Problemes d'enfocament sobre la mobilització social en la transició a la democràcia a l'Argentina, c. 1979-1983 ; Focus problems on social mobilization in the transition to democracy in Argentina, c. 1979-1983 ; Problemas de enfoque en torno a la movilización social en la transición a la democracia ...
El present text proposa analitzar la transició a la democràcia a l'Argentina com un procés històric que pot ser abordat des de diferents enfocaments i categories, que al seu torn donen per resultat diverses retallades temporals. Per a això, es presenten diferents experiències de mobilització social del període 1979-1983 com a aspectes capitals de la transició i als moviments socials –més o menys institucionalitzats– com a actors polítics en els processos de democratització.El repàs pel panorama dels principals moviments socials permet identificar una erosió del poder militar entre els anys de 1979 i 1980. Sense menystenir la importància de moments posteriors com ara el diàleg polític de 1981 o la Guerra de les Malvines de 1982, es defensa la idea d'una reconfiguració prèvia de les relacions de força i de les estructures d'oportunitats polítiques. Aquesta interpretació habilita la proposta de temporalitats múltiples, que no quedin lligades a l'evident fractura de 1982-1983 o a l'explicació monocausal centrada en un agent col·lectiu mobilizador en particular. ; This text proposes to analyze the transition to democracy in Argentina as a historical process that can be approached from different perspectives and categories, which in turn result in different temporalities. Different experiences of social mobilization of the period 1979-1983 are presented as capital aspects of the transition and social movements -more or less institutionalized- as political actors in the processes of democratization.The review by the main social movements shows an erosion of military power between the years of 1979 and 1980. Without underestimating the importance of later moments, such as the political dialogue of 1981 or the Falklands War of 1982, it is possible to defend the idea of a reconfiguration prior to the force's relations and the structures of political opportunities. This interpretation enables the proposal of multiple temporalities, distinct from the evident 1982-1983 fracture or the monocausal explanation centered on a mobilizing collective agent. ; El presente texto propone analizar la transición a la democracia en Argentina como un proceso histórico que puede ser abordado desde distintos enfoques y categorías, que a su vez dan por resultado diversos recortes temporales. Para ello, se presentan diferentes experiencias de movilización social del período 1979-1983 como aspectos capitales de la transición y a los movimientos sociales –más o menos institucionalizados– como actores políticos en los procesos de democratización.El repaso por el panorama de los principales movimientos sociales permite identificar una erosión del poder militar entre los años de 1979 y 1980. Sin desmerecer la importancia de momentos posteriores como el diálogo político de 1981 o la Guerra de Malvinas de 1982, se defiende la idea de una reconfiguración previa de las relaciones de fuerza y de las estructuras de oportunidades políticas. Esta interpretación habilita la propuesta de temporalidades múltiples, que no queden atadas a la evidente fractura de 1982-1983 o a la explicación monocausal centrada en un agente colectivo movilizador en particular.
