L'article presenta als investigadors els documents de la Causa General iniciada pel govern de Franco contra els espanyols republicans. El propòsit d'aquest article és fer possible l'ús crític dels documents i evitar el seu maniqueisme característic. A més, l'article orienta l'investigador per a no perdre's en les confuses i complicades instruccions que es troben en el lloc web PARES. ; El artículo presenta a los investigadores los documentos de la Causa General iniciada por el gobierno de Franco contra los españoles republicanos. El propósito de este artículo es hacer posible el uso crítico de los documentos y evitar su maniqueísmo característico. Además, el artículo orienta al investigador para que no se pierda en las confusas y complicadas instrucciones que se encuentran en el sitio web PARES. ; This article shows to investigators the documents of the Causa General started by Franco's government against the Spanish republicains. The purpose of this article is to make possible the critical use of the documents and avoid its characteristic manicheism. What is more, this article guides the investigators in order to not get lost in the confusing and complicated instructions found in the website PARES.
In contemporary democratic societies most administrations manage their competences by means of programmes of government action, i.e. using public policies. These aim to resolve publicly identified situations or conflicts, as well as design strategies and / or implementation tools by means of action programmes derived from political - public administration agreements that have the objective of resolving these collective problems. Within this framework it is necessary to evaluate these processes so as to identify if the programmes established by the governments have been adequate, and if they have been capable of solving the various problems and of reaching the target groups in order to satisfy their needs and improve the situation of the final beneficiaries. This research proposes the analysis and measurement of cultural events, understood as acts of implementing a public policy, in order to later discover if evaluating a policy by means of the proposed analysis of the impacts is possible. Therefore the challenge of this research is found in the process of analysing cultural impacts so as to be able to observe if this analysis process can be adapted to the effectiveness analysis of a public policy. ; En les societats democràtiques contemporànies, la majoria de les administracions gestionen les seves competències per mitjà de programes d'acció governamental, és a dir, les polítiques públiques, destinades a resoldre situacions identificades públicament. Així doncs les estratègies i/o eines d'implementació per mitjà dels programes d'acció - acords de l'administració pública- tenen l'objectiu de resoldre aquests problemes col•lectius. Dins d'aquest marc, cal avaluar aquests processos, per tal de determinar si els programes establerts pels governs han estat suficients, si han estat capaços de resoldre els diversos problemes i si han arribat als grups objectiu per tal de satisfer les seves necessitats, millorant la situació dels beneficiaris finals. Aquesta investigació proposa l'anàlisi i la mesura dels esdeveniments ...
Mai abans no s'havia produït una conjunció tan funesta entre uns nivells elevats i sostinguts de delinqüència i la cronificació social d'una por difusa al delicte. Per això, resulta significatiu el contrast entre el soroll eixordador (pocs assumptes reben tanta atenció) i l'escassa reflexió que suscita el fenomen de la inseguretat ciutadana. Això no evita gairebé mai la precipitació dels actors polítics i administratius cap a polítiques públiques de seguretat amb més aparença que no pas substància, científicament inconsistents, que no són degudament avaluades i que, consegüentment, no poden sinó aportar una eficiència dubtosa. No es tracta, doncs, de persistir en un debat polític basat en vetustes raons preestablertes entorn de la idoneïtat de les estratègies participatives o bé punitives, sinó de veure amb absoluta nitidesa la necessitat peremptòria de fonamentar les polítiques públiques de seguretat en un diagnòstic ajustat dels problemes específics que es pretenen solucionar. ; Al mateix temps que la inseguretat ciutadana genera cada vegada més atenció en les agendes públiques i en les polítiques, es va fent evident una manca de reflexió profunda i pausada sobre el fenomen, el que condueix a una definició de polítiques que no es basen en un diagnòstic ajustat dels problemes específics que es pretenen solucionar. ; Al mismo tiempo que la inseguridad ciudadana genera cada vez más atención en las agendas públicas y en las políticas, se va haciendo evidente una carencia de reflexión profunda y pausada sobre el fenómeno, lo que conduce a una definición de políticas que no se basan en un diagnóstico ajustado de los problemas específicos que se pretenden solucionar. ; At the time that the citizen insecurity generates increasingly attention in the public agenda and in the politics, goes doing evident a lack of deep reflection on the phenomenon, what drives to a definition of a kind of policy that do not base in an adjusted diagnostic of the specific problems that pretend to solve.
