Un article de professors de la UAB i la UB analitza les relacions entre governs i mitjans de comunicació a les democràcies occidentals a partir d'un cas molt particular: la darrera legislatura de Jordi Pujol com a president de la Generalitat de Catalunya (1999-2003). ; Un artículo de profesores de la UAB y la UB analiza las relaciones entre gobiernos y medios de comunicación en las democracias occidentales a partir de un caso muy particular: la última legislatura de Jordi Pujol como presidente de la Generalitat de Catalunya (1999-2003).
El descontentament popular per la inadequada gestió política dels governs espanyols entre els mandats 1978-2016 ha produït canvis ideològics en l'electorat espanyol, mai satisfet amb l'actuació de les dretes ni amb la de les esquerres. Les enquestes efectuades en aquest període i analitzades pel grup de recerca Democracy, Elections and Citizenship (DEC) de la UAB mostren l'evolució de l'estat "d'ànim electoral", el qual demana un ajustament real a les demandes ciutadanes. ; El descontentamiento popular por la inadecuada gestión política de los gobiernos españoles entre los mandatos 1978-2016 ha producido cambios ideológicos en el electorado español, nunca satisfecho con la actuación de las derechas ni con la de las izquierdas. Las encuestas efectuadas en este periodo y analizadas por el grupo de investigación Democracy, Elections and Citizenship (DEC) de la UAB muestran la evolución del estado "de ánimo electoral", el cual pide un ajuste real a las demandas ciudadanas.
Contràriament a l'enfocament tradicional, que diu que les variacions en els valors i orientacions socio-polítiques es donen principalment durant l'adolescència i principi de l'edad adulta, aquesta tesi doctoral llegida a la UAB ha intentat mostrar com els adults ajustem constantment les nostres idees i creences polítiques al temps en què vivim. El treball conclou que els models vigents fins ara eren clarament insuficients per explicar les variacions que s'han donat durant els últims trenta anys en les democràcies industrials. ; Contrariamente al enfoque tradicional, que dice que las variaciones en los valores y orientaciones sociopolíticas se dan principalmente durante la adolescencia y principio de la edad adulta, esta tesis doctoral leída en la UAB ha intentado mostrar cómo los adultos ajustamos constantemente nuestras ideas y creencias políticas al tiempo en que vivimos. El trabajo concluye que los modelos vigentes hasta ahora eran claramente insuficientes para explicar las variaciones que se han dado durante los últimos treinta años en las democracias industriales.
A finals de febrer de 2011, el govern va anunciar un conjunt de mesures encaminades a reduir el consum de gasolina. Les seves previsions eren que aquest caigués en un 15%. Un estudi a partir d'informació públicament disponible ha detectat que aquestes mesures (reducció dels preus dels trens de rodalies, límits més estrictes de velocitat i inclusió de biofuel en el carburant) van obtenir un efecte inferior al previst pel govern a causa del seu caràcter temporal. ; A finales de febrero de 2011, el gobierno anunció un conjunto de medidas encaminadas a reducir el consumo de gasolina. Sus previsiones eran que éste cayera en un 15%. Un estudio a partir de información públicamente disponible ha detectado que dichas medidas (reducción de los precios de los trenes de cercanías, límites más estrictos de velocidad e inclusión de biofuel en el carburante) obtuvieron un efecto inferior al previsto por el gobierno debido a su carácter temporal. ; In late February 2011, the government announced a set of measures to reduce fuel consumption. His forecast was that it fell by 15%. A study based on publicly available information detected that these measures (reduction of prices of train tickets, stricter speed limits and inclusion of biofuel) had a lower effect than those predicted by the government due to their temporary character.
El autor analiza principalmente la legislación de la Comunidad Valenciana relativa a espacios naturales y zonas de protección, y vedas y reservas de caza y pesca. ; L'autor analitza principalment la legislació de la Comunitat Valenciana relativa a espais naturals i zones de protección, i vedes i reserves de caça i pesca ; The author focuses mainly on analysing the Valencian Community legislation on natural spaces and protection zones, as well as hunting and fishing closed seasons and reserves.
