sobre la utilització de mètodes directes moleculars, tal com es descriu en aquest Protocol. Així mateix, la concreció de dades epidemiològiques sobre prevalença d'infecció i incidència de casos de la malaltia ha millorat molt gràcies a la vigilància i notificació de dades recollides en el marc del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya pels professionals que formen part del Grup de Treball de la Malaltia de Chagas Congènita. En aquest aspecte i per tal de millorar-ne el control s'han incorporat els metges de família i salut comunitària, ja que són uns dels professionals clau que es troben més propers als pacients. Un aspecte fonamental que es desprèn d'aquest document i del funcionament del Programa és la multidisciplinarietat. El repte del sistema de salut i de la vigilància de la salut pública és la coordinació i el treball dels professionals de diferents àmbits sanitaris, com poden ser els ginecòlegs, els microbiòlegs, els llevadors, els pediatres d'atenció primària i hospitalària, els metges de família i salut comunitària, el personal d'infermeria, els infectòlegs, els epidemiòlegs i els agents de salut comunitària que treballen de manera conjunta per a l'assoliment de l'objectiu plantejat. El present Protocol constitueix un document eminentment pràctic, mitjançant el qual els professionals sanitaris disposen dels elements essencials per a la realització del cribratge en la dona embarassada. A partir d'aquest Protocol s'espera també aconseguir la detecció i el tractament precoç dels casos d'MCH en la població pediàtrica, nadons i altres fills a Catalunya, amb l'objectiu últim de millorar la salut maternoinfantil a Catalunya. ; La enfermedad de Chagas (ECH) sigue siendo un problema importante de salud pública. La OMS estima que en el mundo hay 8 millones de personas infectadas por Trypanosoma cruzi, la mayoría en América Latina. En países no endémicos, como es el caso de nuestro entorno, la ECH se observa en personas infectadas que provienen de países endémicos o en niños nacidos en países no endémicos, pero cuya madre ha sido infectada (transmisión congénita). En Cataluña, para hacer el control y la vigilancia de la ECH, en 2010 se puso en marcha el Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña, coordinado por el Departamento de Salud y que incluye el diagnóstico, el control, el seguimiento y el tratamiento de la ECH congénita dirigidos a las mujeres embarazadas y a sus hijos. En el marco del Programa, se elaboró el Protocolo de cribado y diagnóstico de enfermedad de Chagas en mujeres embarazadas latinoamericanas y en sus hijos, que se editó en 2010. Este documento fue fruto del esfuerzo conjunto de profesionales sanitarios expertos en la enfermedad, de diferentes sociedades científicas y de profesionales del Departamento de Salud de la Generalidad de Cataluña, con el apoyo del Grupo de Trabajo de Países No Endémicos y del Departamento de Control de Enfermedades Tropicales Olvidadas de la OMS. El Protocolo que se presenta, además de incluir las mismas líneas que la primera edición, dispone de actualizaciones de diferentes aspectos clínicos, de diagnóstico y de vigilancia epidemiológica basados en la experiencia y la evidencia observadas durante estos ocho años del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña. Durante estos últimos años, se ha reforzado la perspectiva de salud pública en el Programa, en el que han participado un gran número de profesionales de la red asistencial y agentes comunitarios de salud con el objetivo de reducir el efecto de la transmisión vertical del ECH en Cataluña. La primera parte del documento recoge las características clínicas de la ECH que, aunque es de aparición relativamente reciente en nuestro entorno, gracias a la información facilitada tanto en el ámbito sanitario como en el ámbito comunitario durante los últimos años, ha dejado de ser una enfermedad olvidada y desconocida en Cataluña. En los últimos años, los avances y la experiencia en nuestro entorno en el diagnóstico de la ECH nos han hecho llegar a un consenso sobre la utilización de métodos directos moleculares, tal como se describe en el presente Protocolo. Asimismo, la concreción de datos epidemiológicos sobre prevalencia de infección e incidencia de casos de la enfermedad ha mejorado mucho gracias a la vigilancia y notificación de datos recogidos en el marco del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña por los profesionales que forman parte del Grupo de Trabajo de la Enfermedad de Chagas Congénita. En este aspecto y para mejorar su control se han incorporado los médicos de familia y salud comunitaria, ya que son unos de los profesionales clave que se encuentran más cercanos a los pacientes. Un aspecto fundamental que se desprende de este documento y del funcionamiento