La televisió local s'ha vist en els darrers anys com una indústria emergent vinculada a projectes de clústers audiovisuals. A través d'entrevistes amb els actors implicats, aquest article desmunta el discurs optimista generat entorn de la capacitat de la televisió local per actuar com a tractor de la indústria audiovisual, i estableix que no contribueix a desenvolupar uns clústers audiovisuals locals, que s'han multiplicat sense control per la falta d'una política nacional de clústers per l'audiovisual. La inacció de l'Administració autonòmica ha provocat problemes com l'excés de competència o la falta de coordinació. ; La televisión local se ha visto en los últimos años como una industria emergente vinculada a proyectos de clústeres audiovisuales. A través de entrevistas con los actores implicados, el presente artículo desmonta el discurso optimista generado en torno a la capacidad de la televisión local para actuar como tractor de la industria audiovisual, y establece que no contribuye a desarrollar unos clústeres audiovisuales locales, que se han multiplicado sin control por la falta de una política nacional de clústeres para el audiovisual. La inacción de la Administración autonómica ha provocado problemas como el exceso de competencia o la falta de coordinación. ; In the last years, local television has been seen as an emerging industry linked to projects of audiovisual clustering. Through interviews with some of the actors implied in these processes, this article takes to pieces the discourse generated around the capacity of local television to act as a driver of the audiovisual industry; it cannot contribute to develop local audiovisual clusters, which have grown without control because of the lack of a national cluster policy for the audiovisual sector. The inactivity of the regional government has generated problems such as an excessive competence or a lack of coordination
El 2007 el Govern de Canàries crea centres de formació prelaboral específics per a Menors Estrangers no Acompanyats majors de 16 anys. Dos d'aquests centres seran gestionats per la Fundación Proyecto Don Bosco, que ha atès 587 MENAS entre maig de 2007 i març de 2010. I s'han construït atenent a quatre referents: el projecte de vida de l'usuari com a element central del procés educatiu, la necessitat d'oferir eines per resoldre problemes reals, la teoria sociohistòrica de Vigotsky com a suport didàctic i el sistema de millora contínua com a forma de treball. Al 2010 apareix un nou repte: el gran nombre d'extutelats en situació irregular que també necessita recursos de suport, orientació i formació. ; In 2007, the Canary Island government created vocational training centres specifically for Unaccompanied Foreign Minors older than 16. Two of the centres are managed by the Don Bosco Project Foundation, which has attended to 587 UFMs between May 2007 and March 2010. They were built with four principles in mind: the user's life project as a central element of the education process, the need to provide tools to solve real problems, Vigotsky's social-historical theory as a teaching aid, and the system of continuous improvement as a method of work. A new challenge appeared in 2010: the large number of minors without guardianship in irregular situations who also need support, orientation and training. ; En 2007 el Gobierno de Canarias crea centros de formación prelaboral específicos para Menores Extranjeros no Acompañados mayores de 16 años. Dos de estos centros serán gestionados por la Fundación Proyecto Don Bosco, que ha atendido a 587 MENAS entre mayo de 2007 y marzo de 2010. Y se han construido atendiendo a cuatro referentes: el proyecto de vida del usuario como elemento central del proceso educativo, la necesidad de ofrecer herramientas para resolver problemas reales, la teoría sociohistórica de Vigotsky como soporte didáctico y el sistema de mejora continua como forma de trabajo. En 2010 aparece un nuevo reto: el gran número de extutelados en situación irregular que también precisa de recursos de apoyo, orientación y formación.
Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta. Els científics no creuen en les accions individuals sinó en les que procedeixin de la política i la tecnologia. ; Un estudio del ICTA-UAB analiza los motivos por los que científicos concienciados con el medio ambiente no renuncian al consumo de carne, causante de importantes impactos ambientales en el planeta. Los científicos no creen en las acciones individuales sino en las que procedan de la política y la tecnología. ; A study by researchers at the ICTA-UAB analyses the reasons why environmentally-minded scientists find it difficult to give up meat consumption, one of the world's greatest environmental problems. Scientists do not believe in individual actions and prefer to rely on politics and technology.
