Suchergebnisse

El Dr. Jason Hickel (Goldsmiths, Universitat de Londres) i el professor Giorgos Kallis (ICTA, Universitat Autònoma de Barcelona) han publicat un article titulat "És el Green Growth o creixement verd possible?" a la revista New Political Economy. L'article examina com s'articula les polítiques del creixement verd en els principals informes del Banc Mundial, l'OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) i el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides, i prova la teoria contra evidències empíriques i models de relació entre el PIB i les emissions de materials i CO2, tot desestimant polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica. ; El Dr. Jason Hickel (Goldsmiths, Universitat de Londres) y el profesor Giorgos Kallis (ICTA, Universitat Autònoma de Barcelona) han publicado un artículo titulado "¿Es el Green Growth o crecimiento verde posible?" a la revista New Political Economy. El artículo examina cómo se articulan las políticas del crecimiento verde en los principales informes del Banco Mundial, OCDE (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos) y el Programa de Medio Ambiente de las Naciones Unidas, y prueba la teoría contra las evidencias empíricas y modelos de relaciones entre el PIB y las emisiones de materiales y CO2, desestimando así políticas de crecimiento verde para hacer frente a la emergencia ecológica. ; Dr Jason Hickel (Goldsmiths, University of London) and Prof Giorgos Kallis (ICTA, Autonomous University of Barcelona) have published a paper titled "Is Green Growth Possible?" in the journal New Political Economy. The paper examines green growth theory as articulated in major reports by the World Bank, the OECD (Organisation for Economic Co-operation and Development) and the UN Environment Programme, and tests the theory against extant empirical evidence and models of the relationship between GDP and both material footprint and CO2 emissions, dismissing this way green growth policies to deal with ecological emergency.

Aquest article té el propòsit fonamental de presentar, encara que sigui de manera esquemàtica, alguns dels elements fonamentals sobre els quals se sosté la proposta política i filosòfica del Hanfeizi, un dels texts més importants de la Xina preimperial. Aquest antic text resulta especialment evocador per al pensament en la mesura que representa una veritable excepció en la teoria política clàssica. Mentre que les principals propostes sociopolítiques, més o menys utòpiques, articulades tant per pensadors occidentals com xinesos, consideren que el major obstacle per a la consecució d'aquests projectes rau en la naturalesa passional de l'ésser humà, l'obra atribuïda tradicionalment a Han Fei defensa que només és possible obtenir un cos social ordenat gràcies precisament a aquesta dimensió passional. A partir d'aquest eix argumental, el nostre article no solament tractarà d'aclarir la manera concreta en la qual es legitima i organitza aquest singular sistema ideològic, sinó que també s'esforçarà a posar de manifest els vincles ideològics comuns entre la concepció autoritària del Hanfeizi i alguns dels aspectes més essencials del liberalisme econòmic tal com es presenten en l'obra d'Adam Smith. ; basic aim of this article is to present, albeit it schematically, some of the fundamental elements upon which the political and philosophical proposal of the Hanfeizi, one of the most important texts of pre-Imperial China, is based. This ancient text is especially evocative for philosophy in that it constitutes a real exception in classical political theory. Whereas the principal socio-political proposals, which were to a greater or lesser extent utopian, put forward by both Western and Chinese philosophers, consider that the greatest obstacle to achieving these projects lies in the passionate nature of humans, the work traditionally attributed to Han Fei defends the idea that an ordered social body is only possible thanks precisely to that passionate side. Using this core argument as a basis, the article will not only try to clarify the specific way in which this unique ideological system is legitimised and organised, but also endeavours to show the common ideological links between the authoritarian conception of the Hanfeizi and some of the more essential aspects of economic liberalism as presented in the work of Adam Smith. ; El presente artículo tiene el propósito fundamental de presentar, aunque sea de manera esquemática, algunos de los elementos fundamentales sobre los que se sustenta la propuesta política y filosófica del Hanfeizi, uno de los textos más importantes de la China preimperial. Este texto antiguo resulta especialmente evocador para el pensamiento en la medida en que supone una verdadera excepción en la teoría política clásica. Mientras que las principales propuestas sociopolíticas, más o menos utópicas, articuladas tanto por pensadores occidentales como chinos, consideran que el mayor obstáculo para la consecución de esos proyectos reside en la naturaleza pasional del ser humano, la obra atribuida tradicionalmente a Han Fei defiende que sólo es posible obtener un cuerpo social ordenado gracias precisamente a esa dimensión pasional. A partir de ese eje argumental, nuestro artículo no sólo tratará de esclarecer el modo concreto en que se legitima y organiza ese singular sistema ideológico, sino que también se esforzará en poner de manifiesto los vínculos ideológicos comunes entre la concepción autoritaria del Hanfeizi y algunos de los aspectos más esenciales del liberalismo económico tal y como se presentan en la obra de Adam Smith.

