Suchergebnisse

Obiageli Ezekwesili, exministra d'Educació de Nigèria, va impulsar la campanya internacional #BringBackOurGirls per a reivindicar l'alliberament de 276 xiquetes segrestades pel grup terrorista Boko Haram al nord-est del país. L'acció va tenir una enorme repercussió internacional i personalitats com Michelle Obama o Angelina Jolie van sumar-se a la campanya. Hui en dia bona part de les xiquetes són lliures, però la vulneració dels drets de les dones continua.

Les migracions creen complexes xarxes de relacions socials entre migrants en el seu lloc de residència i els seus familiars, amics i coneguts tant en el país de origen com en altres països. A través d'aquestes xarxes transnacionals circulen idees, informació, serveis, diners i béns, que tenen un fort impacte en futurs migracions, el benestar dels individus així com en les economies i polítiques de les comunitats implicades. Un nou estudi realitzat per investigadors del GRAFO i de Pennsylvania State University sistematitza les diferents metodologies adoptades per a estudiar aquesta realitat "transnacional" i revisa les seves aportacions. ; Las migraciones crean complejas redes de relaciones sociales entre migrantes en su lugar de residencia y sus familiares, amigos y conocidos en el país de origen y en otros países. A través de estas redes transnacionales circulan ideas, información, servicios, dinero y bienes, que tienen un fuerte impacto en futuras migraciones, el bienestar de los individuos, así como en las economías y políticas de las comunidades implicadas. Un nuevo estudio realizado por investigadores del GRAFO y Pennsylvania State University sistematiza las diferentes metodologías adoptadas para estudiar esta realidad "transnacional" y revisa sus aportaciones. ; Migration creates complex webs of relationships between migrants in their place of residence and their relatives, friends and acquaintances living in their communities of origin and other places. Through these networks, ideas, information, services, money and goods circulate, which have a strong impact on future migrations, individual wellbeing, and the economies and politics of the involved communities. A new study conducted by researchers of the GRAFO research group and Pennsylvania State University systematizes the different methodologies that have been adopted to study this transnational reality and reviews their contributions.

This document reflects the work that has been carried out in the project the last nine months, in which two of the today's most emergent technologies have been combined: Near Field Communication (NFC) and the social networks. The project appeared from the will of the companies where the project has been carried out (IHG and nfc studio) of making a demonstration in the Mobile World Congress 2009 of a tool that allowed the combination of the two technologies quoted before. This demonstration was performed in the stand of the company NXP. On one hand, the very short distance data transmission technology NFC has been used. This technology is already implemented to perform payments using the mobile telephone in public transport in many cities from all over the world, and a pilot test has already made in the Barcelona underground. On the other hand, the social networks, and especially Facebook and Twitter, are becoming more important in our societies. If few months back they were only an additional way to be in touch with our friends, in the present they are an indispensable tool of communication: the great brands have their spaces there, the radio and television channels use them to provide interactivity to the programmes, and even some governments they have opened a new communication channel with the citizens using the social networks. The result of the project is a system that allows, from the ease of use that provides NFC technology, to be able to send information to Twitter and Facebook avoiding the need to type the text by hand. When approaching the mobile phone to an information point, an application will be launched and will send a SMS to the social network to update the user status. Besides, two additional functionalities have also been added: being able to know the song that is playing on any of the iCatFM radio channels and being able to issue a vote using the mobile telephone.

This document reflects the work that has been carried out in the project the last nine months, in which two of the today's most emergent technologies have been combined: Near Field Communication (NFC) and the social networks. The project appeared from the will of the companies where the project has been carried out (IHG and nfc studio) of making a demonstration in the Mobile World Congress 2009 of a tool that allowed the combination of the two technologies quoted before. This demonstration was performed in the stand of the company NXP. On one hand, the very short distance data transmission technology NFC has been used. This technology is already implemented to perform payments using the mobile telephone in public transport in many cities from all over the world, and a pilot test has already made in the Barcelona underground. On the other hand, the social networks, and especially Facebook and Twitter, are becoming more important in our societies. If few months back they were only an additional way to be in touch with our friends, in the present they are an indispensable tool of communication: the great brands have their spaces there, the radio and television channels use them to provide interactivity to the programmes, and even some governments they have opened a new communication channel with the citizens using the social networks. The result of the project is a system that allows, from the ease of use that provides NFC technology, to be able to send information to Twitter and Facebook avoiding the need to type the text by hand. When approaching the mobile phone to an information point, an application will be launched and will send a SMS to the social network to update the user status. Besides, two additional functionalities have also been added: being able to know the song that is playing on any of the iCatFM radio channels and being able to issue a vote using the mobile telephone.