. ; Presentación del primer documento del Estado español, formalizado en el Parlament de Calalunya, el 15 de julio de 2001, que desarrolla las bases políticas para buscar el camino de la integración de personas inmigradas. Ante el interrogantee de por qué hablamos de innovación y de perspectiva de futuro utilizando conceptos sin un ejercicio real de acciones, el artículo analiza cuál es y cuál ha sido la política migraroria en nuestro país, ligada al Estado Español y, también a las acciones y actuaciones de la Unión Europea. Atendiendo a un postulado básico de antropología, según el cual cualquier comportamiento responde a una situación determinada, es obvio que los cambios y las adaptaciones sociales a la nueva realidad exige nuevos planteamientos ; Presentation of the first document by the Spanish state formalised in the Parliament of Catalonia in July 15 2001, developing the political bases to search for a way to bring about the integration of immigrants. Faced with the question of why we talk about innovation and future outlook using concepts, without really being able to act, the article analyses migratory policies past and present in our country, linked to the Spanish State and also to European Union-driven actions and activities. From a purely anthropology standpoint, according to which any behaviour stems from a given situation, it is obvious that social changes and adaptations to the new reality require new approaches.
El deure democràtic d'educar en l'exercici de la ciutadania ha d'impregnar les polítiques educatives locals i els projectes de les comunitats d'aprenentatge en les anomenades Ciutats Educadores o Ciutats Amigues de la lnfància. El dret a l'educació així ho exigeix, tant més quan aspirarem a fer efectiu una veritable educació en els drets, fent valer tots els drets a tota la ciutadania, inclosos els nens i nenes, al quals no podrem relegar a una mena de "ciutadania incompleta", ja que tenim el mandat constitucional de garantir la competencia social i ciutadana dels més joves. ; Para poder hablar de defensores del niño era necesario pasar por dos declaraciones que sólo consignaban derechos sociales, era necesario el convencimiento de que los niños tienen competencias, que son capaces de participar; debía cambiarse el concepto de protección; tenía que pasarse de la compasión y el amor al respeto. La década de los setenta terminó con la proclamación, por la Asamblea General de las naciones Unidas, de 1979 como Año Internacional del niño. Fue un vehículo excepcional para colocar los derechos humanos del niño en el orden del día internacional. El artículo es una detallada crónica de un logro de largo y difícil recorrido. ; The democraric duty to educate in the exercise of citizenship must permeate all local education at policies and the projects of learning communities in what are knownas Educational or Child Friendly Cities. The right to education demands this, particularly when what we aspire to is a proper education in rights, extending all rights to all citizens, including children In any case, we cannot relegare children ro a kind of 'incomplere citizenship ' since our constitucional mand are guarantees the social and civil competence of the young.
Las políticas culturales se han institucionalizado sobre la idea de la cultura como sustantivo, como objeto, incluso como esencia de un grupo o colectivo. Si bien el modelo de democratización de la cultura continúa como núcleo de las políticas culturales, se vuelve evidente la caducidad de buena parte de los principios de una política centrada en el acceso a la oferta cultural. Los problemas a los que las políticas públicas se enfrentan resultan cada vez más complejos, inciertos y con más riesgos incorporados. Suponen un nuevo reto para la legitimidad de las instituciones culturales en su rol de intermediación tradicional. En este contexto, los bienes comunes (commons) emergen no sólo como concepto analítico sino como herramientas de acción política, social y legal. Los bienes comunes no son simplemente objetos o espacios, sino complejos sistemas de gestión de recursos con comunidades y normas que permiten su sostenibilidad. Este artículo plantea como hipótesis la posibilidad de que las políticas culturales reconozcan la cultura no sólo como sustantivo sino también como adjetivo (lo cultural). ¿Qué implica concebir las políticas culturales como políticas de los bienes comunes? ¿Cuáles son las diferencias principales en lo que se refiere al modelo de políticas de acceso a la cultura? ¿Puede un cambio de modelo derivar en la desresponsabilización de las políticas públicas en el ámbito de la cultura? ; Les polítiques culturals s'han institucionalitzat sobre la idea