Medicaments; Desproveïment; Alternatives terapèutiques ; Medicamentos; Desabastecimiento; Alternativas terapéuticas ; Medicines; Deprivation; Therapeutic alternatives ; Els desproveïments de medicaments són situacions cada vegada més habituals que afecten directament els pacients i els professionals sanitaris. Les raons d'aquests desproveïments són diverses i la seva afectació és global, ja que la indústria farmacèutica està molt regulada i concentra els punts de fabricació per optimitzar-los. L'impacte assistencial dels desproveïments, especialment en medicaments que no disposen d'alternativa o equivalent comercialitzat, fa que els diferents actors afectats es plategin treballar en coordinació per trobar solucions comunes. Amb aquest objectiu, s'han creat grups de treball per valorar les causes del problema i plantejar actuacions que puguin ajudar a disminuir els desproveïments, en nombre o en afectació directa a pacients i professionals. Quan es detecten els primers problemes de subministrament i no hi ha cap informació que confirmi la situació, aquesta falta d'informació genera neguit i incertesa. Per això, entre els objectius del grup de treball creat al si de l'Agència Europea de Medicaments (EMA, de l'anglès European Medicines Agency), disposar d'informació sobre els desproveïments n'és un, així com la prevenció i la gestió dels problemes de subministrament. ; Los desabastecimientos de medicamentos son situaciones cada vez más habituales que afectan directamente a los pacientes y a los profesionales sanitarios. Las razones de este problema son diversas y su afectación es global, debido a que la industria farmacéutica está muy regulada y concentra los puntos de fabricación para su optimización. El impacto asistencial de los desabastecimientos, especialmente en medicamentos que no disponen de alternativa/equivalente comercializado, hace que los diferentes actores afectados se plateen trabajar en coordinación para encontrar soluciones conjuntas. Con este objetivo, se han creado grupos de trabajo para valorar las causas y plantear actuaciones que puedan ayudar a disminuir los desabastecimientos, en número o en afectación directa a los pacientes y profesionales. Cuando se detectan los primeros problemas de suministro, la falta de información que confirme la sospecha genera desazón e incertidumbre. Es por este motivo que, entre los objetivos del grupo de trabajo creado en el seno de la Agencia Europea del Medicamento (EME), está el disponer de información sobre los desabastecimientos, así como la prevención y la gestión de los problemas de suministro.
En aquest article, centrant-nos en el cas de Barcelona, s'exposen les raons que justifiquen la importància d'analitzar i de gestionar la seguretat ciutadana des d'una perspectiva metropolitana per plantejar polítiques públiques basades en el coneixement, contrastat i actualitzat, dels diversos factors que hi intervenen. Durant vint anys, l'Enquesta de victimització de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB) ha anat construint un corpus de coneixements empírics sobre el risc (mesurable i percebut) de resultar víctima d'algun fet delictiu o de la inseguretat. Aquesta informació pot donar una visió molt nítida per gestionar uns problemes que es troben íntimament relacionats entre si, de la mateixa manera que ho estan els fluxos de mobilitat al territori metropolità, posem per cas, i que les realitats administratives locals no aconsegueixen diluir. ; Tot examinant el cas de Barcelona, els autors exposen les raons que justifiquen la importància d'analitzar i gestionar la seguretat ciutadana des d'una perspectiva metropolitana per tal de plantejar polítiques públiques basades en el coneixement, contrastat i actualitzat, dels diversos factors que hi intervenen. Ho fan mitjançant les dades de l'Enquesta de Victimització de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB), que durant més de vint anys ha anat construint un corpus de coneixements empírics sobre la victimització i el sentiment de seguretat a la metròpolis barcelonina i que ofereix una visió prou nítida per gestionar uns problemes que es troben íntimament relacionats i que les realitats administratives locals no aconsegueixen diluir. ; Examinando el caso de Barcelona, los autores exponen las razones que justifican la importancia de analizar y gestionar la seguridad ciudadana desde una perspectiva metropolitana para plantear políticas públicas basadas en el conocimiento, contrastado y actualizado, de los varios factores que intervienen. Lo hacen mediante los datos de la Encuesta de Victimización del Área Metropolitana de Barcelona (EVAMB), que durante más de veinte años ha ido construyendo un corpus de conocimientos empíricos sobre la victimización y el sentimiento de seguridad en la metrópolis barcelonesa y que ofrece una visión bastante nítida para gestionar unos problemas que se encuentran íntimamente relacionados y que las realidades administrativas locales no consiguen diluir. ; Examining the case of Barcelona, the authors expose the reasons that justify the importance to analyze and manage the citizen security from a metropolitan perspective to pose public politics based in the knowledge, contrasted and up to date, of the varied factors that take part. They do it by means of the data of the Survey of Victimization of the Metropolitan Area of Barcelona (EVAMB), which during more than twenty years has gone building a corpus of empirical knowledge on the victimization and on the feeling of security in the Barcelonan metropolis.
