Suchergebnisse
Filter
13 Ergebnisse
Sortierung:
Fiscalitat i deute públic en dues viles del Camp de Tarragona: Reus i Valls, segles XIV - XV
In: Anuario de estudios medievales
In: Anejos 43
"Per ço que la vila no vage a perdició": la gestió del deute públic en un municipi català ; (Cervera, 1387 - 1516)
In: Anuario de estudios medievales
In: Anejos 55
Qüestionai a Formadors, Professionals i Polítics / Administració Pública. ; Questionnaire for trainers, professionals and politicians/ public administration ; Cuestionario a Formadores, Profesionales Políticos! Administración Pública
. ; This article compiles the opinions of representatives from the professional and university sector, as we" as the Public Administration, on the current status of the profession: the most dynamic placement sectors, job characteristics and owlook. ; En el presente artículo se recogen las opiniones de representantes del sector profesional, universitario y de la Administración pública, sobre la situación actual de la profesión: sectores más dinámicos de inserción, características de los puestos de trabajo y perspectivas de futuro.
BASE
Els comptes de Barcelona: l'experiència del finançament municipal (1981-1986)
In: Polítiques 2
El municipi i el govern municipal de la ciutat de Tarragona: segles XVI i XVII
In: Els llibres del consell
El teatre social ; El teatro social ; Social theatre
Algunes opinions consideren que tot el teatre és social; i això és així perquè sense el grup no existeix, és un acte de comunicació entre persones: actors i públic. En alguns formats de teatre social, la divisió entre públic i actors es trenca expressament per a generar rerlexió i canvi. El teatre és un recurs que ens permet articular propostes d'expressió amb llenguatges ben diversos com la dansa, la plàstica, la música, l 'expressió corporal, oral i escrita, vinculades en un projecte comú en que els participants poden trobar el millor espai per a desenvolupar-se. Es presenten algunes experiències en les que es podrien emmarcar dins el que anomenem teatre social. ; Algunas opiniones consideran que todo el teatro es social; y esto es así porque sin el grupo no existe, es un acto de comunicación entre personas: actores y público. En algunos formatos de teatro social, la división entre público y actores se rompe expresamente para generar reflexión y cambio. El teatro es un recurso que nos permite articular propuestas de expresión con lenguajes muy diversos como la danza, la plástica, la música, la expresión corporal, oral y escrita, vinculadas en un proyecto común en que los participantes pueden encontrar el mejor espacio para desarrollarse. Se presentan algun as experiencias en las que se podrían enmarcar dentro de lo que llamamos teatro social. ; Some consider that all theatre is social. Without a group theatre, an act of communication between people-actors and public- does not exist. In some social theatre formats, the division between public and actors is expressly broken down to generate reflection and change. Theatre is a resource that lets us desingn different forms of expression in very diverse languages. Dance, the plastic arts, music and corporal, oral anda written expression, forged into a single project where participants can find the best space to develop. Some experiences are presented that could be classified within what is termed social theatre.
BASE
Gestió dels serveis municipals ; Quadern 4: Gestió dels serveis municipals
Forma part de la col·lecció: Documents de treball per a la Carta Municipal; 4 ; Digitalitzat per Artyplan per encàrrec del Servei de Documentació i Accés al Coneixement (SEDAC)
BASE
La llengua catalana, pedra de toc de la diversitat lingüística europea ; Catalan, a touchstone for European linguistic diversity
La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari. ; The EU is about to enter into an expansion that will mean the incorporation of 10 new official languages, many of which have a lesser demographic dimension and cultural vitality than Catalan. This article comments that the current situation of Catalan in the EU is unjustifiable, scandalous even, and will be even more so following amplification. The foreseeable modification of the EU's linguistic regime will tend towards the reduction of the working languages for reasons of efficiency, but the amplification of its official languages should permit the inclusion of languages like Catalan, which are official in their own territories. Nor is there any reason why Catalan should be excluded from European linguistic programs which are participated in even by the languages of countries outside the EU. Linguistic communities with legislative powers should be able to regulate the public use of languages in their territory just as states do; furthermore, the EU itself indicates that only political independence guarantees equal treatment. ; La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu noves llengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitat cultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a la UE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. La previsible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües de treball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetre incloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha cap raó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els quals participen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques amb poders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual que els estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix un tracte igualitari.
BASE
Les ONL : per què n'hi ha tantes i cap on van?
Aquest article pretén reflexionar sobre dos grans interrogants que afecten als mateixos fonaments de la recent proliferació d'ONL. Sense voler ser despectius, sembla evident que les ONL s'han posat de moda i, per tant, com davant de qualsevol altra moda social, cal plantejarse que és el que hi ha al darrere. El primer interrogant es refereix a les raons que expliquen la proliferació d 'ONL, mentre que el segon planteja el futur que en podem esperar. Respecte al primer punt buscarem la justificació a la moda de les ONL en l'evolució socioeconomica de les nostres societats. En concret observarem com el transit de I'estat liberal a I'estat de benestar i d'aquest a la seva reestructuració actual incorpora pressions que expliquen el paper canviant que en cada moment hi desenvolupen. Respecte al segon punt observarem com les ONL poden ser crucials en un futur proper en tant que instruments indispensables alhora per a la modernització dels serveis públics i per a la innovació democratica. El perill , com explicarem més endavant, rau en que es produeixi un biaix que acabi per centrar el paper de les ONL únicament en l'ambit prestacional ; Este artículo pretende reflexionar sobre dos grandes interrogantes que afectan a los mismos fundamentos de la reciente proliferación de ONL. El primer interrogante se refiere a las razones que explican la proliferación de ONL, mientras que el segundo se ocupa del futuro que podemos esperar de ellas. Con referencia al primer punto, buscaremos la justificación a la moda de las ONL en la evolución socioeconómica de nuestras sociedades. Respecto al segundo punto, observaremos que las ONL pueden ser cruciales en un futuro cercano como instrumentos indispensables a la vez para la modernización de los servicios públicos y para la innovación democrática. ; This article throws some light on two of the main points which are the pillars of the recent multiplication of NPOs. The first point gives some clues to the multiplication of NPOs whereas the second point deals with the prospects for the future. Firstly, we will search for the justification of the NPOs as a trend in the social and economic evolution process of our societies. Then, we will show how NPOs can play a role in the near future as key tools for the development of public services and democratic innovation. Internal communication between entities which provide social services.
BASE