de la cultura com a substantiu, com a objecte, fins i tot com a essència d'un grup o col·lectiu. Tot i que el model de democratització de la cultura continua com a nucli de les polítiques culturals, es torna evident la caducitat de bona part dels principis d'una política centrada a l'accés a l'oferta cultural. Els problemes a què les polítiques públiques s'enfronten resulten cada vegada més complexos, incerts i amb més riscos incorporats. Suposen un nou repte per a la legitimitat de les institucions culturals en el seu rol d'intermediació tradicional. En aquest context, els béns comuns (commons) emergeixen no sols com a concepte analític sinó com a eines d'acció política, social i legal. Els béns comuns no són simplement objectes o espais sinó complexos sistemes de gestió de recursos amb comunitats i normes que permeten la seua sostenibilitat. Aquest article planteja com a hipòtesi la possibilitat que les polítiques culturals reconeguen la cultura no sols com a substantiu sinó també com a adjectiu (allò cultural). Què implica concebre les polítiques culturals com a polítiques dels béns comuns? Quines són les diferències principals en relació al model de polítiques d'accés a la cultura? Pot un canvi de model derivar en la desresponsabilització de les polítiques públiques en l'àmbit de la cultura? ; Cultural policies have been institutionalised around the idea of culture as a noun, as an object, and even as the essence of a group or collective. While the model of the democratisation of culture remains at the heart of cultural policies, the temporary nature of many of the principles of a policy focused on access to cultural activities is becoming apparent. The problems faced by public policies are increasingly complex, uncertain and involve more and more risks. They pose a new challenge to the legitimacy of cultural institutions in their traditional role of intermediation. In this context, the commons are not merely an analytical concept, but are also tools for political, social and legal action. They are not just objects or spaces, but also complex systems for resource management with communities and rules that allow their sustainability. This article considers the hypothesis of the possibility of cultural policies recognising culture not only as a noun but as an adjective (the cultural). What does conceiving of cultural policies in terms of policies of the commons entail? What are the main differences in the model of policies for access to culture? Can a change of model lead to the removal of responsibility from public policies in the field of culture?
En aquest article fem un recorregut per les polítiques, accions i estratègies de la Unió Europea en l'àmbit de l'esport. Començant per les primeres consideracions de l'esport com un valor rellevant per a Europa i per a la construcció social i col•lectiva, subratllem la fita que va suposar la incorporació del mateix com un àmbit i competència europea als Tractats Constitucionals i, específicament, al Tractat de Lisboa. A continuació, reflectim la normativa comunitària i els plans d'acció més rellevants generats per les institucions europees en aquest àmbit, així com les iniciatives més emblemàtiques, de les quals el programa Erasmus + 2014-2020 constitueix l'element recent més significatiu. ; In this article we set out to review the policies, actions and strategies of the European Union with regard to sport, starting with the first considerations of sport as a core value for Europeand for the process of social and collective construction, and attaching due emphasis to the historic importance of its incorporation as an area of European competence in the basicConstitutional Treaties and specifically in the Treaty of Lisbon. In conclusion we consider European Union law and the most relevantaction plans generated by the European institutions in this field, as well as the most emblematic initiatives, of which the Erasmus+2014-2020 programme is the most significant recent development. ; En este artículo hacemos un recorrido por las políticas, acciones y estrategias de la Unión Europea en el ámbito del deporte. Comenzando por las primeras consideraciones del deporte como un valor relevante para Europa y para la construcción social y colectiva, subrayamos el hito que supuso la incorporación del mismo como un ámbito y competencia europea a los Tratados Constitucionales y, específicamente, al Tratado de Lisboa. A continuación, reflejamos la normativa comunitaria y los planes de acción más relevantes generados por las instituciones europeas en este ámbito, así como las iniciativas más emblemáticas, de las que el programa Erasmus + 2014-2020 constituye el elemento reciente más significativo.