Actualment, el sistema de serveis socials a Itàlia encara és complex i incomplet i no és sostenible políticament ni econòmicament. Els drets universals han deixat de ser l'objectiu essencial de les seves accions. La crisi econòmica i les tensions relacionades amb els problemes de seguretat i inclusió social generen incertesa sobre el futur i una pèrdua d'identitat, donant lloc a noves exigències de control social i unes expectatives d'inclusió limitades. ; Still today, the Italian social services system is complex and incomplete, and no longer sustainable either politically or economically. The universality of rights is no longer the underlying objective that its actions must pursue. The economic crisis and the tensions concerning the issues of security and social inclusion generate fears about the future and a loss of identity, giving rise to new demands for social control and reduced prospects of inclusion. ; Actualmente, el sistema de servicios sociales en Italia todavía es complejo e incompleto y no es sostenible política ni económicamente. Los derechos universales han dejado de ser el objetivo esencial de sus acciones. La crisis económica y las tensiones relacionadas con los problemas de seguridad e inclusión social generan incertidumbre sobre el futuro y una pérdida de identidad, dando lugar a nuevas exigencias de control social y a unas expectativas de inclusión limitadas.
The doctoral thesis analyzes the labor and social protection problems associated with older workers from 45 years old. It examines the employment statute of older workers, specifically: the existing active and passive employment policies in Spain and Catalonia that target older workers, the retirement regulation in Spain and the scope of legal protection against age discrimination in International, European and Spanish legislation, comparing it with the anti-discrimination law of the United States as it was the pioneer country in enacting an act prohibiting age discrimination in employment ; La present tesi doctoral té per objecte l'anàlisi de la problemàtica laboral i de la seguretat social que afecta als treballadors de més edat. Es pren l'edat de 45 anys com a edat referencial per aproximar-se a l'estatut ocupacional dels treballadors d'edat. En concret, s'examinen les polítiques d'ocupació actives i passives existents a Espanya i Catalunya dirigides a aquest col·lectiu delimitat per l'edat avançada, la regulació de la jubilació a Espanya en clau de política d'ocupació i l'abast de la normativa internacional, comunitària i espanyola relativa a la prohibició de discriminació per raó d'edat en el treball i l'ocupació, així com se n'elabora un estudi comparatiu amb la legislació antidiscriminatòria per raó d'edat dels Estats Units, tenint en compte que és el país pioner en aprovar una norma en contra de la discriminació motivada per l'edat
En este trabajo se examinan algunas cuestiones en torno al proceso de «constitucionalización» del Derecho comunitario. En primer término se abordan los problemas nominales que han acompañado al Tratado de Lisboa y a su precursora, la malograda «Constitución europea». En segundo lugar, se abunda en la denominada «tesis del no demos», que parece haber sido la vencedora, al menos a nivel del discurso teórico, tras la firma del Tratado de Lisboa. En la última parte del trabajo, se afronta de modo sucinto, la cuestión de la ciudadanía europea en relación con este proceso de constitucionalización. En general, la tesis central del trabajo puede ser resumida del siguiente modo: la Unión Europea no se puede subsumir ni explicar bajo los conceptos que se han empleado tradicionalmente para el Estado Nación. ; This paper examines some issues connected to the process of «constitutionalization» of European Community law. First, the denomination problems that have accompanied the Treaty of Lisbon and its predecessor, the ill-fated «European Constitution», are addressed. Second, the socalled «no demos thesis» is analyzed. This thesis seems to have been successful, at least at the level of theoretical discourse, following the signing of the Treaty of Lisbon. In the last part of the work, the question of European citizenship in relation to the constitutional process is addressed. In general, the central thesis of the work can be summarized as follows: the European Union cannot be subsumed or explained under the concepts used traditionally to refer to the Nation State.
