El treball considera l'evolució de la funció pública a Espanya des de l'hegemonia dels cossos especials. S'ha produït un intent d'hegemonia dels cossos generals i una progressiva laboralització que ha culminat amb l'Estatut del 2007. Aquesta última norma no ha tingut el desplegament esperat per causa de la crisi econòmica. La laboralització ha tingut diversos sentits i ha portat, en l'àmbit de la funció directiva, a una mena de cossos especials laborals. Actualment, ens trobem en una cruïlla on l'apropament a les formes privades coexisteix amb un renaixement d'alguns cossos especials tradicionals. ; El trabajo considera la evolución de la función pública en España desde la hegemonía de los cuerpos especiales. Se ha producido un intento de hegemonía de los cuerpos generales y una progresiva laboralización que ha culminado con el Estatuto de 2007. Esta última norma no ha alcanzado el esperado desarrollo debido a la crisis económica. La laboralización ha tenido diversos sentidos y ha conducido en el ámbito de la función directiva a una especie de cuerpos especiales laborales. Actualmente nos encontramos en una encrucijada en la que el acercamiento a las formas privadas coexiste con un renacimiento de algunos cuerpos especiales tradicionales. ; This paper considers the development of the civil service in Spain from the perspective of the hegemony of the special entities. There has been an attempt to achieve hegemony for the general entities and a progressive move to group contracts, culminating in the 2007 Statute. This most recent regulation has not been implemented to the degree expected because of the economic crisis. The move to put staff on a group contract basis has had various aspects, and in the area of managerial positions, it has led to the formation of a sort of special entity. We are currently at a crossroads, where the increasing adaptation of private-sector modalities coexists with a renaissance of some traditional special entities.
Artikulu honek Estatu espainiarra eta horren legez kanpoko euskal terroristaren irudiaren eraikuntzari buruzko alderdi esanguratsu batzuk landu nahi ditu. ZEN plana (1983), Arartekoren analisiak (2009), edota Ertzaintzaren web antiterrorista (2011) bezalako Estatu nazioaren diskurtso ofizialak ezinbesteko egingo dira komunitatearen eraikuntzarako. Testu horiek diziplina, botere subiranoa eta kudeaketa gobernamentalaren analisira garamtzate. Triangelu horrek legez kanpokoa homo sacer gisara eraikiko du subjek(tifika)zio teknologia ezberdinen bitartez. ; This article attempts to provide some keynotes in trying to understand the construction of the Spanish State and it's Basque terrorist outlaw. The Nation State's institutional discourses such as the ZEN plan (1983), Ararteko's analysis (2009) or Ertzaintza's antiterrorist website (2011) become indispensable tools for the community's construction. These texts lead to an interpretation of discipline, sovereign power and governmental management through the subjec(tifica)tion technologies that build the outlaw as Homo Sacer. ; Este artículo trata de proporcionar algunas claves en un intento de comprender la construcción del Estado Español y del terrorismo Vasco al margen de la ley. Los discursos institucionales como el plan ZEN (1983), el análisis de Ararteko (2009) o la página web antiterrorista de la Ertzaintza (2011) se convierten en herramientas imprescindibles para la construcción de la comunidad. Estos textos nos conducen a una interpretación de la disciplina, del poder soberano y la gestión gubernamental a través de las tecnologías de su(b)je(tiva)ción que construye el fuera de la ley como Homo Sacer. ; Aquest article tracta de proporcionar algunes claus per intentar entendre la construcció de l'Estat espanyol i la del terrorista basc proscrit. Els discursos institucionals de l'Estat, com ara el plan ZEN (1983), l'anàlisi d'Ararteko (2009) o la pàgina web antiterrorista de l'Ertzaintza (2011) esdevenen eines indispensables per a la construcció de la comunitat. Aquests textos porten a una interpretació de la disciplina, el poder sobirà i l'administració governamental a través de les estratègies de subjec(tiva)ció que fan del proscrit un Homo Sacer.
