Search results

Agustí Nieto-Galan, professor i catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha publicat el llibre "The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain". Aquesta obra analitza el paper polític dels químics a l'Espanya del segle XX, i la seva col·laboració en projectes acadèmics, militars i industrials. Les molècules, en aparença neutrals i objectives, esdevenen mediadors flexibles, que uneixen les ambicions professionals a ideologies sovint contraposades. ; Agustí Nieto-Galan, catedrático de Historia de la Ciencia de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), ha publicado el libro The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain. Esta obra analiza el papel político de los químicos en la España del siglo XX, y su colaboración en proyectos académicos, militares e industriales. Las moléculas, en apariencia neutrales y objetivas, se convierten mediadores flexibles, que unen las ambiciones profesionales en ideologías a menudo contrapuestas.

In recent years, the Swedish Armed Forces have produced and distributed highly edited video clips on YouTube that show moving images of military activity. Along- side this development, mobile phone apps have emerged as an important channel through which the user can experience and take an interactive part in the staging of contemporary armed conflict. This article examines the way in which the aes- thetic and affective experience of Swedish defence and security policy is socially and (media-)culturally (co-)constructed and how the official representation of Swedish military intervention (re)produces political and economic effects when these activi- ties are distributed through traditional and social media such as YouTube and digital apps. Based on Isabela and Norman Fairclough's thoughts on political discourse, Michel Foucault's dialectic idea of power/knowledge, and Sara Ahmed's concept of the affective, I discuss how the Swedish digital military aesthetic is part of a broader political and economic practice that has consequences beyond the digital, the semi- otic, and what might at first glance appear to be pure entertainment. ; In recent years, the Swedish Armed Forces have produced and distributed highly edited video clips on YouTube that show moving images of military activity. Alongside this development, mobile phone apps have emerged as an important channel through which the user can experience and take an interactive part in the staging of contemporary armed conflict. This article examines the way in which the aesthetic and affective experience of Swedish defence and security policy is socially and (media-)culturally (co-)constructed and how the official representation of Swedish military intervention (re)produces political and economic effects when these activities are distributed through traditional and social media such as YouTube and digital apps. Based on Isabela and Norman Fairclough's thoughts on political discourse, Michel Foucault's dialectic idea of power/knowledge, and Sara Ahmed's concept of the affective, I discuss how the Swedish digital military aesthetic is part of a broader political and economic practice which has consequences beyond the digital, the semiotic and what might at first glance appear to be pure entertainment.

La política tradicionalment ha mirat l'exercici de la democràcia, com a mínim, amb dos supòsits implícits: (1) les institucions són el canal normal de la política i (2) la votació és el canal normal de la política per prendre decisions. Per descomptat, la realitat és més complexa, però totes les extensions d'aquest model al voltant de la votació es basen en les institucions com a l'eix central entorn al qual gira la política. En aquest treball volem qüestionar aquesta manera d'entendre la política com una acció proactiva i conscient, i proposar en el seu lloc una forma reactiva i inconscient de fer política, basada en petites contribucions. En el nostre enfocament teòric s'argumenta que les pràctiques de mitjans socials són "política informal", i que els qui han de prendre les decisions polítiques les poden convertir en política real. Si són capaços d'escoltar. Si són capaços de pensar en la política fora de les institucions i en temps real. ; Politics has traditionally looked at the exercise of democracy with at least two implicit assumptions: (1) that the institutions are the normal channel of politics and (2) that voting is the normal channel for making decisions in politics. Of course, the reality is more complex, but it is nonetheless true that the extensions of that model around voting are based on the institutions as the core around which politics revolves. In this paper we challenge the view of politics as a conscious proactiveaction, and propose instead a reactive and unconscious way of doing politics, based on small contributions. From this theoretical approach we argue that social media practices are 'informal politics' and that those who have to make political decisions can turn them into real politics if they are capable of listening and if they are capable of thinking about politics outside of the institutions and in real time. ; La política tradicionalmente ha mirado el ejercicio de la democracia con al menos dos supuestos implícitos: (1) las instituciones son el canal normal de la política y (2) la votación es el canal normal de la política para tomar decisiones. Por supuesto, la realidad es más compleja, pero todas las extensiones de ese modelo alrededor de la votación se basan en las instituciones como el eje central en torno al cual gira la política. En este trabajo queremos cuestionar esta forma de entender la política como una acción proactiva y consciente, y proponer en su lugar una manera reactiva e inconsciente de hacer política, basada en pequeñas contribuciones. En nuestro enfoque teórico se argumenta que las prácticas de medios sociales son "política informal", y que quienes tienen que tomar decisiones políticas pueden convertirlas en política real. Si son capaces de escuchar. Si son capaces de pensar en la política fuera de las instituciones y en tiempo real.

En les societats democràtiques, els mitjans de comunicació han estat definits com el "quart poder" per la seva influència social i per la seva funció de contrapès davant dels possibles abusos de la resta de poders. En aquest sentit, els mitjans són concebuts com un instrument que vigoritza la salut democràtica d'un país. Aquest treball realitzat a la UAB ha estudiat críticament com els polítics utilitzen els mitjans de comunicació en el seu favor, una pràctica que, heretada de la dictadura, es manté, segons l'estudi, en el cas espanyol, qüestionant així la legitimitat i funció de servei públic que s'espera dels mitjans de comunicació. ; En las sociedades democráticas, los medios de comunicación han sido definidos como el "cuarto poder" por su influencia social y por su función de contrapeso frente a los posibles abusos del resto de poderes. En este sentido, los medios son concebidos como un instrumento que vigoriza la salud democrática de un país. Este trabajo realizado en la UAB ha estudiado críticamente cómo los políticos utilizan los medios en su favor, una práctica que, heredada de la dictadura, se mantiene, según el estudio, en el caso español, cuestionando así la legitimidad y función de servicio público que se espera de los medios de comunicación. ; In democratic societies, mass media have been defined as the "fourth power" because of their social influence and their function as a counterbalance to possible abuses by the other powers. In this sense, the media are seen as a tool for invigorating the democratic health of a country. This UAB study has analysed critically how politicians use the mass media to their own ends, according to this study, a continuing practice in Spain that goes back to the dictatorship, and which raises doubts about the legitimacy of the mass media and their function as a public service.