Las políticas culturales se han institucionalizado sobre la idea de la cultura como sustantivo, como objeto, incluso como esencia de un grupo o colectivo. Si bien el modelo de democratización de la cultura continúa como núcleo de las políticas culturales, se vuelve evidente la caducidad de buena parte de los principios de una política centrada en el acceso a la oferta cultural. Los problemas a los que las políticas públicas se enfrentan resultan cada vez más complejos, inciertos y con más riesgos incorporados. Suponen un nuevo reto para la legitimidad de las instituciones culturales en su rol de intermediación tradicional. En este contexto, los bienes comunes (commons) emergen no sólo como concepto analítico sino como herramientas de acción política, social y legal. Los bienes comunes no son simplemente objetos o espacios, sino complejos sistemas de gestión de recursos con comunidades y normas que permiten su sostenibilidad. Este artículo plantea como hipótesis la posibilidad de que las políticas culturales reconozcan la cultura no sólo como sustantivo sino también como adjetivo (lo cultural). ¿Qué implica concebir las políticas culturales como políticas de los bienes comunes? ¿Cuáles son las diferencias principales en lo que se refiere al modelo de políticas de acceso a la cultura? ¿Puede un cambio de modelo derivar en la desresponsabilización de las políticas públicas en el ámbito de la cultura? ; Les polítiques culturals s'han institucionalitzat sobre la idea de la cultura com a substantiu, com a objecte, fins i tot com a essència d'un grup o col·lectiu. Tot i que el model de democratització de la cultura continua com a nucli de les polítiques culturals, es torna evident la caducitat de bona part dels principis d'una política centrada a l'accés a l'oferta cultural. Els problemes a què les polítiques públiques s'enfronten resulten cada vegada més complexos, incerts i amb més riscos incorporats. Suposen un nou repte per a la legitimitat de les institucions culturals en el seu rol d'intermediació tradicional. En aquest context, els béns comuns (commons) emergeixen no sols com a concepte analític sinó com a eines d'acció política, social i legal. Els béns comuns no són simplement objectes o espais sinó complexos sistemes de gestió de recursos amb comunitats i normes que permeten la seua sostenibilitat. Aquest article planteja com a hipòtesi la possibilitat que les polítiques culturals reconeguen la cultura no sols com a substantiu sinó també com a adjectiu (allò cultural). Què implica concebre les polítiques culturals com a polítiques dels béns comuns? Quines són les diferències principals en relació al model de polítiques d'accés a la cultura? Pot un canvi de model derivar en la desresponsabilització de les polítiques públiques en l'àmbit de la cultura? ; Cultural policies have been institutionalised around the idea of culture as a noun, as an object, and even as the essence of a group or collective. While the model of the democratisation of culture remains at the heart of cultural policies, the temporary nature of many of the principles of a policy focused on access to cultural activities is becoming apparent. The problems faced by public policies are increasingly complex, uncertain and involve more and more risks. They pose a new challenge to the legitimacy of cultural institutions in their traditional role of intermediation. In this context, the commons are not merely an analytical concept, but are also tools for political, social and legal action. They are not just objects or spaces, but also complex systems for resource management with communities and rules that allow their sustainability. This article considers the hypothesis of the possibility of cultural policies recognising culture not only as a noun but as an adjective (the cultural). What does conceiving of cultural policies in terms of policies of the commons entail? What are the main differences in the model of policies for access to culture? Can a change of model lead to the removal of responsibility from public policies in the field of culture?
