Durante el verano y otoño de 1934 los líderes del separatismo catalán, Josep Dencàs y Miquel Badia, contactaron con una red de traficantes de armas suizos para comprar fusiles Máuser y preparar la insurrección armada contra el gobierno de la Republica española que tuvo lugar el 6 de octubre de ese año. El artículo expone la trama a partir de documentación inédita procedente de los Archivos nacionales franceses y corrobora unos contactos de los que hasta hoy no se tenía constancia que se hubiesen producido, además de aportar información sobre su alcance.
The paper explores an unknown aspect of the biography of JosepTarradellas: his role as the fixer of the propaganda campaign of the Catalan Statute of Autonomy in 1932. It is discussed Tarradellas' role as publicist, public relations and scenographer pointing out how he used the skills learned as a salesman into political tools. The research shows the factors that allowed Tarradellasto become a key figure for the provisional government of the Generalitat de Catalunya, led byFrancescMacià, in the period 1931-1932 despite being a newcomer to politics. ; El artículo explora un aspecto desconocido de la biografía de Josep Tarradellas: su papel como organizador de la campaña propagandística del Estatuto de autonomía de Cataluña de 1932. Se analiza su rol de publicista, relaciones públicas y escenógrafo a partir de la traslación a la política de las habilidades aprendidas en su profesión, viajante de comercio. El texto muestra las claves que permitieron a Tarradellas convertirse en una figura imprescindible para el gobierno provisional de la Generalitat de Catalunya de Francesc Macià en el periodo 1931-1932 pese a ser un recién llegado a la política.
El artículo parte de un caso concreto para explicar una relación política en apariencia imposible: la colaboración entre individuos marginales del separatismo catalán y del lerrouxismo para perpetrar un quimérico atentado contra el mariscal francés Joseph Joffre en su visita a Barcelona para presidir los Jocs Florals de 1920. A propósito de su preparación, los autores plantean cómo la tradicional interpretación de la realidad política y social catalana no se limitaba a la simple confrontación entre derechas e izquierdas y catalanistas contra españolistas, sino que el juego de alianzas y amistades en su substrato político era mucho más complejo de lo que tradicionalmente han puesto de manifiesto la historiografía catalana y española. El contexto en que se desarrolla la conspiración está marcado por la crisis del modelo de Estado liberal y la eclosión de las diferentes apuestas nacionalistas y revolucionarias en Europa, las cuales tenían en común un horizonte de promoción funcionarial que permitieron el encuentro de dos movimientos políticos con motivaciones políticas aparentemente dispares.
La neutralitat oficial adoptada per l'Estat espanyol durant la Primera Guerra Mundial no va impedir que un nombre notable d'espanyols s'enrolessin en les files de la Legió Estrangera francesa per lluitar per la causa aliada. Tanmateix, una part destacable d'aquests voluntaris espanyols van apostar en algun moment del conflicte per ser considerats també com a voluntaris catalans. L'objectiu aparent d'aquesta doble identitat tenia per objecte que la seva lluita fos interpretada com una via per obtenir l'alliberament nacional de Catalunya. No obstant, els aliadòfils del conjunt d'Espanya no van renunciar a potenciar la marca "voluntaris espanyols" com a aportació a una reforma del sistema de la Restauració amb el patrocini dels països aliats. Així, l'article aposta per presentar el fenomen dels "voluntaris espanyols" com un moviment complex on un nombre important de legionaris procedents de diferents zones d'Espanya van compartir i van creuar identitats regionals i nacionals de forma promíscua. De vegades s'era espanyol i de vegades hom es definia com estrictament català, o de vegades les dues coses, en funció de l'interès polític o personal del voluntari o dels interessos partidistes dels aliadòfils catalans o espanyols. ; The Spanish government's official neutrality adopted by the Spanish state during World War I did not prevent did was no impediment to a significant number of young Spaniards to enroll in the ranks of the French Foreign Legion in order to fight for the Allied cause. However, a substantial number notable part of these Spanish volunteers presented themselves as stationed Catalan volunteers at some stage during point in the conflict also be considered Catalan volunteers. The apparent aim of this double identification ty allowed interpreting their struggle was intended that their struggle would be interpreted as a fight for Catalonia's a path to national liberation in Catalonia. Nevertheless, Spanish pro-Allied intellectuals did pro allies not resigned to label all of them as boost the brand «"Spanish volunteers»" as a contribution to the reform of the Spanish state reform sponsored by the Allies. Thus, article presenting the phenomenon of «"Spanish volunteers»" as a tricky political activity complex movement in which a significant number of Spanish legionnaires and crossed their national and regional identities shared promiscuously. Thus, volunteers could sometimes present themselves as it was Spaniards or and sometimes one was strictly Catalans, and or sometimes both, Spaniards and Catalans, according to their in terms of political or personal volunteer or partisan interests. But they could also be presented in one way or another depending on the interest of the of Catalan and Spanish al pro-Allied intelligentsia interests. ; La neutralidad oficial adoptada por el estado español durante la Primera Guerra Mundial no impidió que un número notable de españoles se enrolasen en las filas de la Legión Extranjera francesa para luchar por la causa aliada. Sin embargo, una parte destacable de estos voluntarios españoles apostaron en algún momento del conflicto por ser considerados también como voluntarios catalanes. El objetivo aparente de esta doble identidad tenía por objeto que su lucha fuese interpretada como una vía para obtener la liberación nacional de Cataluña. Sin embargo, los aliadófilos del conjunto de España no renunciaron a potenciar la marca "voluntarios españoles" como aportación a una reforma del sistema de la Restauración con el patrocinio de los países aliados. Así, el artículo apuesta por presentar el fenómeno de los "voluntarios españoles" como un movimiento complejo en el que un número importante de legionarios procedentes de diferentes zonas de España compartieron y cruzaron identidades regionales y nacionales de forma promiscua. A veces se era español y a veces uno se definía estrictamente catalán, o a veces las dos cosas en función del interés político o personal del voluntario o de los intereses partidistas de los aliadófilos catalanes o españoles.