El treball analitza les mesures legislatives que cal que els estats membres adoptin en el Protocol addicional al Conveni sobre la Ciberdelinqüència de 2003 per homogeneïtzar la legislació penal sobre la difusió de «material racista i xenòfob» a internet, tipificant com a delicte determinades conductes contra persones o grups per raó de la seva raça, color, ascendència, origen nacional o ètnic o religió. En primer lloc, tracta les qüestions interpretatives que planteja la seva redacció i que han estat abordades per l'Informe explicatiu. A continuació, estudia els problemes que planteja l'aplicació dels criteris que resulten del Protocol de l'anomenat «discurs de l'odi» a les xarxes socials: la intencionalitat de la conducta i dels efectes de la difusió tenint en compte les especificitats de les xarxes socials; la publicitat intencional de la conducta, que es distingeix de les comunicacions privades no penalitzables per la predeterminació del destinatari, amb els problemes que es plantegen quan el destinatari és un grup de persones; i la definició del material racista i xenòfob que propugna, promou o incita a l'odi, la discriminació i la violència, per remissió als instruments internacionals en què la incitació és un element clau, de manera que s'incorpora com a requisit implícit addicional el «risc imminent» segons el conegut estàndard nord-americà. Finalment, examina com alguns d'aquests criteris –en particular, la doctrina del «risc imminent»– han estat aplicats en una recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans de 2018 sobre el discurs de l'odi a internet. ; The work analyses the legislative measures which the Party States in the Additional Protocol at the 2003 Convention on Cybercrime are obliged to adopt in order to harmonise the criminal legislation on the dissemination of "racist and xenophobic material" on the Internet, classifying as criminal certain conduct against individuals or groups for reasons of their race, colour, descent, national or ethnic origin or religion, addressing firstly the interpretative issues which its composition brings forward and which were addressed by the Explanatory Report. Next, there is a study of the problems posed by the application of the criteria resulting from the Protocol to that which is termed "hate speech" in social networks: the intentionality of both the conduct and the effects brought about by the dissemination, taking into account the specifities of the social networks; intentional dissemination to the public in relation to the conduct, which is separate from private communications that are unpunishable due to the predetermination of the recipient, with the problems which arise when the recipient is a group of people; and the definition of the racist and xenophobic material which advocates, promotes or incites hatred, discrimination and violence, by reference to the international instruments in which incitement is a key element so that "imminent danger" is incorporated as an additional implicit requirement in accordance with the recognised North American standard. Finally, there is an examination of how some of these criteria —in particular, the doctrine of "imminent danger"— have been applied in a recent judgement by the European Court of Human Rights in 2018 on Internet hate speech. ; El presente trabajo analiza las medidas legislativas que se obligan a adoptar los Estados parte en el Protocolo adicional al Convenio sobre la Ciberdelincuencia de 2003 para homogeneizar la legislación penal sobre la difusión de «material racista y xenófobo» en internet tipificando como delito determinadas conductas contra personas o grupos por razón de su raza, color, ascendencia, origen nacional o étnico o religión, tratando en primer lugar las cuestiones interpretativas que plantea su redacción y que han sido abordadas por el Informe explicativo. A continuación se estudian los problemas que plantea la aplicación de los criterios que resultan del Protocolo al llamado «discurso del odio» en las redes sociales: la intencionalidad de la conducta y de los efectos de la difusión teniendo en cuenta las especificidades de las redes sociales; la publicidad intencional de la conducta, que se deslinda de las comunicaciones privadas no penalizables por la predeterminación del destinatario, con los problemas que se plantean cuando el destinatario es un grupo de personas; y la definición del material racista y xenófobo que propugna, promueve o incita al odio, la discriminación y la violencia, por remisión a los instrumentos internacionales en los que la incitación es un elemento clave de forma que se incorpora como requisito implícito adicional el «riesgo inminente» según el conocido estándar norteamericano. Finalmente, se examina cómo algunos de estos criterios –en particular, la doctrina del «riesgo inminente»– han sido aplicados en una reciente sentencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos de 2018 sobre el discurso del odio en internet.