Si bé les idees polítiques de Ferrater Mora no comportaren cap militància expressa, una lectura de la seva obra ens manifesta unes constants que s'expressen especialment posant l'atenció en la relació entre Europa, Espanya i Catalunya, relació que hauria de regir-se per un fort federalisme. L'article, a més, precisa la posició de Ferrater Mora respecte de la llengua catalana més enllà de l'ús que en va fer obligat per les circumstàncies ; This paper proposes that although Ferrater Mora was never militantly political, his writing reveals an enduring interest in the relationship between Europe, Spain and Catalonia and a belief that their relations should adopt a federal design. The paper also examines Ferrater Mora's opinions and feelings about the Catalan language beyond the use of it his circumstances obliged him to make
L'educació, la salut i la protecció són els drets més coneguts i respectats pels adults, pero hi ha un clar dèficit en relació amb els drets relacionats amb l'exercici de la participació i l'expressió. El coneixement dels drets d'expressió i participació de la infància es dóna més entre els polítics i educadors socials que entre els pares i professors, el que seria un indicador d'una manca greu de polítiques institucionals i culturals. Les polítiques de família reforcen la institució familiar i, per tant, poden incloure els infants sense donar-los protagonisme. Per contra, les polítiques específicament adreçades a la infància i adolescència afavoreixen el procés d'autonomització i responsabilització en el desenvolupament dels infants i joves. ; La educación, la salud y la protección son los derechos más conocidos y respetados por los adultos, pero existe un claro déficit en relación con los derechos relacionados con el ejercicio de la participación y la expresión. El conocimiento de los derechos de expresión y participación de la infancia se da más entre los políticos y educadores sociales que entre los padres y profesores, lo que sería un indicador de una carencia grave de políticas institucionales y culturales. Las políticas de familia refuerzan la institución familiar y, por consiguiente, pueden incluir a los niños sin darles protagonismo. Por el contrario, las políticas específicamente dirigidas a la infancia y adolescencia favorecen el proceso de autonomización y responsabilización en el desarrollo de los niños y jóvenes. ; While education, heallh and protection are the children 's righls mosl widely-known and respected by adults, there is a marked deficit when it comes to the rigihts of participation and expression. Awareness of childhood rights to expression and participation is conmoner among politicians and social educators than among parents and teachers, indicating serious shortfalls in institucional and cullural policies. Family policies reilnforce the family as an institution and so may include children without allowing them protagonism,. Conversely, policies specifically directed al childhood and adolescence favour attainment of autonomy and responsibility as parl of children 's and young people's development.
Mai abans no s'havia produït una conjunció tan funesta entre uns nivells elevats i sostinguts de delinqüència i la cronificació social d'una por difusa al delicte. Per això, resulta significatiu el contrast entre el soroll eixordador (pocs assumptes reben tanta atenció) i l'escassa reflexió que suscita el fenomen de la inseguretat ciutadana. Això no evita gairebé mai la precipitació dels actors polítics i administratius cap a polítiques públiques de seguretat amb més aparença que no pas substància, científicament inconsistents, que no són degudament avaluades i que, consegüentment, no poden sinó aportar una eficiència dubtosa. No es tracta, doncs, de persistir en un debat polític basat en vetustes raons preestablertes entorn de la idoneïtat de les estratègies participatives o bé punitives, sinó de veure amb absoluta nitidesa la necessitat peremptòria de fonamentar les polítiques públiques de seguretat en un diagnòstic ajustat dels problemes específics que es pretenen solucionar. ; Al mateix temps que la inseguretat ciutadana genera cada vegada més atenció en les agendes públiques i en les polítiques, es va fent evident una manca de reflexió profunda i pausada sobre el fenomen, el que condueix a una definició de polítiques que no es basen en un diagnòstic ajustat dels problemes específics que es pretenen solucionar. ; Al mismo tiempo que la inseguridad ciudadana genera cada vez más atención en las agendas públicas y en las políticas, se va haciendo evidente una carencia de reflexión profunda y pausada sobre el fenómeno, lo que conduce a una definición de políticas que no se basan en un diagnóstico ajustado de los problemas específicos que se pretenden solucionar. ; At the time that the citizen insecurity generates increasingly attention in the public agenda and in the politics, goes doing evident a lack of deep reflection on the phenomenon, what drives to a definition of a kind of policy that do not base in an adjusted diagnostic of the specific problems that pretend to solve.