El 15 de setembre del 2005 la ICANN va aprovar el primer domini d'Internet de primer nivell destinat a una llengua i cultura humanes en particular: .cat. Aquest article explica la història de la campanya catalana per aconseguir el domini .cat en contra de l'oposició política de l'antic govern conservador espanyol i la resistència d'alguns dels encarregats de prendre les decisions en els cercles de la ICANN. Mentre que el .cat crea un precedent per a un major ús de les llengües minoritàries a Internet, hi ha importants obstacles per a altres candidats a dominis de primer nivell basats en la llengua. L'article parla dels factors concomitants que calen per a donar suport a un major ús de qualsevol llengua minoritària a Internet. ; On 15 September 2005 ICANN approved the first top-level Internet domain to be devoted to a particular human language and culture: .cat. This paper describes the history of the Catalan campaign to win the .cat domain against political opposition from the former conservative Spanish government and the reluctance of some decision-makers within ICANN circles. While .cat creates a precedent for greater use on the Internet of 'minority languages', there are significant hurdles for other candidates for language-based top-level domains. The paper discusses the concomitant factors needed to support the greater use of any minority language on the Internet. ; El 15 de septiembre de 2005 ICANN aprobó el primer dominio de primer nivel destinado a una lengua y cultura en particular: .cat. Este artículo presenta el desarrollo de la campaña catalana para conseguir el dominio .cat en contra de la oposición del anterior gobierno conservador español y la resistencia de algunos de los responsables de tomar las decisiones dentro de los círculos de ICANN. Mientras que .cat crea un precedente para un mayor uso de "lenguas minoritarias" en Internet, hay importantes obstáculos para otros candidatos a dominios de primer nivel en función de la lengua. El artículo hace referencia a los factores concomitantes requeridos para apoyar un mayor uso de cualquier lengua minoritaria en Internet.
Aquest article pretén reflexionar sobre dos grans interrogants que afecten als mateixos fonaments de la recent proliferació d'ONL. Sense voler ser despectius, sembla evident que les ONL s'han posat de moda i, per tant, com davant de qualsevol altra moda social, cal plantejarse que és el que hi ha al darrere. El primer interrogant es refereix a les raons que expliquen la proliferació d 'ONL, mentre que el segon planteja el futur que en podem esperar. Respecte al primer punt buscarem la justificació a la moda de les ONL en l'evolució socioeconomica de les nostres societats. En concret observarem com el transit de I'estat liberal a I'estat de benestar i d'aquest a la seva reestructuració actual incorpora pressions que expliquen el paper canviant que en cada moment hi desenvolupen. Respecte al segon punt observarem com les ONL poden ser crucials en un futur proper en tant que instruments indispensables alhora per a la modernització dels serveis públics i per a la innovació democratica. El perill , com explicarem més endavant, rau en que es produeixi un biaix que acabi per centrar el paper de les ONL únicament en l'ambit prestacional ; Este artículo pretende reflexionar sobre dos grandes interrogantes que afectan a los mismos fundamentos de la reciente proliferación de ONL. El primer interrogante se refiere a las razones que explican la proliferación de ONL, mientras que el segundo se ocupa del futuro que podemos esperar de ellas. Con referencia al primer punto, buscaremos la justificación a la moda de las ONL en la evolución socioeconómica de nuestras sociedades. Respecto al segundo punto, observaremos que las ONL pueden ser cruciales en un futuro cercano como instrumentos indispensables a la vez para la modernización de los servicios públicos y para la innovación democrática. ; This article throws some light on two of the main points which are the pillars of the recent multiplication of NPOs. The first point gives some clues to the multiplication of NPOs whereas the second point deals with the prospects for the future. Firstly, we will search for the justification of the NPOs as a trend in the social and economic evolution process of our societies. Then, we will show how NPOs can play a role in the near future as key tools for the development of public services and democratic innovation. Internal communication between entities which provide social services.
El rol que desenvolupa la dona en ficcions policíaques televisives construeix els marcs mentals d'una imatge real. La percepció resultant constata el conservadorisme de, especialment, les televisions privades (1990-2010) i es pot analitzar en clau de gènere juntament amb altres capes que hi actuen de manera transversal, relacionant-lo també amb el color polític dels diferents governs en el moment d'emissió de les sèries analitzades. ; El rol que desempeña la mujer en ficciones policíacas televisivas construye los marcos mentales de una imagen real. La percepción resultante constata el conservadurismo de, especialmente, las televisiones privadas (1990-2010) y se puede analizar en clave de género junto con otras capas que actúan de manera transversal, relacionádolo también con el color político de los distintos gobiernos en el momento de emisión de las series analizadas. ; The role played by women in TV police fictions constructs the mental frameworks of a real image. The resulting perception confirms the conservatism of, especially, the private channels (1990-2010) and can be analysed in terms of gender, together with other layers acting in a transversal way, putting it into relation to the political colour of the several governments when these TV series were broadcasted.
A finals de febrer de 2011, el govern va anunciar un conjunt de mesures encaminades a reduir el consum de gasolina. Les seves previsions eren que aquest caigués en un 15%. Un estudi a partir d'informació públicament disponible ha detectat que aquestes mesures (reducció dels preus dels trens de rodalies, límits més estrictes de velocitat i inclusió de biofuel en el carburant) van obtenir un efecte inferior al previst pel govern a causa del seu caràcter temporal. ; A finales de febrero de 2011, el gobierno anunció un conjunto de medidas encaminadas a reducir el consumo de gasolina. Sus previsiones eran que éste cayera en un 15%. Un estudio a partir de información públicamente disponible ha detectado que dichas medidas (reducción de los precios de los trenes de cercanías, límites más estrictos de velocidad e inclusión de biofuel en el carburante) obtuvieron un efecto inferior al previsto por el gobierno debido a su carácter temporal. ; In late February 2011, the government announced a set of measures to reduce fuel consumption. His forecast was that it fell by 15%. A study based on publicly available information detected that these measures (reduction of prices of train tickets, stricter speed limits and inclusion of biofuel) had a lower effect than those predicted by the government due to their temporary character.