Entre la multitud d'eines i aplicacions que ofereix Internet, les xarxes socials s'han convertit en un element de referència per a la participació ciutadana, atès que afavoreixen la possibilitat de ser informats i d'informar de forma fàcil, ràpida i massiva, a més de tenir la capacitat de cridar a la mobilització social, cívica i/o política. Enfront d'aquells detractors que consideren a les xarxes com un lloc ple de perills, hi ha estudis que plantegen com les xarxes socials es constitueixen, en realitat, com un espai de trobada, de debat, de negoci, en definitiva, de participació. En aquest article es presenten les possibilitats reals de les xarxes socials per als joves, centrades principalment en la percepció de les mateixes com un mitjà per estendre les seves relacions socials offline així com per a la participació en esdeveniments socials i/o cívics. Es busca conèixer els usos que fan els joves de les xarxes socials, les opcions i oportunitats que els ofereixen, així com les gratificacions que aquest sector de la població, com a principal usuari, obté de la seva participació amb aquestes eines d'Internet. Segons estableix Livingston, les xarxes socials són una font de risc però també d'oportunitats, relacionades fonamentalment amb la participació social, cívica i fins i tot política dels joves tant a través del món virtual com en la vida real. L'entorn digital en el qual vivim i les xarxes socials online en concret poden facilitar noves oportunitats per a l'aprenentatge, la participació, la creativitat i la comunicació (Livinsgtone i Haddon, 2009: 15) ; Among the multiple applications and tools provided by the Internet, social networks have become a reference point for citizen participation since they enhance the possibility of being informed and to inform in an easy, fast and massive way. These tools also have the capacity to drive social, civic and/or political mobilization. Against those critics who consider social networks as a place full of dangers, there are studies that explain how social networks are in fact a meeting place, a space for debate, for business, and ultimately, for participation.This article presents the real possibilities of social networks for young people, mainly focusing on the perception of them as a platform to extend their offline social relationships as well as for their participation on social and/or civic events. It seeks to understand the different uses young people do of social networks, the options and opportunities offered to them, as well as the rewards that this sector of the population, as primary users, get for their participation in social networks. According to Livingston, social networks are a potential source of risk but also of opportunities mainly related to social, civic and even political participation of youth through both the virtual world and real live. The digital environment in which we live and particularly, the online social networks, can provide new opportunities for learning, participation, creativity and communication. (Livinsgtone y Haddon, 2009: 15) ; Entre la multitud de herramientas y aplicaciones que ofrece Internet, las redes sociales se han convertido en un elemento de referencia para la participación ciudadana, ya que favorecen la posibilidad de ser informados y de informar de forma fácil, rápida y masiva, además de tener la capacidad de llamar a la movilización social, cívica y/o política. Frente a aquellos detractores que consideran a las redes como un lugar lleno de peligros, hay estudios que plantean cómo las redes sociales se constituyen en realidad, como un espacio de encuentro, de debate, de negocio, en definitiva, de participación.En este artículo se presentan las posibilidades reales de las redes sociales para los jóvenes, centradas principalmente en la percepción de las mismas como un medio para extender sus relaciones sociales offline así como para la participación en eventos sociales y/o cívicos. Se busca conocer los usos que hacen los jóvenes de las redes sociales, las opciones y oportunidades que les ofrecen, así como las gratificaciones que este sector de la población, como principal usuario, obtiene de su participación con estas herramientas de Internet. Según establece Livingston, las redes sociales son una fuente de riesgo pero también de oportunidades, relacionadas fundamentalmente con la participación social, cívica e incluso política de los jóvenes tanto a través del mundo virtual como en la vida real. El entorno digital en el que vivimos y las redes sociales online en concreto pueden facilitar nuevas oportunidades para el aprendizaje, la participación, la creatividad y la comunicación (Livinsgtone y Haddon, 2009: 15)

