Search results

Aquesta recopilació jurisprudencial pretén il·lustrar amb exemples la incidència de les noves tecnologies sobre els drets fonamentals. Els tribunals han intentat adaptar-se als nous supòsits a partir del bagatge conceptual tradicional. A poc a poc, els casos més forçats sembla que obliguen a introduir novetats, que de moment són molt limitades. El resultat final és un àmbit de protecció desigual, on certs drets són prioritzats, com de manera destacada ho és el dret a la protecció de dades, en detriment d'altres que queden més en un segon pla. S'ha afirmat, per cloure l'estudi, que potser podríem considerar la situació actual com una situació transitòria cap a una jurisprudència que, segurament amb guies legislatives més precises, concreti nous drets apareguts en el marc de la societat del coneixement. La tasca del dret és adaptar-s'hi per seguir oferint nivells de protecció equivalents com a mínim als drets tradicionals .Les transformacions de l'Administració electrònica, d'altra banda, podrien tenir repercussions més profundes del que aparentment només és una simple actualització dels procediments administratius amb les tecnologies de la informació. ; Esta recopilación jurisprudencial pretende ilustrar con ejemplos la incidencia de las nuevas tecnologías sobre los derechos fundamentales. Los tribunales han intentado adaptarse a los nuevos supuestos a partir del bagaje conceptual tradicional. Poco a poco, los casos más forzados parece que obligan a introducir novedades, que de momento son muy limitadas. El resultado final es un ámbito de protección desigual, donde ciertos derechos son priorizados, como de manera destacada lo es el derecho a la protección de datos, en detrimento de otros que quedan más en un segundo plan. Se ha afirmado, para concluir el estudio, que quizás podría- mos considerar la situación actual como una situación transitoria hacia una jurisprudencia que, seguramente con guías legislativas más precisas, concrete nuevos derechos aparecidos en el marco de la sociedad del conocimiento. La tarea ...

The implementation of the European Law by the States has not usually modified, in a strong way, their own sources of law. Nevertheless, the number, complexity and the technical regulation of many European laws, so as the need of respect due to the European Court decisions and sanctions, has forced sometimes to adapt some sources of law. One interesting example is the Italian communitarian law, an ordinary law, whose goal modifies some aspects of the Italian sources of law. In this sense, the legislative delegation to the Executive is no more limited to a single statute. The Executive can rule, during three years or more, without new delegations. In Spain, however, the sources of law system seems not to have suffered in a such way. We intend to prove that the implementation of the European Law changes in many ways the national sources of law system. The solutions adopted might be different than the Italian ones. In any case, we should perhaps look for such hidden changes, dues to implementation of European Law.

Las formas basadas en la colaboración y la participación de colectivos amplios y diversos, no necesariamente especializados, en los procesos creativos, como es el caso del cine colaborativo, se han erigido en una de las principales fuentes de experimentación formal, temática y metodológica en la producción cultural contemporánea. En este artículo, me propongo explorar algunas de las principales características del cine colaborativo, partiendo de una discusión sobre la noción de participación basada en los estudios sobre democracia. A través de dos casos ejemplo me propongo identificar algunas discrepancias entre los discursos y la implementación de procesos reales de participación, así como diferencias y continuidades entre las metodologías de creación colaborativa cinematográfica en el campo de la ficción y la no-ficción. ; Cultural forms based on collaboration and participation in large, diverse, not necessarily specialized groups in creative processes, as is the case for collaborative cinema, have become one of the key sources of formal, thematic and ethodological experimentation in contemporary cultural production. In this article, we explore some of the main features of collaborative cinema, on the basis of a discussion of the notion of participation based on democracy theory. We discuss two paradigmatic cases to showcase discrepancies between discourses and the implementation of actual participation processes, and methodological differences and similarities between collaborative fiction and non-fiction film-making. ; Les formes basades en la col·laboració i la participació de col·lectius amplis i diversos, no necessàriament especialitzats, en els processos creatius, com és el cas del cinema col·laboratiu, s'han erigit en una de les principals fonts d'experimentació formal, temàtica i metodològica en la producció cultural contemporània. En aquest article, proposo explorar algunes de les principals característiques del cinema col·laboratiu, partint d'una discussió sobre la noció d'implicació basada en els estudis sobre democràcia. A través de dos casos, em proposo identificar algunes discrepàncies entre els discursos i la implementació de processos reals de participació, així com les diferències i continuïtats entre les metodologies de creació col·laborativa cinematogràfica en el camp de la ficció i la no-ficció.