La neutralitat oficial adoptada per l'Estat espanyol durant la Primera Guerra Mundial no va impedir que un nombre notable d'espanyols s'enrolessin en les files de la Legió Estrangera francesa per lluitar per la causa aliada. Tanmateix, una part destacable d'aquests voluntaris espanyols van apostar en algun moment del conflicte per ser considerats també com a voluntaris catalans. L'objectiu aparent d'aquesta doble identitat tenia per objecte que la seva lluita fos interpretada com una via per obtenir l'alliberament nacional de Catalunya. No obstant, els aliadòfils del conjunt d'Espanya no van renunciar a potenciar la marca "voluntaris espanyols" com a aportació a una reforma del sistema de la Restauració amb el patrocini dels països aliats. Així, l'article aposta per presentar el fenomen dels "voluntaris espanyols" com un moviment complex on un nombre important de legionaris procedents de diferents zones d'Espanya van compartir i van creuar identitats regionals i nacionals de forma promíscua. De vegades s'era espanyol i de vegades hom es definia com estrictament català, o de vegades les dues coses, en funció de l'interès polític o personal del voluntari o dels interessos partidistes dels aliadòfils catalans o espanyols. ; La neutralidad oficial adoptada por el estado español durante la Primera Guerra Mundial no impidió que un número notable de españoles se enrolasen en las filas de la Legión Extranjera francesa para luchar por la causa aliada. Sin embargo, una parte destacable de estos voluntarios españoles apostaron en algún momento del conflicto por ser considerados también como voluntarios catalanes. El objetivo aparente de esta doble identidad tenía por objeto que su lucha fuese interpretada como una vía para obtener la liberación nacional de Cataluña. Sin embargo, los aliadófilos del conjunto de España no renunciaron a potenciar la marca "voluntarios españoles" como aportación a una reforma del sistema de la Restauración con el patrocinio de los países aliados. Así, el artículo apuesta por presentar el fenómeno de los "voluntarios españoles" como un movimiento complejo en el que un número importante de legionarios procedentes de diferentes zonas de España compartieron y cruzaron identidades regionales y nacionales de forma promiscua. A veces se era español y a veces uno se definía estrictamente catalán, o a veces las dos cosas en función del interés político o personal del voluntario o de los intereses partidistas de los aliadófilos catalanes o españoles. ; The Spanish government's official neutrality adopted by the Spanish state during World War I did not prevent did was no impediment to a significant number of young Spaniards to enroll in the ranks of the French Foreign Legion in order to fight for the Allied cause. However, a substantial number notable part of these Spanish volunteers presented themselves as stationed Catalan volunteers at some stage during point in the conflict also be considered Catalan volunteers. The apparent aim of this double identification ty allowed interpreting their struggle was intended that their struggle would be interpreted as a fight for Catalonia's a path to national liberation in Catalonia. Nevertheless, Spanish pro-Allied intellectuals did pro allies not resigned to label all of them as boost the brand «"Spanish volunteers»" as a contribution to the reform of the Spanish state reform sponsored by the Allies. Thus, article presenting the phenomenon of «"Spanish volunteers»" as a tricky political activity complex movement in which a significant number of Spanish legionnaires and crossed their national and regional identities shared promiscuously. Thus, volunteers could sometimes present themselves as it was Spaniards or and sometimes one was strictly Catalans, and or sometimes both, Spaniards and Catalans, according to their in terms of political or personal volunteer or partisan interests. But they could also be presented in one way or another depending on the interest of the of Catalan and Spanish al pro-Allied intelligentsia interests.