Twitter se ha integrado en las rutinas productivas de los periodistas, que difunden sus noticias y rastrean temas de actualidad en esta red social. Este artículo evalúa si los tuits sobre acontecimientos previstos sirven de fuente informativa a los periodistas, a partir del caso #25N, etiqueta que alude a las elecciones al Parlament de Cataluña del 25 de noviembre de 2012. Los resultados indican que Twitter puede funcionar como fuente de alertas, para detectar incidencias e imprevistos, y también como fuente informativa complementaria para seguir actos en desarrollo, como mítines, debates o el propio escrutinio. No obstante, se difunden más opiniones que información, y de las valoraciones se desprende un ambiente favorable a la independencia de Cataluña, acorde con la mayoría postelectoral de escaños de partidos independentistas. Desde esta perspectiva, Twitter puede ejercer de termómetro, para pulsar la opinión pública, detectar tendencias políticas o anticipar resultados. ; El Twitter s'ha integrat en les rutines productives dels periodistes, que difonen les seves notícies i rastregen temes d'actualitat en aquesta xarxa social. Aquest article avalua si els tuits sobre esdeveniments previstos serveixen de font informativa als periodistes, a partir del cas #25N, etiqueta que fa referència a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012. Els resultats indiquen que Twitter pot funcionar com a font d'alertes, per detectar incidències i imprevistos, i també com a font informativa complementària per seguir actes en desenvolupament, com mítings, debats o el mateix escrutini. No obstant això, es difonen més opinions que informació, i de les valoracions es desprèn un ambient favorable a la independència de Catalunya, d'acord amb la majoria postelectoral d'escons de partits independentistes. Des d'aquesta perspectiva, Twitter pot exercir de termòmetre, per polsar l'opinió pública, detectar tendències polítiques o anticipar resultats. ; Journalists have integrated Twitter in their professional routines to spread news and track current affairs. This paper evaluates if the tweets about predictable news events can serve as an information source for journalists, on the basis of #25N, a hashtag linked to the Catalan Parliament elections on 25 November 2012. Results indicate that Twitter can be a source of alerts to detect incidents and unforeseen circumstances, and it also can serve as a complementary information source to follow events in progress, such as meetings, debates or polls. However, it disseminates more opinion than information, and the commentaries show an ambience favorable to Catalonia's independence, in line with the majority of the post-election Parliament seats occupied by pro-independence parties. From this perspective, Twitter can work as a thermometer to probe public opinion, detect political trends or anticipate results.

En este trabajo se desarrolla un ensayo teórico sobre las esferas de actuación de las empresas de redes sociales que plantea la hipótesis de que estas, como los medios, tienen naturaleza de actores políticos y no son simples canales. Para analizar esta hipótesis utilizamos una metodología descriptiva que se apoya en el análisis bibliográfico y en la visión que ofrecen los medios sobre el impacto de las redes sociales contemporáneas. En primer lugar, se revisa el cumplimiento de los cuatro rasgos señalados por Borrat (1989) a propósito del periódico como actor político; en segundo lugar, se proponen cuatro grandes esferas de actuación política e informativa de estas empresas: 1) la creación de comunidades, 2) la difusión de contenidos, 3) las actividades de filtro y de jerarquización de tales contenidos, y 4) la financiación directa o indirecta de partidos políticos. Estos cuatro ámbitos tienen, sin duda, efectos políticos en la sociedad, unos efectos que, constatamos, pueden redundar tanto en el refuerzo de la calidad democrática de nuestras sociedades como en su detrimento. Sin embargo, y con referencia al modelo de Borrat sobre el periódico, estas funciones se alejan claramente del papel de los medios respecto a la independencia y a su condición de objeto de críticas, así como al hecho de no generar contenidos propios, lo cual es definitorio de los medios. ; En aquest treball es desenvolupa un assaig teòric sobre les esferes d'actuació de les empreses de xarxes socials que planteja la hipòtesi que aquestes, com els mitjans, tenen naturalesa d'actors polítics i no són simples canals. Per analitzar aquesta hipòtesi fem servir una metodologia descriptiva que es basa en l'anàlisi bibliogràfica i en la visió que ofereixen els mitjans sobre l'impacte de les xarxes socials contemporànies. En primer lloc, es revisa el compliment dels quatre trets assenyalats per Borrat (1989) a propòsit del diari com a actor polític; en segon lloc, es proposen quatre grans esferes d'actuació política i informativa d'aquestes empreses: 1) la creació de comunitats, 2) la difusió de continguts, 3) les activitats de filtre i de jerarquització de tals continguts, i 4) el finançament directe o indirecte de partits polítics. Aquests quatre àmbits tenen, sens dubte, efectes polítics en la societat, uns efectes que, constatem, poden redundar tant en el reforç de la qualitat democràtica de les nostres societats com en detriment seu. Tanmateix, i amb referència al model de Borrat sobre el diari, aquestes funcions s'allunyen clarament del paper dels mitjans pel que fa a la independència i a la seva condició d'objecte de crítiques, com també pel fet de no generar continguts propis, la qual cosa és definitòria dels mitjans. ; This paper develops a theoretical analysis of the spheres of action of the social network companies proposing the hypothesis that these, like the media, have the nature of political actors, and are not simple channels. To confirm this hypothesis a descriptive methodology is used, based on bibliography and the vision offered by the media about the impact of social networks. In the first place, the fulfillment of the four features mentioned by Borrat (1989) regarding the newspaper as a political actor is reviewed. Secondly, four major areas of political and informational action are proposed for these companies: 1) the creation of communities, 2) the dissemination of content, 3) content filtering and hierarchization, and 4) the direct or indirect funding of political parties. These four areas undoubtedly have political effects on society, effects which can result both in strengthening the democratic quality of our societies and in their detriment. However, and with reference to Borrat's model on the newspaper, these functions clearly depart from the role of the media in terms of independence and their status as critics objects, as well as in the fact of not generating their own content, which is defining the media.