del Programa es la multidisciplinariedad. El reto del sistema de salud y de la vigilancia de la salud pública es la coordinación y el trabajo de los profesionales de diferentes ámbitos sanitarios, como pueden ser ginecólogos, microbiólogos, comadrones, pediatras de atención primaria y hospitalaria, médicos de familia y salud comunitaria, personal de enfermería, infectólogos, epidemiólogos y agentes de salud comunitaria que trabajan de manera conjunta para el logro del objetivo planteado. El presente Protocolo constituye un documento eminentemente práctico, mediante el cual los profesionales sanitarios disponen de los elementos esenciales para la realización del cribado en la mujer embarazada. A partir de este Protocolo se espera también conseguir la detección y el tratamiento precoz de los casos de ECH en la población pediátrica, bebés y otros hijos en Cataluña, con el objetivo último de mejorar la salud maternoinfantil en Cataluña. ; Chagas disease (CHD) continues to be a major public health problem. The WHO estimates that there are 8 million people in the world infected with Trypanosoma cruzi, the majority in Latin America. In non-endemic countries, as is the case in our environment, CHD is seen in infected people who come from endemic countries or children born in non-endemic countries, but whose mother has been infected (congenital transmission). In Catalonia, in order to control and monitor the CHD, in 2010 the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia was launched, coordinated by the Department of Health and includes diagnosis, control, follow-up and treatment of congenital CHD directed at pregnant women and their children. Within the framework of the Program, the Protocol for the Screening and Diagnosis of Chagas' Disease in Latin American pregnant women and their children was prepared, which was published in 2010. This document was the result of the joint effort of health professionals who are experts in the disease, of different scientific societies and professionals of the Department of Health of the Government of Catalonia, with the support of the Working Group of Non-endemic Countries and the Department of Control of Forgotten Tropical Diseases of WHO. The Protocol that is presented, in addition to including the same lines as the first edition, has updates on different clinical, diagnostic and epidemiological surveillance aspects based on the experience and evidence observed during these eight years of the Prevention and Control Program. Congenital Chagas disease in Catalonia. During these last years, the perspective of public health in the Program has been reinforced, in which a large number of professionals of the health care network and community health agents have participated with the aim of reducing the effect of the vertical transmission of CHD in Catalonia. The first part of the document includes the clinical characteristics of the CHD that, although it is relatively recent in our environment, thanks to the information provided both in the health field and in the community in recent years, has ceased to be a disease forgotten and unknown in Catalonia. In recent years, the advances and experience in our environment in the diagnosis of CHD have led us to reach a consensus on the use of direct molecular methods, as described in this Protocol. Likewise, the specification of epidemiological data on prevalence of infection and incidence of cases of the disease has improved greatly thanks to the monitoring and reporting of data collected within the framework of the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia by professionals. that are part of the Working Group on Congenital Chagas Disease. In this aspect and to improve their control, family doctors and community health have been incorporated, since they are one of the key professionals who are closest to patients. A fundamental aspect that emerges from this document and the operation of the Program is multidisciplinarity. The challenge of the health system and public health surveillance is the coordination and work of professionals from different health areas, such as gynecologists, microbiologists, midwives, pediatricians of primary and hospital care, family physicians and community health , nurses, infectious disease specialists, epidemiologists and community health workers who work together to achieve the stated objective. This Protocol is an eminently practical document, through which health professionals have the essential elements for carrying out screening in pregnant women. Based on this Protocol, it is also expected to achieve the detection and early treatment of cases of CHD in the pediatric population, babies and other children in Catalonia, with the ultimate goal of improving maternal and child health in Catalonia.