The objective of this thesis is to explore in greater depth the process of creating a public health observatory and the processing of the information needed to take territorial decisions in the county of Alt Empordà. The outcome is the creation of Indika, the Health and Social Pole of the Alt Empordà. Indika is a public health agency that acts as the territory's health and well-being agent. The objective of Indika is to generate knowledge about the impact of social determinants of health in Alt Empordà. To do so, it uses a working framework based on three points: to inform, to discuss, and to act. This working framework served to produce the visual information solutions, including infographics, collections of indicators, and a web application whose purpose is to portray the existing problems in the territory to start debate with the different political and social agents to take decisions on improvement initiatives. Apart from creating a public health observatory, two parallel lines of action have also been developed in this thesis: the creation of public structures to store information based on events as a way of structuring medical information. These two lines of investigation have resulted in the creation of the "Indika Data Repository", an information repository about the county of Alt Empordà, using the collaborative platform GitHub and the implementation of the eventr package in R programming language, and currently published in the Comprehensive R Archive Network. Eventr is a package whose purpose is to facilitate the implementation of architectures based on events ; Aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en el procés de creació d'un observatori de salut pública i el tractament de la informació necessària per a la presa de decisions territorials a la comarca de l'Alt Empordà. El resultat ha estat la creació d'Indika pol de salut i social de l'Alt Empordà. Indika és un observatori de salut pública que actua com a agent de salut i benestar del territori. L'objectiu d'Indika és generar coneixement sobre ...
The objective of this thesis is to explore in greater depth the process of creating a public health observatory and the processing of the information needed to take territorial decisions in the county of Alt Empordà. The outcome is the creation of Indika, the Health and Social Pole of the Alt Empordà. Indika is a public health agency that acts as the territory's health and well-being agent. The objective of Indika is to generate knowledge about the impact of social determinants of health in Alt Empordà. To do so, it uses a working framework based on three points: to inform, to discuss, and to act. This working framework served to produce the visual information solutions, including infographics, collections of indicators, and a web application whose purpose is to portray the existing problems in the territory to start debate with the different political and social agents to take decisions on improvement initiatives. Apart from creating a public health observatory, two parallel lines of action have also been developed in this thesis: the creation of public structures to store information based on events as a way of structuring medical information. These two lines of investigation have resulted in the creation of the "Indika Data Repository", an information repository about the county of Alt Empordà, using the collaborative platform GitHub and the implementation of the eventr package in R programming language, and currently published in the Comprehensive R Archive Network. Eventr is a package whose purpose is to facilitate the implementation of architectures based on events ; Aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en el procés de creació d'un observatori de salut pública i el tractament de la informació necessària per a la presa de decisions territorials a la comarca de l'Alt Empordà. El resultat ha estat la creació d'Indika pol de salut i social de l'Alt Empordà. Indika és un observatori de salut pública que actua com a agent de salut i benestar del territori. L'objectiu d'Indika és generar coneixement sobre ...
El fenomen dels menors migrants no acompanyats (MMNA) és relativament recenten el nostre estat de benestar, i ha arribat a posar en dubte les premisses d'atenció a la infància desemparada. Analitzarem com va suposar la reacció d'una part de les entitats d'acció social. En concret veurem quina ha estat la trajectòria del Casal dels Infants per a l'Acció Social als Barris, entitat dedicada a la intervenció socioeducativa amb col·lectius de risc als barris amb més gran vulnerabilitat social. Mirarem d'analitzar sota quines premisses i anàlisis s'ha enfocat la intervenció, enumerant aquelles necessitats i problemàtiques que encara no han aconseguit una resposta social, política i educativa eficient. ; The phenomenon of unaccompanied migrant minors (UMM) has appeared in our welfare system relatively recently, and has tested theories on the care of abandoned children. The article analyses the outcome of the reaction from some of the social action entities. In particular, it shows the course of the Casal dels Infants for Social Action in the districts, an entity working in social and educational intervention for groups at risk in districts with the greatest social vulnerability. An analysis is made of the theories and analyses on which the intervention has focused, listing the needs and problems that have not yet received a response that is socially, politically and educationally effective. ; El fenómeno de los menores migrantes no acompañados (MMNA) es relativamente reciente en nuestro estado de bienestar, y ha llegado a poner en tela de juicio las premisas de atención a la infancia desamparada. Analizaremos como supuso la reacción de una parte de las entidades de acción social. En concreto veremos cuál ha sido la trayectoria del Casal dels Infants para la Acción Social en los Barrios, entidad dedicada a la intervención socioeducativa con colectivos de riesgo en los barrios con mayor vulnerabilidad social. Trataremos de analizar bajo qué premisas y análisis se ha enfocado la intervención, enumerando aquellas necesidades y problemáticas que aún no han conseguido una respuesta social, política y educativa eficiente.