La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari. ; The EU is about to enter into an expansion that will mean the incorporation of 10 new official languages, many of which have a lesser demographic dimension and cultural vitality than Catalan. This article comments that the current situation of Catalan in the EU is unjustifiable, scandalous even, and will be even more so following amplification. The foreseeable modification of the EU's linguistic regime will tend towards the reduction of the working languages for reasons of efficiency, but the amplification of its official languages should permit the inclusion of languages like Catalan, which are official in their own territories. Nor is there any reason why Catalan should be excluded from European linguistic programs which are participated in even by the languages of countries outside the EU. Linguistic communities with legislative powers should be able to regulate the public use of languages in their territory just as states do; furthermore, the EU itself indicates that only political independence guarantees equal treatment. ; La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari.
L'ICTA-UAB ha participat en el projecte d'investigació europeu ENGOV, que ha redactat un document que ha estat distribuït entre els caps d'estat d'Amèrica Llatina i la Unió Europea que es van reunir a Santiago de Chile. El document crida l'atenció sobre la necessitat d'incloure de manera més efectiva les comunitats locals en la presa de decisions mediambientals en relació a les activitats extractives, com la mineria o l'agricultura industrial, que s'efectuen en els seus territoris. ; El ICTA-UAB ha participado en el proyecto de investigación europeo ENGOV que ha redactado un documento que ha sido distribuido entre los jefes de estado de América Latina y la Unión Europea que se reunieron en Santiago de Chile. El documento llama la atención sobre la necesidad de incluir de manera más efectiva las comunidades locales en la toma de decisiones medioambientales en relación a las actividades extractivas, como la minería o la agricultura industrial, que se efectúan en los sus territorios. ; The ICTA-UAB has participated in the European research project ENGOV who wrote a Policy Brief that was distributed to the Latin America and the European Union chief of States Summit held in Santiago de Chile. The document draws attention on the need to include more effectively local communities in the environmental governance of extractive activities, like mining or industrial agriculture, taking place in their territories.
En este trabajo se examinan algunas cuestiones en torno al proceso de «constitucionalización» del Derecho comunitario. En primer término se abordan los problemas nominales que han acompañado al Tratado de Lisboa y a su precursora, la malograda «Constitución europea». En segundo lugar, se abunda en la denominada «tesis del no demos», que parece haber sido la vencedora, al menos a nivel del discurso teórico, tras la firma del Tratado de Lisboa. En la última parte del trabajo, se afronta de modo sucinto, la cuestión de la ciudadanía europea en relación con este proceso de constitucionalización. En general, la tesis central del trabajo puede ser resumida del siguiente modo: la Unión Europea no se puede subsumir ni explicar bajo los conceptos que se han empleado tradicionalmente para el Estado Nación. ; This paper examines some issues connected to the process of «constitutionalization» of European Community law. First, the denomination problems that have accompanied the Treaty of Lisbon and its predecessor, the ill-fated «European Constitution», are addressed. Second, the socalled «no demos thesis» is analyzed. This thesis seems to have been successful, at least at the level of theoretical discourse, following the signing of the Treaty of Lisbon. In the last part of the work, the question of European citizenship in relation to the constitutional process is addressed. In general, the central thesis of the work can be summarized as follows: the European Union cannot be subsumed or explained under the concepts used traditionally to refer to the Nation State.