El context econòmic actual de crisi ha derivat cap a un discurs polític centrat, principalment, en la reducció dels pressupostos públics. Per tal de mantenir el nivell actual de serveis, l'aposta ha de passar per una major eficiència i eficàcia de la gestió pública, evitant la despesa innecessària i maximitzant l'impacte dels serveis prestats. La introducció i l'ús d'aplicacions informàtiques es preveu com una de les solucions a l'hora d'abaratir costos i processos de l'Administració. En l'àmbit de la seguretat, aquesta aposta es centra en un major desenvolupament d'eines de georeferenciació o sistemes d'informació geogràfica que tinguin com a finalitat millorar la gestió i visualització de la informació i facilitar-ne l'intercanvi entre plataformes policials. Però un ús eficient d'aquestes aplicacions requereix afrontar prèviament un conjunt de reptes relacionats amb les estructures organitzatives que les gestionaran i les possibilitats i expectatives tècniques que en deriven, així com una reflexió per mesurar les externalitats tant positives com negatives en un camp tan sensible com és el de la seguretat. ; El contexto económico actual de crisis ha derivado hacia un discurso político centrado, principalmente, en la reducción de los presupuestos públicos. Para mantener el nivel actual de servicios, la apuesta debe pasar por una eficiencia y eficacia mayor de la gestión pública, evitando el gasto innecesario y maximizando el impacto de los servicios prestados. La introducción y el uso de aplicaciones informáticas se prevé como una de las soluciones a la hora de abaratar costes y procesos de la Administración. En el ámbito de la seguridad, esta apuesta se centra en un desarrollo mayor de herramientas de georreferenciación o sistemas de información geográfica que tengan como finalidad mejorar la gestión y visualización de la información y facilitar el intercambio entre plataformas policiales. Pero un uso eficiente de estas aplicaciones requiere afrontar previamente un conjunto de retos relacionados con las estructuras organizativas que las gestionarán y las posibilidades y expectativas técnicas que se derivan, así como una reflexión para medir las externalidades tanto positivas como negativas en un campo tan sensible como es el de la seguridad ; The current economic crisis has turned towards a path of political discourse based mainly on the reduction of public budgets. To maintain our current level of services, we need to increase the efficiency and efficacy of public administration, avoiding unnecessary expense and maximising the impact of the services provided. The introduction and use of IT applications is predicted to be one of the solutions that will help to cut costs and administrative procedures. In the area of safety, this solution focuses on further developing georeferencing tools or geographic information systems intended to improve the way information is managed, visualised and exchanged across police platforms. But before efficient use of these applications can be made, it is necessary to confront a series of challenges relating to the organizational structures that will be used to manage them and to their technical capacities and expectations, and to weigh up the positive and negative external factors at play in such a sensitive area as safety and security.
Le thème de la gouvernance culturelle est abordé sous une triple approche : approche historique ; approche par la coopération au développement et les relations internationales ; approche par la société du savoir, l'économie créative et les tic. Aujourd'hui, les politiques culturelles, en se fondant sur les droits culturels et sur une autre "gouvernance", pourront mieux répondre aux défis du monde de demain. ; El tema de la governança cultural queda englobat en un enfocament triple: l'enfocament històric, l'enfocament de la cooperació al desenvolupament i les relacions internacionals, i l'enfocament de la societat del saber, l'economia creativa i les tic. Avui en dia, les polítiques culturals, en basar-se en drets culturals i en una altra «governança», podran respondre de manera més satisfactòria als desafiaments del demà. ; El tema de la gobernanza cultural queda englobado en un enfoque triple: el enfoque histórico, el enfoque de la cooperación al desarrollo y las relaciones internacionales, y el enfoque de la sociedad del saber, la economía creativa y las tic. Hoy en día, las políticas culturales, al basarse en derechos culturales y en otra «gobernanza», podrán responder de manera más satisfactoria a los desafíos del mañana. ; The question of cultural governance is dealt with from three approaches: the historical approach, the development cooperation and international relations approach, and the knowledge society, creative economy and ict approach. Today, cultural policies, based on cultural rights and on other "governance", will be better placed to meet the challenges of tomorrow.
Aquesta tesi doctoral, presentada a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, ens proposa una nova mirada a l'obra d'Enrique Tierno Galván. Estem davant d'una tesi d'història intel·lectual que informa també sobre un temps i un país. ; Esta tesis presentada en el Instituto de Ciencias Políticas y Sociales nos propone una nueva mirada a la obra de Enrique Tierno Galván. Estamos ante una tesis de historia intelectual que informa también sobre un tiempo y un país ; This dissertation presented at the Institute of Political and Social Sciences proposes a new look into the work of Enrique Tierno Galván. We are before a dissertation of intellectual history that also informs about a time and a country.