En el present monogràfic recollim algunes de les intervencions fetes en el marc del V Congrés d'Internet, Dret i Política, que sota el títol genèric de "Cara i creu de les xarxes socials" va tenir lloc el passat mes de juliol a Barcelona. ; This monograph features some of the presentations from the 5th Internet, Law and Politics Congress that under the generic title of "The Pros and Cons of Social Networks" was held last July in Barcelona. ; En el presente monográfico recogemos algunas de las intervenciones realizadas en el marco del V Congreso de Internet, Derecho y Política, que bajo el título genérico de "Cara y cruz de las redes sociales" tuvo lugar el pasado mes de julio en Barcelona.

Les xarxes socials digitals han començat a ésser eines d'ús freqüent en les administracions públiques espanyoles en els últims anys. Hi ha elevades expectatives per part dels ajuntaments de què aquestes tecnologies socials puguin ajudar-los a millorar la seva relació amb la ciutadania. No obstant això, amb prou feines trobem estudis a Espanya que explorin el procés d'adopció de les xarxes socials digitals i les seves repercussions. Aquest article proporciona dades empíriques sobre el seu ús als ajuntaments espanyols de més de 50.000 habitants. Seguint un enfocament teòric basat en el neoinstitucionalisme en el sector públic, aquest article aborda les següents preguntes de recerca: quines són les principals estratègies plantejades per al foment de les xarxes socials en les administracions locals? Quin és el nivell de desenvolupament en el procés d'implementació de les xarxes socials dins del sector públic local? Metodològicament, les dades per a aquest article deriven d'un qüestionari dirigit als responsables de la gestió de les xarxes socials en els municipis objecte de l'anàlisi. Els primers resultats mostren una alta difusió d'aquestes tecnologies, si bé hi ha mancances en les estratègies, mentre el seu desenvolupament dins de les organitzacions és encara incipient i amb prou feines ha aconseguit la seva institucionalització. Per tant, aquest article contribueix al creixent camp d'estudi de les xarxes socials digitals en les administracions públiques, així com a la seva consolidació en l'àmbit de parla hispana. ; Social media have begun to be frequently used by the Spanish government in recent years. Municipalities harbour high expectations that these social technologies can help them improve their relations with citizens. However; in Spain there are few studies that explore the process of adopting social media and their impact. This article provides empirical data on their use in Spanish municipalities of over 50 000 inhabitants. Following a theoretical approach based on neo-institutionalism in the public sector; this article addresses the following research questions: What are the main strategies laid out for promoting social media in local government? What is the level of development in the process of implementing social media within the local public sector? Methodologically; data for this article were drawn from a questionnaire sent to the heads of social media management in the municipalities under analysis. Early results show a high take-up of these technologies; although there are gaps in strategies; while their development within organisations is still in its infancy and their use has hardly been institutionalised. Therefore; this article contributes to the growing field of study of social media in public administration and their consolidation in the Spanish-speaking area. ; Las redes sociales digitales han comenzado a ser herramientas de uso frecuente en las administraciones públicas españolas en los últimos años. Existen elevadas expectativas por parte de los ayuntamientos de que estas tecnologías sociales puedan ayudarlos a mejorar su relación con la ciudadanía. Sin embargo, apenas existen estudios en España que exploren el proceso de adopción de las redes sociales digitales y sus repercusiones. Este artículo proporciona datos empíricos sobre su uso en los ayuntamientos españoles de más de 50.000 habitantes. Siguiendo un enfoque teórico basado en el neoinstitucionalismo en el sector público, este artículo aborda las siguientes preguntas de investigación: ¿Cuáles son las principales estrategias planteadas para el fomento de las redes sociales en las administraciones locales? ¿Cuál es el nivel de desarrollo en el proceso de implementación de las redes sociales dentro del sector público local? Metodológicamente, los datos para este artículo derivan de un cuestionario dirigido a los responsables de la gestión de las redes sociales en los municipios objeto del análisis. Los primeros resultados muestran una alta difusión de estas tecnologías, si bien existen carencias en las estrategias, mientras su desarrollo dentro de las organizaciones es aún incipiente y apenas ha logrado su institucionalización. Por tanto, este artículo contribuye al creciente campo de estudio de las redes sociales digitales en las administraciones públicas, así como a su consolidación en el ámbito de habla hispana.