L'Administració local, partint del valor afegit que li confereix la seva proximitat als ciutadans, ha d'exercir un paper fonamental en l'acció educativa que comparteix en diferents temps i espais socials amb les famílies, les escoles i les comunitats, al llarg de tota la vida de les persones. Una perspectiva que concretem en tres grans objectius que han de guiar el desenvolupament del potencial socioeducatiu de l'esport i la cultura en l'àmbit "local" i no només "municipal": augmentar la participació ciutadana, millorar els coneixements bàsics de la població i habilitar vies per tal que puguin expressar les seves necessitats i interessos. En el text s'apunten algunes línies d'acció, concretades en iniciatives pràctiques d'acord amb les consideracions teòriques expressades. ; Local administration, whose proximity to citizens affords it added value, is a key element of educational action shared with families, schools and communities throughout people's lives. We approach this perspective through three goals that guide the development of the socio-educative potential of sport and culture in the "local field" (not only in the "municipal field") by: (1) increasing citizen participation; (2) improving the local population's knowledge base; and (3) creating routes through which citizens may express their needs and aspirations. We raise some practical lines of action based on the presented theory. ; La Administración local, partiendo del valor añadido que le confiere su proximidad a los ciudadanos, debe jugar un papel fundamental en la acción educativa que comparte endiferentes tiempos y espacios sociales con las familias, las escuelas y las comunidades, a lo largo de toda la vida de las personas. Una perspectiva que concretamos en tres grandes objetivos que deben guiar el desarrollo del potencial socioeducativo del deporte y la cultura en el ámbito "local" y no sólo "municipal": aumentar la participación ciudadana, mejorar los conocimientos básicos de la población y habilitar vías para que puedan expresar sus necesidades e intereses. En el texto se apuntan algunas líneas de acción, concretadas en iniciativas prácticas acordes con las consideraciones teóricas expresadas.

La Declaració de Moscou sobre els Drets de la Infància va ser elaborada per un grup de pedagogs compromesos durant la Revolució Russa de 1917-1918 i va ser la manifestació d'una corrent emancipadora en la història dels Drets de la Infància. Analitzant fonts originals russes, l'autor presenta de manera detallada la Declaració. Explicant el seu rerefons polític i pedagògic i comentant els seus efectes i el seu significat i importància històrics,arriba a la conclusió que la Declaració constitueix una aportació important a la teoria i pràctica dels Drets de la Infància que mereix més atenció de la que generalment se li brinda. ; The Moscow Declaration on the Rights of the Child, which was drawn up during the Russian Revolution, in 1917-18, by a group of socially and politically engaged pedagogues, exemplifies an emancipatory current in the historyof children's rights. Having examined original Russian sources, the author presents this little-known declaration in detail, outlining its political and pedagogical background, and comments on its historical impact and relevance, arriving at the conclusion that the declaration constitutes a valuable contribution to the theory and practice of children's rights, whichdeserves greater attention than it has received. ; La Declaración de Moscú sobre los Derechos del Niño y la Niña fue elaborada por un grupo de pedagogos comprometidos durante la Revolución Rusa de 1917-1918 y fue la manifestación de una corriente emancipadora en la historia de los Derechos de la Infancia.Analizando fuentes originales rusas, el autor presenta de manera pormenorizada la Declaración. Explicando su trasfondo políticoy pedagógico y comentando sus efectos y su significado e importancia históricos, llega a la conclusión de que la Declaración constituyeun aporte importante a la teoría y práctica de los Derechos del Niño que merece más atención de la que generalmente se le brinda.