Las formas basadas en la colaboración y la participación de colectivos amplios y diversos, no necesariamente especializados, en procesos creativos, como es el caso del cine colaborativo, se han erigido en uno de los principales fuentes de experimentación formal, temática y metodológica en la producción cultural contemporánea. En este artículo nos proponemos explorar algunas de las principales características del cine colaborativo, partiendo de una discusión sobre la noción de participación basada en los estudios sobre democracia. A través de dos casos-ejemplo paradigmáticos identificaremos algunas discrepancias entre los discursos y la implementación de procesos reales de participación, así como diferencias y continuidades entre las metodologías de creación colaborativa cinematográfica en el campo de la ficción y la no-ficción

La recerca antropològica i etnogràfica dels mitjans de comunicació s'ha centrat en gran part en l'anàlisi de la recepció dels productes dels mitjans tradicionals (televisió, ràdio, premsa escrita i pel·lícules) i el consum relacionat amb l'apropiació domèstica de tecnologies (Rothenbuhler et al., 2005). També hi ha un ampli corpus de recerca dedicat a l'estudi de la dimensió política dels mitjans alternatius i indígenes (Ginsburg et al., 2002). Tanmateix, hi ha hagut una separació entre els estudis dels media i els estudis d'internet, i entre l'anàlisi de la recepció i les pràctiques d'autoproducció, com ara la fotografia familiar o el vídeo domèstic. Les pràctiques actuals en relació amb els mitjans digitals insten a reexaminar els continguts i els fluxos d'autoproducció amb una perspectiva més àmplia que difumina la frontera entre el que és públic i el que és privat, productes realitzats per corporacions i productes amateurs, producció domèstica i indústria cultural, activisme polític i vida quotidiana. ; Anthropological and ethnographic research on media have been largely focused on analyzing reception of media products (television, radio, press and film) and media consumption related to domestic appropriation of technologies (Rothenbuhler et al., 2005). There is also a wide body of research devoted to the study of the political dimension of alternative and indigenous media (Ginsburg, 2002). However, there has been a separation between media and internet studies, and between the analysis of media reception and practices of self-production, such as family photography or home video. Current digital media practices urge reexamination of self-produced content and media flows from a broader perspective that cuts across divisions between public and private, corporative media products and people's releases, home production and cultural industry, political activism and everyday life. ; La investigación antropológica y etnográfica de los media se ha centrado en gran parte en el análisis de la recepción de los productos de los medios tradicionales (televisión, radio, prensa escrita y películas) y el consumo relacionado con la apropiación doméstica de tecnologías (Rothenbuhler et al., 2005). También hay un amplio corpus de investigación dedicado al estudio de la dimensión política de los medios alternativos e indígenas (Ginsburg et al., 2002). Sin embargo, ha habido una separación entre los estudios de los media y los estudios de internet, y entre el análisis de la recepción y las prácticas de autoproducción, como la fotografía familiar o el vídeo doméstico. Las prácticas actuales relacionadas con los medios digitales instan a reexaminar los contenidos y los flujos de autoproducción con una perspectiva más amplia que difumina la frontera entre lo que es público y lo que es privado, productos realizados por corporaciones y productos amateurs, producción doméstica e industria cultural, activismo político y vida cotidiana.

La recerca antropològica i etnogràfica dels mitjans de comunicació s'ha centrat en gran part en l'anàlisi de la recepció dels productes dels mitjans tradicionals (televisió, ràdio, premsa escrita i pel·lícules) i el consum relacionat amb l'apropiació domèstica de tecnologies (Rothenbuhler et al., 2005). També hi ha un ampli corpus de recerca dedicat a l'estudi de la dimensió política dels mitjans alternatius i indígenes (Ginsburg et al., 2002). Tanmateix, hi ha hagut una separació entre els estudis dels media i els estudis d'internet, i entre l'anàlisi de la recepció i les pràctiques d'autoproducció, com ara la fotografia familiar o el vídeo domèstic. Les pràctiques actuals en relació amb els mitjans digitals insten a reexaminar els continguts i els fluxos d'autoproducció amb una perspectiva més àmplia que difumina la frontera entre el que és públic i el que és privat, productes realitzats per corporacions i productes amateurs, producció domèstica i indústria cultural, activisme polític i vida quotidiana. ; Anthropological and ethnographic research on media have been largely focused on analyzing reception of media products (television, radio, press and film) and media consumption related to domestic appropriation of technologies (Rothenbuhler et al., 2005). There is also a wide body of research devoted to the study of the political dimension of alternative and indigenous media (Ginsburg, 2002). However, there has been a separation between media and internet studies, and between the analysis of media reception and practices of self-production, such as family photography or home video. Current digital media practices urge reexamination of self-produced content and media flows from a broader perspective that cuts across divisions between public and private, corporative media products and people's releases, home production and cultural industry, political activism and everyday life. ; La investigación antropológica y etnográfica de los media se ha centrado en gran parte en el análisis de la recepción de los productos de los medios tradicionales (televisión, radio, prensa escrita y películas) y el consumo relacionado con la apropiación doméstica de tecnologías (Rothenbuhler et al., 2005). También hay un amplio corpus de investigación dedicado al estudio de la dimensión política de los medios alternativos e indígenas (Ginsburg et al., 2002). Sin embargo, ha habido una separación entre los estudios de los media y los estudios de internet, y entre el análisis de la recepción y las prácticas de autoproducción, como la fotografía familiar o el vídeo doméstico. Las prácticas actuales relacionadas con los medios digitales instan a reexaminar los contenidos y los flujos de autoproducción con una perspectiva más amplia que difumina la frontera entre lo que es público y lo que es privado, productos realizados por corporaciones y productos amateurs, producción doméstica e industria cultural, activismo político y vida cotidiana.