El TJUE ha desarrollado una rica jurisprudencia en torno a la edad como causa de discriminación prohibida, si bien con una exclusiva proyección en el ámbito de las relaciones laborales, pues hasta ahora es el único ámbito donde el Consejo ha ejercido la competencia prevista en el art. 19 TFUE en relación con esta causa de discriminación. Tal y como se articula en la Directiva 2000/78, la edad es merecedora de un nivel intermedio de protección, sobre todo en comparación con otras discriminaciones prohibidas por el Derecho de la Unión, como el sexo o la nacionalidad. Ello se debe a la propia redacción de la Directiva 2000/78, que establece un marco general mínimo para luchar contra la discriminación por razón de edad, circunscrito al ámbito del empleo y la ocupación. No obstante, el TJUE aporta importantes precisiones respecto al alcance y la articulación de las causas de justificación de una diferencia de trato basada en la edad, tal y como se establecen en dicha Directiva, así como respecto a ciertos efectos jurídicos de la no discriminación por razón de la edad, especialmente en las relaciones entre particulares. En este sentido, el TJUE ha afirmado la aplicación supletoria e incluso independiente del principio general del Derecho que prohíbe la discriminación por razón de la edad, también en las relaciones horizontales, siempre que la situación litigiosa se englobe dentro del ámbito de aplicación del Derecho de la Unión. La jurisprudencia Mangold/Kücükdeveci confirma con certeza que la Directiva 2000/78 no ha establecido un principio general de no discriminación por razón de la edad, sino que esta norma está destinada a facilitar la aplicación concreta de este principio general del Derecho en el ámbito del empleo y la ocupación, pero sin alterar el contenido ni el alcance jurídico del mismo. Ahora bien, en el Asunto Kücükdeveci el TJUE ha revisado el fundamento de este principio general del Derecho al entender que, a partir de su positivación en el art. 21 de la Carta de los Derechos Fundamentales, es ésta la sede desde la que dicho principio despliega sus posibilidades y los límites de su eficacia. Este razonamiento ha sido utilizado por el TJUE para afirmar que otras manifestaciones específicas del principio de no discriminación, como la orientación sexual, también se benefician del estatus de principio general del Derecho de la Unión. ; The ECJ has developed a significant amount of case law on age as a prohibited ground of discrimination, this case law having been so far exclusively reflected in the labour relations field. This is the only field where the Council has exercised the competence set forth in art. 19 of TFEU on this ground of discrimination. Under Directive 2000/78, age is granted an intermediate level of legal protection, especially when compared to other prohibited grounds of discrimination under EU Law, such as sex or nationality. This results from the drafting of Directive 2000/78 itself, which establishes a minimal general framework to fight discrimination on the ground of age, one exclusive to the employment and occupation fields. However, the ECJ provides significant specifications as to the scope and wording of the pleas for unequal treatment on the ground of age, as established in the said Directive. Likewise, the ECJ, details the particular legal effects of non-discrimination on the grounds of age, especially on relations between individuals. In this sense, the ECJ confirms the supplementary, even independent, application of the legal general principle prohibiting discrimination on grounds of age to horizontal relations, provided that the dispute is framed within the EU Law scope of application. The Mangold/Kücükdeveci case law confirms that Directive 2000/78 does not establish a general principle of non-discrimination on grounds of age, but it facilitates the application of this legal General Principle of EU Law to the labour field, without altering the principle's legal content or scope. Yet, in the Kücükdeveci case, the ECJ has reviewed the basis of this General Principle of EU Law, enshrined in Article 21 of the Charter of Fundamental Rights of the European Union, upon considering the latter the legal framework within which the principle becomes effective. This has been the reasoning provided by the ECJ so as to hold that other specific manifestations of the principle of non-discrimination, as for instance sexual orientation, are granted the status of General Principles of EU Law as well.
L'experiment T2K, una col·laboració internacional on participen més de 500 físics de 12 països, ha detectat l'aparició de neutrins electrònics a partir d'un feix de neutrins muònics. És la primera vegada que s'observa aquest fenomen, conegut com a "oscil·lació", entre aquest tipus de neutrins, la qual cosa suposa un important pas per entendre millor aquesta partícula elemental. A més, aquesta detecció obre la porta a l'estudi experimental d'un dels principals misteris de l'Univers: el domini de la matèria enfront de l'antimatèria. En l'experiment participen investigadors de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE, consorci Generalitat de Catalunya-Universitat Autònoma de Barcelona) i de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València). ; El experimento T2K, una colaboración internacional donde participan más de 500 físicos de 12 países, ha detectado la aparición de neutrinos electrónicos a partir de un haz de neutrinos muónicos. Es la primera vez que se observa este fenómeno, conocido como "oscilación", entre este tipo de neutrinos, lo que supone un importante paso para entender mejor esta partícula elemental. Además, esta detección abre la puerta al estudio experimental de uno de los principales misterios del Universo: el dominio de la materia frente a la antimateria. En el experimento participan investigadores del Institut de Física d'Altes Energies (IFAE, consorcio Generalitat de Catalunya-Universitat Autònoma de Barcelona) y del Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València). ; The T2K experiment, an international collaboration with over 500 physicists from 12 different countries, has detected the appearance of electron neutrinos in a muon neutrino beam. It is the first time researchers observe this phenomenon - known as "oscillation" - in these types of neutrinos. The discovery could represent an important step towards a clearer understanding of this elementary particle. Having detected the presence of these types of neutrinos opens the door to an experimental study of one of the greatest mysteries of the Universe: the power of matter over antimatter. The experiment includes participation of researchers from the Institute of High Energy Physics (IFAE, consortium formed by the Government of Catalonia-Universitat Autònoma de Barcelona) and from the Institute of Corpuscular Physics (IFIC, CSIC- Universitat de València).
